Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Otros cursos

Ordenar por
Materia
Nivel

Literatura Catalana: Resistència sota Franquisme i Transició

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,77 KB

Vicent Andrés Estellés i El llibre de les meravelles

Vicent Andrés Estellés va escriure El llibre de les meravelles durant el franquisme, un període marcat per la repressió cultural i política a Espanya. La censura afectava especialment la llengua catalana, relegada a l'àmbit privat. Tot i això, als anys 60 i 70 començava una tímida recuperació cultural gràcies a la resistència intel·lectual. L'obra d'Estellés reflecteix tant la vida quotidiana com l'ànim de denúncia i reivindicació de la llengua i la identitat valenciana.

Autors coetanis d'Estellés

Dos autors coetanis de Vicent Andrés Estellés són Enric Valor i Manuel de Pedrolo.

  • Enric Valor, amb Sense la terra promesa, tracta la lluita per la dignitat i les dificultats
... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Resistència sota Franquisme i Transició" »

Teoria del Cinema: Focalització, Estructura Narrativa i Cànon

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,03 KB

Focalització Cinematogràfica: Què Sap l'Espectador?

La focalització cinematogràfica és la relació entre el que sap el personatge i el que sap l’espectador. Aquesta pot ser de 3 tipus:

  1. Focalització Espectatorial

    L’espectador sap més que el personatge. Un exemple és la famosa escena de la dutxa a la pel·lícula Psycho (1960). Marion Crane no és conscient que Norman Bates es troba dins de la dutxa amb un ganivet disposat a assassinar-la, però l’espectador sí que ho sap. D'aquesta manera es genera una tensió narrativa que ens manté enganxats.

  2. Focalització Interna

    L’espectador sap el mateix que el personatge. Un exemple és l'escena a la pel·lícula Atonement (2007) on veiem una escena entre un home i una dona a través del

... Continuar leyendo "Teoria del Cinema: Focalització, Estructura Narrativa i Cànon" »

Panorama da Literatura Galega Contemporánea: Narrativa e Poesía (Séculos XX-XXI)

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,34 KB

A Narrativa Galega de Fins do Século XX e Comezos do XXI

Temas, Autores e Prosistas Actuais Máis Relevantes


1. Causas do aumento na produción narrativa en galego

A aparición de novas editoriais, a introdución da lingua galega no ensino e a proliferación de premios literarios.

2. Cambios principais que afectan á narrativa neste período

O punto de vista, o tempo, a forma, os personaxes e a intriga.

3. Tendencias salientables na narrativa deste período

A literatura de quiosco e a literatura autóctona.

4. Autores destacados da narrativa infantil ou xuvenil

Agustín Fernández Paz, Aleixandre e Suso de Toro.

5. Clasificación dos narradores desta época

A data de nacemento e a data de produción das súas obras.

6. Características comúns aos autores

... Continuar leyendo "Panorama da Literatura Galega Contemporánea: Narrativa e Poesía (Séculos XX-XXI)" »

Narcís Oller i La Bogeria: Naturalisme i Romanticisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,03 KB

Context Històric i Social (1868-1883)

L'acció de la novel·la La Bogeria transcorre entre 1868 i 1883, un període d'alternances al govern i marcat per les tres guerres carlines. L'obra té la finalitat de mostrar la realitat social de l'època, incorporant nombroses referències a fets històrics, socials i culturals. Un exemple és la presència del General Prim, personatge històric rellevant en la novel·la.

Context Literari i Cultural

A la primera meitat del segle XIX, sorgeix la Renaixença, un moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes. La narrativa catalana, que havia estat en declivi, es recupera amb l'obra de Narcís Oller. La Renaixença, tot i que és un moviment propi de la llengua catalana, s'emmarca dins... Continuar leyendo "Narcís Oller i La Bogeria: Naturalisme i Romanticisme" »

Axular eta Euskal Literaturaren Urrezko Aroa (XVI-XVII. mendeak)

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en vasco con un tamaño de 4,43 KB

Axular: Bizitza eta Obra Nagusia

Biografia eta Ibilbidea

Pedro Agerre, Axular izenez ezaguna, 1556an jaio zen Urdazubin (Nafarroa) eta 1644an hil zen Saran (Lapurdi). Iruñean Teologia ikasketak egin zituen eta Donibane Lohizunen bizi izan zen. Bere libururik ospetsuena Gero da, 1643an argitaratua. Axular izengoitia bere baserriaren izenetik hartu zuen.

Testuinguru Soziopolitiko eta Kulturala

Axular XVII. mendean bizi izan zen, euskararentzat garai zail batean, non idazle gutxik erabiltzen zuten euskara idazlanetan. Kristautasuna oso garrantzitsua zen, eta Elizak eragin handia zuen pertsonen bizitzan eta kulturan. Erlijioa gai nagusienetako bat zen garai hartako literaturan.

