Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La literatura popular és una literatura creada i viscuda pel poble i que, per tant, respon als seus gustos, interessos i necessitats. Està vinculada a l'entorn immediat, a les creences, als costums i a les activitats de treball.

Trets Característics de la Literatura Popular

• Les expressions literàries són *anònimes*, creades per autors individuals.
• És de *tradició oral*, per la qual cosa les composicions poètiques, a més d'anar acompanyades d'una melodia que n'afavoria la difusió, incloïen tot un seguit de recursos i mecanismes per facilitar-ne la memorització.
• Les cançons s'aprenien i es cantaven i, al cap d'anys, van quedar fixades en ser recopilades en cançoners o altres reculls.

La Poesia Popular: Cançoner i Romancer

Dins l'apartat... Continuar leyendo "Literatura Popular Catalana: Cançoner, Romancer i Gèneres" »

O TEATRO DE FINS DO XX E COMEZOS DO XXI

TEMAS E AUTORES DOS 80 E 90

• A profissionalização (1978-1984): Surgem as primeiras companhias de teatro profissionais, como o Grupo Antroido e Sarabela Teatro.
• A institucionalização (1984-1991): Criação do Centro Dramático Galego (CDG), a primeira companhia de teatro pública.
• O desenvolvimento (até a atualidade): Multiplicação de companhias, criação da Escola Superior de Arte Dramática (ESAD) e reconhecimento internacional, como o Prémio Nacional de Teatro para a companhia Chévere em 2014.

DRAMATURGOS, TENDÊNCIAS E COMPAÑÍAS ATUAIS MAIS RELEVANTES

• Teatro crítico: Aborda a realidade com humor e sátira, como nas obras de Xesús Pisón e Miguel Anxo Fernán Vello.
• Teatro lúdico: Comédias de

El David de Miguel Ángel: Análisis de una obra maestra del Renacimiento

Introducción

La obra objeto de comentario es el David de Miguel Ángel, una escultura de bulto redondo o exenta realizada por el artista multidisciplinar Miguel Ángel, después de trabajar para el Papado, en los primeros años del siglo XVI, es decir, a comienzos del Cinquecento dentro del movimiento renacentista. Se trata de una obra realizada en mármol de Carrara que mide aproximadamente 5 metros y que, con una temática bíblica y religiosa y una clara influencia clasicista, es el símbolo por excelencia de la ciudad de Florencia.

Miguel Ángel: Un genio del Renacimiento

En cuanto al autor, cabe destacar que Miguel Ángel fue uno de los autores más importantes del... Continuar leyendo "Análisis de la escultura del David de Miguel Ángel" »

Definició de Literatura Catalana

La literatura catalana es pot entendre de dues maneres:

1. Aquella escrita per escriptors catalans, principalment en català i, des del segle XVI, també en castellà o espanyol.
2. Aquella escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor, de la mateixa manera que la literatura anglesa o àrab.

Desenvolupem aquí aquest segon criteri, ja que creiem que és prou més encertat. La literatura catalana així entesa es divideix en tres grans períodes: l'esplendor medieval, la Decadència (on per motius polítics i per l'esplendor del Segle d'Or espanyol en castellà va minvar l'ús del català com a llengua de cultura) i la literatura contemporània (on el català i el castellà conviuen com a llengües de... Continuar leyendo "Evolució de la Literatura Catalana: Medieval, Moderna, Romanticisme" »

Les llengües romàniques

El nom Romània designa totes aquelles terres que van formar part de l'Imperi Romà i on el llatí es va convertir en la llengua pròpia de la població. S'hi parlava una varietat popular del llatí, anomenada llatí vulgar.

El llatí va evolucionar a poc a poc en cada territori formant diverses llengües, anomenades romanç. Passat el temps, aquestes llengües van rebre el nom dels territoris on es van formar. Les llengües que provenen del llatí s'anomenen llengües romàniques.

El naixement de la llengua catalana

El llatí era la llengua utilitzada en l'àmbit formal. Les llengües romàniques van començar a passar a l'escriptura quan es van distanciar tant del llatí que resultava incomprensible per al poble.

