Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Text Conversacional

Intercanvi d'informació entre dos o més interlocutors.

Elements Lingüístics

• Frases breus, juxtaposades i coordinades.
• Interrogacions i exclamacions.
• Adverbis de negació i afirmació.
• Pronoms personals febles i interrogatius.

Registres

Col·loquial i estàndard.

Estructura

1. Salutació
2. Preparació del tema
3. Desenvolupament
4. Comiat

Funcions

Referencial, conativa i fàtica.

Exemples

• Quotidians: Formals i informals.
• Mitjans de Comunicació: Tertúlia, debat, entrevista.
• Creatius: Diàlegs teatrals, sèries, novel·les.

Text Narratiu

Relata fets reals o ficticis.

Elements Lingüístics

• Verbs d'acció i varietat de temps verbals.
• Connectors temporals.
• Adverbis i locucions de temps i lloc.
• Adjectius qualificatius i substantius.

Estructura

Fets cronològics:... Continuar leyendo "Tipologies Textuals: Característiques, Estructura i Funcions" »

Características Fundamentais do Empirismo

• Supremacía da experiencia: É a fonte fundamental do coñecemento; todo o que podemos coñecer provén dela. Pasa a ser, polo tanto, o criterio para establecer a verdade e o límite ata o que pode acceder a razón humana. Máis alá dos datos e información que os sentidos nos proporcionan, a razón non ten nada que facer.
• Negación da existencia de ideas innatas: A mente humana está inicialmente baleira, é como unha folla en branco onde non hai nada escrito. Nela, dependemos completamente da información proporcionada polos sentidos. O innatismo, polo tanto, é falso: todo coñecemento é adquirido.
• Interese polo estudo do coñecemento humano: Como consecuencia do impacto da nova ciencia e da fraxilidade

Del Llatí a les Llengües Romàniques

Al segle V, amb la desaparició de l'Imperi Romà, el llatí va anar evolucionant. Es va conservar com a llengua culta gràcies a l'Església. Al segle VIII, la gent parlava les llengües romàniques actuals. Així van néixer les llengües romàniques, que només es feien servir per a la comunicació oral, ja que s'escrivia en llatí.

Els Primers Textos en Català

Van ser al segle VII: les Homilies d'Organyà.

L'Èpica, la Lírica i el Roman

L'èpica, d'autor anònim i recitada, i la lírica, d'autor conegut i cantada, són dos gèneres escrits en vers per joglars o trobadors. Als segles XII i XIII va néixer el roman, un gènere escrit.

La Poesia Trobadoresca

Les cançons de gesta en llengües romàniques expliquen... Continuar leyendo "Del Llatí a l'Humanisme: Evolució de la Literatura Catalana" »

O Contexto Sociolingüístico e os Prexuízos contra o Galego

A situación lingüística predominante é a da convivencia de dúas ou máis linguas nun mesmo territorio. O galego fálase tanto no rural como nas cidades e entre a xente nova de todas as ideoloxías políticas. Non é unha lingua imposta, senón de consenso, pois todas as medidas de política lingüística foron aprobadas por unanimidade no Parlamento galego (LNL de 1983, PXNL de 2004). Ademais, o galego tamén ten utilidade fóra de Galicia, xa que nos conecta cos millóns de falantes da lusofonía.

Cada lingua ten o seu acento e a súa fonética, e iso constitúe a súa idiosincrasia. Os prexuízos lingüísticos son inaceptables, sen importar o tipo de prexuízo.

Lexislación

Karl Marx: Traxectoria Vital

Karl Marx nace en Tréveris (Renania, Prusia) en 1818. Foi o segundo de oito irmáns. O seu pai, avogado, de orixe xudea pero convertido ao protestantismo, simpatizaba coas ideas ilustradas e liberais.

Primeiros Anos e Estudos

Realiza os seus primeiros estudos na súa cidade natal e en 1833 trasládase á universidade de Bonn para estudar dereito. Máis tarde estuda en Berlín filosofía e historia. Desde a súa chegada á capital alemá, seis anos despois da morte de Hegel, mantén contactos cos mozos hegelianos do chamado Club dos Doutores.

En 1841 presenta a súa tese Diferencia da doutrina da natureza en Demócrito e en Epicuro, e pretende unha cátedra de filosofía na universidade de Bonn, pero o ascenso ao poder... Continuar leyendo "Karl Marx: Traxectoria Vital e Fundamentos do Materialismo" »

Característiques de la poesia
:

• Perfecció formal i rigor en l’aplicació de les pautes mètriques.

