Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

El Racionalismo

Racionalismo es el nombre que recibe la corriente filosófica promovida por Descartes, a la que pertenecen también el holandés Spinoza, el alemán Leibniz e incluso el también francés Pascal.

Las características comunes del racionalismo pueden ser sintetizadas en las siguientes:

1. La confianza en la posibilidad de fundar una ciencia universal capaz de dar respuesta a cualquier tipo de problema tomando como modelo la ciencia matemática.
2. El razonamiento axiomático deductivo, propio de la matemática, requiere la identificación de los axiomas básicos y la garantía de que sean verdaderos.
3. Estos principios, axiomas o primeras verdades no pueden ser encontrados mediante el conocimiento sensorial, sino derivados exclusivamente de

Substrat i influències antigues

Substrat. Abans de l'arribada dels romans, diversos pobles (indo­europeus procedents del nord, grecs, fenicis) s'havien establert al nord‑est de la península Ibèrica. Les llengües que parlaven van influir primer en el llatí i després en la configuració del català; avui dia encara hi ha restes lèxiques d'aquestes llengües. Al voltant del segle VI aC, com a resultat de la mescla de cultures, neix una civilització autòctona: els ibers. Aquesta civilització, amb els pobles d'origen basc, forma el substrat iberobasc, que va influir en el llatí-català posterior.

Exemples de lèxic i topònims procedents del substrat

• Indoeuropeus: lèxic: trencar, banya; topònims: Besalú, Verdú.
• Grecs: lèxic: palangre,

1. Literatura gallega del exilio

1.1. Poesía

1.1.1. Temas característicos de la poesía de Lorenzo Varela:

• Todos los temas mencionados son propios de su obra poética.

1.1.2. Temas recurrentes en la poesía del exilio:

• La denuncia social.
• La reflexión sobre el drama de los emigrantes y exiliados gallegos.
• La reivindicación de la dignidad y del pasado histórico de Galicia.

1.1.3. Características de la obra poética de Luís Seoane:

• La subordinación de la expresión al mensaje.
• El tono épico (presente solo en Fardel de eisiliado).

1.1.4. Obras y autores:

• Lorenzo Varela: Catro poemas para catro gravados, Lonxe.
• Luis Seoane: As cicatrices, Fardel de eisiliado, Esquema de Farsa, Na brétema, Sant-Iago, A maior abondamento, A soldadeira.
• Ramón de Valenzuela:

El Romanticisme: Origen i Valors

El Romanticisme fou un gran moviment artístic i cultural creat a Alemanya.

Valors Fonamentals del Romanticisme

• Llibertat creadora i originalitat.
• Expressió lliure i sentiment patriòtic.

La societat tenia un esperit pessimista i conservador. La insatisfacció que sentien els romàntics davant la realitat els va fer crear un idealisme poètic amb actituds d'anyorança i dolor. Per als romàntics, era més important la realitat interior que l'exterior.

La Pàtria (Carles Aribau) i l'Inici de la Renaixença

El poema «La Pàtria», de Carles Aribau, publicat a la revista El Vapor, indica l'inici de la Renaixença i va tenir una gran influència en la poesia catalana.

Importància de «La Pàtria»

• És un text exemplar

1.  VALORA LA REPERCUSSIÓ DE L’ASSAIG DE Joan FUSTER EN EL CONTEXT DE L’ÈPOCA.Durant el període de postguerra, època franquista en què la cultura i la llengua dels catalans fou prohibida, es desenvolupa part de l’obra de Joan Fuster ( Sueca 1922-1992). Fuster és conegut, sobretot, com a assagista. Per a ell, l’assaig és revisar-se les idees, tot partint del dubte i racionalitzant-lo per acostar-se a l’aproximació de la veritat, que sempre és limitada.

L’escriptura de Fuster és un diàleg amb ell mateix i amb el lector. Pensa que l’assagista ha d’agitar les idees, ha de parlar dels problemes de cada dia, del seu temps i de la seua societat, ha de reflexionar i ha d’aconseguir que els lectors s’interessen per allò

El Discurs Dramàtic

El discurs dramàtic és aquell missatge que el dramaturg imagina i vol transmetre com una acció que ha de ser representada per uns actors. S'escriu un text teatral, en prosa o vers, on hi ha els diàlegs dels personatges i les acotacions escèniques, i mitjançant l'escenificació el text es converteix en discurs dramàtic. Així, l'espectador pot percebre ell mateix el desenvolupament de l'acció. L'obra dramàtica està feta per ser representada en forma d'espectacle, per això necessita una unitat d'assumpte, per evitar que els espectadors es distreguin; dinamisme, per mantenir l'interès de l'espectador. Aquest interès pot néixer de l'acumulació de fets o la complicació de la trama; el dramaturg crea personatges... Continuar leyendo "El Discurs Dramàtic i els Gèneres Teatrals" »

Ramon Llull: Vida i obra

Ramon Llull va néixer a Palma el 1232 i va morir a mar (Mallorca) el 1316. Va ser a la cort de Jaume II, on va assimilar ideals de cavalleria i fin'amors. Després de 30 anys de conversió, va escriure un total de 265 obres en català, llatí i àrab. Va crear el Col·legi de Llengües a Miramar i va fer viatges de predicació per Àfrica del Nord. Va ser capturat pels àrabs el 1315 i va ser martiritzat i assassinat.

Obra poètica

• La poesia amorosa no s'ha conservat.
• Poesia autobiogràfica: Narració de sentiments i fracassos en textos sincers com 'Lo deshonort' i 'Cant de Ramon'.
• Poesia religiosa: Convertia temes profans en temes religiosos i va escriure 'Llibre d'Evast e Blanquerna'.

Obra mística

Va fusionar l'home amb... Continuar leyendo "Ramon Llull: Vida, obra i influència en la literatura europea" »

Lo Somni de Bernat Metge: Un Diàleg Medieval

Lo Somni, de Bernat Metge (primera i única imitació medieval de diàleg narratiu), és l'obra mestra de l'autor. Metge hi explica com, poc després de sortir de la presó, se li apareix, en somnis, el rei Joan I, mort feia poc. L'obra està en prosa, dividida en quatre llibres, i es basa en el recurs clàssic del debat (entre Bernat Metge, el rei i d'altres personatges que se li van apareixent) per introduir i desenvolupar conceptes filosòfics.

Context i Objectiu de l'Obra

Lo Somni va ser escrit l'any 1399, quan l'Humanisme acabava d'arribar a la Corona d'Aragó. Bernat Metge la va escriure tot just després de sortir de la presó, un cop absolt de l'acusació a la qual ell i trenta-set consellers... Continuar leyendo "Lo Somni de Bernat Metge: Anàlisi i Context Històric" »

La Renaixença: Cultura, Literatura i Identitat

El Moviment Cultural de la Renaixença

El moviment cultural de la Renaixença, iniciat cap al 1830, va reivindicar l'ús públic i literari del català. La publicació de La Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Poesies (1841) de Joaquim Rubió i Ors per recuperar el català com a llengua literària, marquen l'inici d'aquest període.

La Renaixença va ser l'eclosió d'un llarg procés per recuperar la identitat catalana, iniciat ja al segle XVIII. Intel·lectuals i erudits van rastrejar les arrels de la literatura, la història i el folklore catalans. Aquesta recerca es va manifestar en diversos àmbits:

• L'estudi del passat medieval i el paper dels comtes i la Corona d'Aragó

Ramon Llull