Jorratutako Gai Nagusiak

  • Bizitzaren zentzua eta betebeharra: Axularrek gizakiaren
... Continuar leyendo "Axular eta Euskal Literaturaren Urrezko Aroa (XVI-XVII. mendeak)" »

Guia de Llengua i Literatura Catalana: Sintaxi i Èpoques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,03 KB

Poesia


Elisió


Vocal neutra+vocal no es pronuncien/Sinalefa:
2 vocals que formen diftong i per tant formen una sola sil·laba. ELS SINTAGMES (Qui és el nucli)

SN

Nom (La casa)

SV

Verb (Menja)

S.Adj

Adjectiu (Molt alt)

S.Adv

Adverbi (Massa lluny)

S.Prep

Prep + SN (A casa)
2. LES FUNCIONS (El truc)

CN

Acompanya un Nom .1.

CI

A qui? → Subst: 

Li, els Esser inanimat: hi

2.

CD

Què? → Subst:
el, la, els, lesIndefinit: en / Això:ho.
.

ATR

Subst: 

Ho. Amb SN definit: el,la,les,els i EN si es quantificat

CRV


Subst:

De:en /hi:a,amb..


CPred

Sust: comú:

Hi /Ferse,dirse: en


CC


Tots→ Subst: hi / Origen: en

C.

Ag

En passives → fet per algú. Subjecte Subst: en Hi al final 

CI ADJUNT (Informació extra) Datiu Benefactiu:


Algú que rep un benefici/dany. Ex:
Ens recitaran... Continuar leyendo "Guia de Llengua i Literatura Catalana: Sintaxi i Èpoques" »

Jocs Florals, Romanticisme i Renaixença

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,15 KB

Els Jocs Florals i la Renaixença

Els Jocs Florals, reinstal·lats des de l'Edat Mitjana, van ser un concurs basat en el lema "Pàtria, Fe i Amor". Van contribuir a la normalització de la cultura catalana:

  • Creació d'un públic lector.
  • Aparició d'infraestructures editorials en català.
  • Prestigi social per a la literatura catalana.
  • Desenvolupament d'una poètica romàntica i aparició de nous poetes i prosistes (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, Apel·les Mestres...).

Romanticisme vs. Renaixença

Romanticisme: Moviment estètic europeu (finals del segle XVIII i principis del XIX) que exaltava la imaginació i el sentiment de l'artista.

Renaixença: Moviment de recuperació de la identitat nacional catalana i de la llengua literària.... Continuar leyendo "Jocs Florals, Romanticisme i Renaixença" »

Les novel·les cavalleresques: Tirant lo Blanc i Curial

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,56 KB

Les novel·les cavalleresques del segle XV

Novel·les cavalleresques: els cavallers eren nobles o fills de nobles educats per a la guerra. L'homenatge era la ceremònia on s'anomenaven cavallers.

Característiques de la novel·la

Les novel·les (escrites en prosa) del segle XV transmeten una mentalitat burgesa i la possibilitat d'ascendir de classe social amb l'esforç. L'acció ocorre en un lloc conegut i en un temps recent, amb personatges versemblants amb característiques humanes.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell inclou diversos elements cavallerescos:

  • Accions de cavaller (militarment, tornejos).
  • Referències a fets històrics de l'època (setge de Constantinoble).
  • Descripció de costums i la realitat quotidiana del segle XV.
... Continuar leyendo "Les novel·les cavalleresques: Tirant lo Blanc i Curial" »

Renaixença: Context Històric, Lingüístic i Cultural del S.XIX i Principis del S.XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,78 KB

El segle XIX va suposar una profunda transformació cultural, política, social i econòmica. En l'àmbit cultural, va ser el segle del Romanticisme, un moviment que va influir en la Renaixença.

Vessant Polític i Econòmic

Políticament, el segle es va veure marcat per la Guerra del Francès (1808-1812), provocada per la invasió napoleònica, i les guerres carlines. Aquest període d'inestabilitat no va acabar fins a la Restauració borbònica al 1874. Econòmicament, fou un període de gran creixement, amb un augment de població, l'ús de noves tècniques de conreu i inversions en fàbriques.

Diferències Regionals

A València, la industrialització va ser menor que a Catalunya, ja que l'economia era de base agrària. En canvi, a Catalunya,... Continuar leyendo "Renaixença: Context Històric, Lingüístic i Cultural del S.XIX i Principis del S.XX" »

L'Avantguarda a Catalunya: Moviments i Influències Europees

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,99 KB

L'Avantguarda a Europa

Moviments Socials i Artístics (1909-1940)

L'avantguarda a Europa va sorgir com a resposta a les transformacions socials i culturals de principis del segle XX. Aquests moviments, que van des de 1909 fins a 1940, es van manifestar en dos períodes:

  • Primer període (1909-1929): Marcat per la crisi monetària de la borsa de Nova York, aquest període va veure l'auge del futurisme, el cubisme i el dadaisme.
  • Segon període (Surrealisme, fins al 1940): Aquest període, que arriba fins a la invasió nazi de París, es caracteritza per la intel·lectualització de les avantguardes i el seu compromís social i polític.

Tots aquests moviments compartien una idea comuna de modernitat i una voluntat de ruptura amb el passat.

Futurisme

... Continuar leyendo "L'Avantguarda a Catalunya: Moviments i Influències Europees" »