Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Introducció a les Cròniques Medievals Catalanes

Els inicis de la literatura de cada llengua reflecteixen la necessitat de la gent de recordar en la llengua pròpia els fets més importants de la seva formació com a poble. La fixació dels fets considerats històrics rep el nom d'historiografia; les seves formes més simples són les cròniques.

Crònica de Jaume I: El Llibre dels Fets

La Crònica de Jaume I (1240-1274), cronològicament, és fins i tot anterior a l'obra de Ramon Llull. Es considera que l'autor del Llibre dels fets, tot redactat en primera persona majestàtica (nós), va ser el mateix Jaume I, qui la va inspirar i la va dictar a alguns escrivans que la van escriure materialment sota la vigilància i la direcció del monarca.... Continuar leyendo "Estudi de les Cròniques Reials Catalanes: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere el Cerimoniós" »

FITXA 04 - LA PROSA DE Ramón LLULL

Ramón Llull, de trobador a missioner

Aquí tens diferents preguntes amb més d’una resposta cadascuna. Es tracta de marcar la que creus que és correcta, per després poder anar elaborant un resum del tema.

1.- Va néixer el 1232 a Girona  / Barcelona  /  Mallorca

2.- La seva família era noble/  menestrala  /  vassallaestablerta amb la conquesta de l’illa per Jaume I

3.- Es va casar i va tenir dos fills/ no va tenir fills / sols va tenir una filla

4.- Als 30 anys va canviar radicalment​de dona / de feina / de vida

5.- Ho fa a causa de la mort de la seva dona / les aparicions de Crist crucificat/ és desterrat pel rei i deixa la família, els béns materials i la Cort,

Cerverí de Girona i la Poesia Trobadoresca a Catalunya

L'obra “No el prengueu, el fals marit” pertany a l’autor medieval Cerverí de Girona (segle XIII), una destacada figura de la literatura trobadoresca a Catalunya. Cerverí de Girona és un exemple de trobador professional vinculat a la casa reial i al vescomtat de Cardona.

El Trobador i el Joglar: Rols a l'Edat Mitjana

Cal recordar que a l’Edat Mitjana el nom de poeta era reservat a aquells que componien en llatí. El trobador no solament redactava el text de la poesia, sinó que també componia la música amb la qual la poesia havia de ser difosa per mitjà del cant. Per tant, el trobador era músic i poeta alhora.

A Catalunya abundaven més els trobadors que eren senyors feudals... Continuar leyendo "Cerverí de Girona: Anàlisi de 'No el prengueu, el fals marit'" »

El Romanticisme: Origen i Essència

Definició i Actitud Romàntica

El Romanticisme és un moviment estètic que s'inicià cap a mitjan segle XVIII, durà prop d'un segle i condicionà no sols l'art, sinó la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus. Representa una nova manera de veure el món, que dóna preferència a la passió per damunt de la raó, i marca una actitud de revolta, sempre present en els artistes romàntics.

• Poeta subjectiu: L'estat d'ànim és molt important.

Origen: Sturm und Drang (Alemanya, 1770)

L'origen del romanticisme cal buscar-lo a Alemanya, cap al 1770. Allà s'inaugurà el moviment Sturm und Drang (Tempesta i Ímpetu), la característica principal del qual és l'enfrontament amb les pautes rígides del classicisme... Continuar leyendo "El Romanticisme i la Renaixença a Catalunya: Verdaguer, Guimerà i Oller" »

La Poesia Trobadoresca

Al segle XI, la lírica trobadoresca va néixer a les corts d'Occitània. En aquest context, la dona, per primera vegada, imposa una nova concepció de l'amor: l'amor cortès. Ella obliga l'home a patir per ella i a sentir-se inferior en aquesta lluita per enamorar-la. L'home es troba sol davant d'un amor pràcticament impossible i expressa en provençal els seus dubtes i la seva tristesa.

El Trobador i la Música

El trobador escrivia una cançó. No escrivia un poema per ser llegit ni recitat; componia un poema perquè algú el cantés davant d'una cort amb dames i cavallers. Els trobadors vivien a les mateixes corts.