• Presentació d’un món idealitzat per mitjà d’una estètica classicitzant, lluny de la realitat convulsa del moment.

• Predomini de la descripció dels llocs i situacions ambientals.

• Anàlisi de la natura i del món rural des d’una òptica ciutadana, domesticada.

• Visió platònica de l’amor, presentat d’una manera idealitzada i distant.

• Idealització de la dona com a transmissora, dins la llar, de valors com l’ordre, l’harmonia i el seny.

• Presentació del tema del pas el temps d’una manera distant i no apassionada.

• Recurs a la ironia, una arma poderosa de desrealització.

Josep Carner i els Fruits Saborosos:

• Josep Carner i Puig Oriol

Modernisme

poesia: J Marag: contra tradició jocs florals:

poesia sincera, llje real,actual, pero culte

- c poetics europeus: parnacian, símbol, perafeal, vitalisme

JM

Poesies

La vaca cega visions i cants:
l'oda a Esp Enllà:
L'himne ibèric

Disperses amics morts Seqüencies:
Oda nova a Barcelona, El compte Arnau, Cant espiritual

Narrativa modern

Vic cat:
No f noves, pot vell + act modern

- costumista: s,adapta etica,no contingut - decadentista: efectes - mon , - novel.La rural: curtes, rurals i conflicte

caract: llngtge in estilista, traged m rural,  c erotica, símbols

Vic cat :

cat albert , formació autodid

teatre poesia i narrat :
Drames rurals ,solitud

Teatre mod santi rusi: renov prof, art tot: + impo mov

- regene:crit soc idees, - estetici: realit... Continuar leyendo "Anàlisi del Modernisme, Noucentisme i les Avantguardes a la Literatura Catalana" »

JOSEBA SARRIONANDIA

● Joseba Sarrionandia Uribelarrea.

● 1958ko apirilaren 13an jaio zen, Bizkaian.

● Euskal idazlea da.

● Olerkiak, narrazio laburrak eta eleberriak idatzi ditu.

● Euskal filologia ikasi zuen Deustoko Unibertsitatean .

● 1985ean kartzelatik ihes egin zuen, eta ordutik aurrera 31 urtez ezkutuan bizi izan zen.

● Erbestetik idazten eta zabaltzen zituen bere lanak.

TESTUINGURUA

● 1980an etakide izateagatik 27 urteko espetxe zigorra.

● 1985ean, Imanol Larzabalen kontzertua, Martutenen.

● Iñaki Pikabearekin batera ihes egin bozgorailu batean sartuta.

● Iñaki harrapatu eta berriro espetxera bidali zuten baina Sarrionandia ez zuten aurkitu.

● Durangoko Azokan urtero liburu bat argitaratu.

● 2016an Etxepare Euskal Institutuak

El Exilio Gallego

Tras la victoria de los sublevados, muchos gallegos se exiliaron a América, siendo Buenos Aires un centro clave de difusión cultural. Surgieron iniciativas editoriales, periódicos y campañas teatrales.

Poesía del Exilio

Luís Seoane: Fardel do esiliado, poesía social-realista que construye la memoria de la emigración. Na brétema, Sant-Iago, con el tema central de la conciencia y la denuncia.

Lorenzo Varela: 4 poemas para 4 gravados, figuras históricas (María Pita). Lonxe, tema mítico-histórico centrado en la Guerra Civil y sus consecuencias.

Narrativa del Exilio

Ramón de Valenzuela: Non agardei por ninguén, narrador protagonista, guerrilleros. Era tempo de apandar, vida en Francia, narrador protagonista.

Teatro Popular

Poesía

1.2. Contexto histórico: Galiza na Idade Moderna

Dominio político castelanizador: A partir do reinado de Isabel a Católica, o proceso de integración de Galicia no reino de Castela intensificouse. Jerónimo Zurita, cronista de Isabel, falou da “doma y castración del Reino de Galicia”, sinalando a perda de autonomía política. A alta nobreza galega marchou á Corte castelá e participou activamente nas decisións políticas e militares. A fidalguía local encargouse da administración das terras e o goberno das aldeas, pero a súa presenza na sociedade urbana galega foi menor. A Xunta do Reino de Galicia, que anteriormente tiña poderes de autogoberno, viu as súas funcións limitadas a tarefas como o cobro de impostos ou o reclutamento... Continuar leyendo "Evolución Literaria e Sociolingüística en Galicia: Idade Moderna ao Pre-Rexurdimento" »