En l'... Continuar leyendo "Origen i evolució del català: dels inicis al segle XII" »

Humanismo e o Estudo da Natureza Humana

O Humanismo é unha corrente de pensamento que nace en Italia e se centra no estudo da natureza humana. As súas características principais son:

1. Antropocentrismo: Substitúese a Deus como centro do universo polo ser humano.
2. Maior preocupación polo humano: Interesa todo o relacionado co home, cunha gran preocupación cultural.
3. Uso de linguas vernáculas: O latín e o grego substitúense cada vez máis polas linguas vernáculas, aquelas máis faladas pola poboación.
4. Optimismo: Os homes teñen esperanza, gañas e ademais ansia de coñecemento.
5. Representantes diversos: Os representantes non son só filósofos, senón tamén escritores, pintores, etc.

Erasmo de Rotterdam: Sabedoría e Crítica á Igrexa

O autor... Continuar leyendo "Fundamentos do Pensamento Moderno: Humanismo, Política e Racionalismo Cartesiano" »

Ball robat: Entre la crítica social i el pessimisme existencial

Context històric i estrena

Estrenada durant el primer cicle del català modern, organitzat per l'ADB (institució fundada a Barcelona el 1954 com a secció del Cercle Artístic de Sant Lluc amb la finalitat de promoure el teatre), Ball robat va veure la llum al teatre de candilejas de Barcelona sota la direcció de Joan Oliver.

Oliver va enllestir Ball robat cap al final del 1954. Aquesta"comèdia dramàtic" va més enllà de les anàlisis crítiques del matrimoni burgès que havia abordat als anys vint i començament dels trenta a partir de l'anomenada"comèdia burges". L'obra d'Oliver té l'encert d'entreteixir minuciosament un conjunt triangular de paral·lelismes i contrastos... Continuar leyendo "Anàlisi de l'obra 'Ball robat' de Joan Oliver" »

La Narrativa Historiogràfica Medieval

El text historiogràfic medieval parteix d'una tradició d'origen clàssic, condicionat per la religió i el poder polític.

A l'Edat Mitjana es considerava que la història era una seqüència d'esdeveniments des de la creació d'Adam i Eva fins a la fi del món i el Judici Final.

S'afirma que l'Edat Mitjana va heretar dels clàssics la convenció de reportar la memòria amb una expressió retòrica acurada.

El text depenia de la riquesa de dades.

Tipologies de Textos Historiogràfics

• Annals i repertoris cronològics (enumeracions en ordre)
• La historiografia de plantejaments universals.
• Les cròniques (informes de fets puntuals)

Les Cròniques Catalanes: Context i Funció

Quan la Corona d'Aragó es va expandir... Continuar leyendo "Les Quatre Grans Cròniques Catalanes i la Prosa de Ramon Llull" »

Ausiàs Marc: Poesia i Ruptura Trobadoresca

En la poesia d'Ausiàs Marc hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca. Abandonà la llengua occitana com a llengua poètica i, a més, la seva poesia abasta una major profunditat i sinceritat. Tot i això, aquesta ruptura no és total i encara podem trobar alguns tòpics trobadorescos en les seves obres.

Els Referents Literaris d'Ausiàs Marc

Trobem referències a diferents tradicions literàries, com la poesia trobadoresca, que rebutjà, però de la qual féu servir tòpics literaris com el senyal i un cert vassallatge amorós; i la tradició escolàstica. La principal diferència entre la poesia d'Ausiàs Marc, la dels trobadors i la dels poetes italians és l'actitud cap a la dona:... Continuar leyendo "Ausiàs Marc, Jaume Roig i el Corrent Satíric Valencià: Literatura Catalana del Segle XV" »

La poesia valenciana de postguerra

Característiques i autors principals

6. En aquesta època aparegueren les primeres editorials i revistes literàries valencianes. Els poetes valencians volien manifestar les seues aprensions i escrivien poemes amb les següents característiques: allunyament de la realitat, discurs reflexiu, punts de vista religiosos i humanistes, tendència a l'expressivitat.

Podem distingir dues línies bàsiques:

• La dècada dels 40 i 50, on destaquen l'avantguardisme i el postsimbolisme.
• La dècada dels 60 i els 70, on predomina el corrent del realisme social.

Als anys 60, destaca la poesia realista, que es caracteritza per:

• El poeta és una persona més, no actua com a elegit.
• L'escriptor és el protagonista poemàtic.
• S'utilitza