El Joglar

Aquesta cançó no la cantava el trobador. El joglar era un home de vida nòmada que era cantant... Continuar leyendo "Literatura Medieval Catalana: Trobadors i Cròniques" »

Poetes Catalans i els seus Segles

A continuació, es presenten els poetes importants i treballats, amb els segles als quals pertanyen:

• Ramón Llull – Segles XIII-XIV
• Ausiàs March – Segle XV
• Cerverí de Girona – Segle XIII
• Joanot Martorell – Segle XV
• Àngel Guimerà – Segles XIX-XX
• Narcís Oller – Segles XIX-XX
• Joan Maragall – Segles XIX-XX
• Caterina Albert – Segles XIX-XX
• Salvador Espriu – Segle XX
• Mercè Rodoreda – Segle XX
• Jacint Verdaguer – Segles XIX-XX
• Guillem de Berguedà – Segle XII
• Jordi de Sant Jordi – Segles XIV-XV
• Francesc Vicent Garcia – Segles XVI-XVII
• Bonaventura Carles Aribau – Segles XVIII-XIX

L'Inici Anòmal de la Literatura Catalana

La poesia catalana s'inicia al segle XII. Aquest inici presenta una anomalia enfront... Continuar leyendo "Explorant la Poesia i Gramàtica Catalana: Guia Essencial" »

La Renaixença: Definició i Orígens

La Renaixença és un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana que té els seus primers símptomes en plena Il·lustració del segle XVIII.

La prolongació del desig de reconstruir una època de gran vitalitat cultural i històrica s'aplica a la creació d'un veritable mite de l'edat mitjana en terres catalanes, que ha de servir d'estímul per a la represa que planteja la Renaixença.

Mitjans de Difusió de la Renaixença al Segle XIX

La Renaixença disposa de dos mitjans bàsics de difusió al segle XIX: la premsa i la indústria del llibre.

L'aparició de la premsa en català es caracteritza per la precarietat amb què es mou i les insuficiències que també demostra el món editorial... Continuar leyendo "La Renaixença Catalana: Història, Difusió i Figures Clau" »

Ausiàs March: Poeta Clau de la Lírica Catalana

La Revolució Poètica d'Ausiàs March

Ausiàs March és considerat el primer poeta que supera la tradició trobadoresca i la lírica de l'amor cortès, erigint-se com el gran poeta de la primera meitat del segle XV. Situà el català com a llengua apta per a la lírica, de la mateixa manera que Ramon Llull ho feu amb la prosa.

La seva poesia es caracteritza per una intensitat emotiva allunyada de convencionalismes. March parla de l'amor com si es tractés d'una malaltia, analitzant les causes del patiment amorós. Utilitza senyals per referir-se a les dones estimades, com ara Llir entre cards, Plena de seny o Mon darrer bé. March busca un punt de vista analític i reflexiu, expressant amb autenticitat... Continuar leyendo "Literatura Catalana Medieval: Ausiàs March i Gèneres Clau" »

El Català sota el Franquisme

El 1939 va suposar per a la llengua catalana l’inici d’una etapa de persecució brutal i continuada. En la nova situació política, els intel·lectuals catalans es van exiliar, es va implantar la censura, l’escolarització massiva en castellà, la castellanització dels mitjans de comunicació i, fins i tot, dels immigrants. Aquest procés de substitució lingüística es va accelerar amb la pèrdua de parlants a les grans ciutats.

Període de postguerra (1936-1956)

Etapes de repressió:

1936-1946: Època de màxima repressió

Amb les execucions, les prohibicions, la dispersió a causa de l’exili i la desaparició de la vida pública de tots aquells que tenien alguna relació amb la defensa de la llengua. Aquesta... Continuar leyendo "El Català sota el Franquisme i la Transició" »

Anàlisi Poètica de l'Auca

Estructura Externa del Poema

L'Auca està composta per 67 versos. Els versos són blancs i la rima és lliure.

Figures Retòriques Destacades

• Personificació: "El vent es cenyia a les soques" (vers 39)
• Metàfora: "Finestres que tenen el record del suïcida"
• Anàfora: "El Pere Vidal (...) Jaume I" (vers 22-24)
• Apòstrof: "Boters, atureu els martells" (vers 32)
• Hipèrbole: "el tro més gran de la terra" (vers 37)
• Enumeració: "canyes, xiulets, i bellveures" (vers 42)

Anàlisi per Seccions de Versos

Versos 1-6: El Retorn a la Infància

Aquesta secció és simptomàtica. No es tracta d'un simple record, sinó d'un retorn del passat. El poeta ens situa en el temps de la seva infància.

Versos 6-9: La Fugacitat del Temps

S'hi aborda... Continuar leyendo "Anàlisi Poètica de l'Auca: Estructura, Figures i Significat" »