Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

La Poesia Catalana de Postguerra: Exili i Realisme

Josep Carner, Carles Riba i l'Herència Simbolista

Durant el període de postguerra, la poesia esdevé el gènere representatiu de les essències nacionals. L'exili va ser la vessant més important, dinàmica i creativa de la literatura. És a l'exili americà on es publiquen els dos llibres de poemes més importants de la postguerra: Nabí, de Josep Carner, i Elegies de Bierville, de Carles Riba. En ambdós es perpetua el codi simbolista heretat del noucentisme. Paral·lelament a aquesta línia, hi ha la de J.V. Foix, que reivindica la ruptura formal i lingüística i l'experimentalisme de les avantguardes.

Realisme Històric: Pere Quart i Salvador Espriu

Als anys 60, l'aparició d'una literatura... Continuar leyendo "Poesia Catalana Postguerra i Actual" »

Joan Fuster: Un Referent de l'Assaig al Segle XX

Joan Fuster és considerat l'assagista més important i modern de la literatura del segle XX, no només al País Valencià, sinó també a Catalunya. Autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica, les seves reflexions se centren en l'ésser humà, fent reflexionar els lectors sobre els problemes actuals amb una visió universalista. Els articles de Fuster són assajos en miniatura. A El descrèdit de la realitat (1955), ja mostra una amplitud temàtica, un estil incisiu i uns adjectius hàbils i precisos. Altres obres com Indagacions finals, Judicis finals i Sagitari responen a un humanisme clàssic i ètic, amb una gran influència dels moralistes i racionalistes francesos... Continuar leyendo "Fuster i Mira: Dos Assagistes Clau del Segle XX" »

Context Sociopolític i Cultural (1939-1970)

El triomf franquista va significar l’inici d’un llarg període de repressió de llibertats i de foscor cultural per a les lletres catalanes. Tot el procés normalitzador realitzat des de la Renaixença ençà per part dels intel·lectuals va quedar anul·lat. El català va deixar de ser oficial i va desaparèixer de l’administració i de l’ensenyament. Molts escriptors es van veure obligats a sortir del país per poder continuar realitzant la seva tasca.

Etapes del Franquisme en la Cultura Catalana

• 1939-1946: Època de màxima repressió, amb les execucions, les prohibicions, la diàspora de l’exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa

Influències en la Formació de la Llengua Catalana

• Substrat preromà: La influència de les llengües que parlaven els pobles indígenes que hi havia abans de l'arribada dels romans.
• L'estrat: La influència del llatí, que variava segons la procedència geogràfica i sociocultural dels repobladors i segons la intensitat de la romanització.
• El superstrat germànic i aràbic: La diversa actuació de les llengües dels invasors a les incipients llengües romàniques.
• L'adstrat: La influència de llengües veïnes amb més prestigi en cada època: occità, castellà, etc.

Elements de la Comunicació i Funcions del Llenguatge

Elements de la Comunicació

• Emissor
• Receptor
• Missatge
• Canal
• Codi
• Referent
• L'espai
• Temps

Funcions del Llenguatge

• Referencial: Transmet

Tirant lo Blanc: La Novel·la Catalana Més Important

Considerada la novel·la catalana més important de tots els temps, Tirant lo Blanc s'acosta a les novel·les modernes.

És una de les més conegudes del món pels especialistes. Surt citada al Don Quixot, i Mario Vargas Llosa li dedicà l'estudi Carta de batalla por Tirant lo Blanc (1969).

L'obra és complexa i riquíssima en temes de cavalleria, guerra, amor, jocs d'humor, escenes cortesanes, erotisme, descripcions i parlaments retòrics.

El retrat dels ideals de la cavalleria està tenyit de sensualitat, ironia i esperit burgès.

Retrata el protagonista, les formes de vida i la ideologia de l'aristocràcia valenciana del segle XV, que enyoren l'antic heroisme però estimen els plaers de la... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Novel·la Cavalleresca Moderna Catalana" »

El Teatre Català i Valencià durant el Franquisme (1939-1970)

La victòria de Franco i la dictadura del 1939 va situar el teatre en proscripció. La prohibició taxativa fins al 1946 de representar teatre professional i d'aficionats en qualsevol llengua que no fos el castellà, la marginació dels escenaris dels nostres autors, la prohibició de traduccions i la desconnexió amb l'estranger, i la desaparició del teatre popular d'abans de la guerra, van marcar aquesta època. A partir del 1946 es va permetre la representació d'algunes obres en català d'autors del segle XIX. Les seves obres havien de passar la censura (cap al·lusió en contra de la dictadura, la religió i l'església). Aquesta lleu recuperació no es va donar en el teatre... Continuar leyendo "Literatura i Teatre Català i Valencià: De la Postguerra al Segle XXI" »

Tema 11 Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.

Els mecanismes de la censura van fer molt complicades les representacions. La prohibició de fer teatre en català es va alçar el 1946, però només eren permeses les obres que no suposaren un atac al franquisme, ni a la moral pública. Les representacions en valencíà eren sainets. A banda d’aquest gènere popular, la censura només va permetre la pervivència d’obres anteriors a la guerra, amb autors com Àngel Guimerà o Santiago Rusiñol o bé les comèdies burgeses de Carles Soldevila. Difícilment es podia renovar en la nostra escena quan, a més, les traduccions no foren permeses fins Déu anys més tard.

A mitjans dels anys cinquanta

Conceptes Fonamentals de Sociolingüística

Diglòssia

És una situació que es dona quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera: una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en textos formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Lleialtat Lingüística

Actitud normal de defensa i ús habitual de la pròpia llengua. Ser lleial a la pròpia llengua implica, sense considerar-la més ni menys que cap altra, usar-la i considerar-la amb normalitat. És l’actitud més habitual entre els pobles amb llengües normalitzades.

Autoodi Lingüístic

Consideració negativa cap als propis trets d’identitat. L'autoodi lingüístic és, per tant, la desconsideració envers... Continuar leyendo "Conceptes Clau de Sociolingüística i Contacte de Llengües" »

Josep Maria Benet i Jornet (JMB)

Al llarg de quasi mig segle, JMB ha configurat un univers dramàtic, personal i compacte, caracteritzat per unes temàtiques constants, per la recerca de nous codis formals i expressius i per la voluntat d'evitar la identificació del seu tacte amb una estètica determinada. El teatre d'aquest autor gira al voltant de l'individu en la societat condicionada després de 1939. Dins de les etapes de la seua vida es poden destacar moltes obres com Una vella, carregada d'or, que és d'un període d'aprenentatge; Berenaven a fosques, on la representació d'aquesta obra falla, però això l'espenta a demostrar un compromís social encara més dur. També ha fet teatre infantil com Supertot i critica el franquisme a Revolta

Tendències de la Poesia Catalana de Postguerra fins als Anys 70

La poesia publicada durant la postguerra a Catalunya no respon a un estil uniforme. Hi podem observar tres tendències principals:

Poesia de Tradició Simbolista

Des del punt de vista literari, els anys vint i trenta es caracteritzen per un desig de renovació estètica i d'incorporació de les aportacions del context internacional. A més del surrealisme, triomfa la poètica postsimbolista amb trets com un lirisme sintètic, la reflexió sobre l'acte creatiu o el llenguatge poètic autònom desvinculat de la realitat. Destaca Carles Riba, que situa la seua obra en el panorama europeu.

Poesia de Tradició Avantguardista

Representada per Josep Palau i Fabre i Joan Brossa. L'expressió... Continuar leyendo "Poesia i Narrativa Catalanes: Postguerra als Anys 70 i Actualitat" »