Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

A Poesía Galega na Posguerra: Xeracións e Tendencias

O forzoso silencio de posguerra orixinou que neste período, de lenta recuperación, escribisen ao mesmo tempo tres xeracións distintas:

• Luís Pimentel (membro da Xeración do 25) publica Triscos en 1950.
• Aquilino Iglesia Alvariño (membro da Xeración do 36) publica Cómaros verdes en 1947.
• Manuel María (representante dos poetas máis novos) publica en 1950 Muiñeiro de Brétemas.

Direccións da Poesía Galega nestes Anos

Son diversas as direccións que se manifestan na poesía galega destes anos:

1. Continuación das tendencias da poesía anterior á Guerra

• O paisaxismo: Poesía ruralista de raíz decimonónica que segue a liña de Noriega Varela.
• O neotrobadorismo: Continuado na posguerra por

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca nasqué a Occitània, al sud de França, al segle XII i perdurà arreu d'Europa més enllà del segle XIII.

La veu poètica era la del trobador, compositor de la lletra i la música de les cançons en què oferia el seu amor i vassallatge a la dama feudal. Els trobadors desenvoluparen un codi amorós que rebé el nom d'amor cortès.

L'amor cortès

L'amor cortès: Els protagonistes de la poesia trobadoresca pertanyien a la noblesa de l'època i el tipus de relacions que s'establen entre ells, les manifestacions amoroses solien reproduir el sistema de vassallatge feudal; és a dir, el trobador es declarava servidor, fidel i lleial a la dama, d'igual manera que el poble era servidor,... Continuar leyendo "Poesia trobadoresca i literatura medieval catalana: gèneres i autors" »

Hi ha molts tipus de text i es poden classificar d'acord amb diferents criteris: el canal a través del qual es transmeten, el nivell de formalitat del llenguatge, els àmbits d'ús en què es produeixen i, el criteri més utilitzat, la intenció de l'emissor.

Classificació segons el canal:

• Textos orals: Es transmeten a través de l'aire, directament o amb sistemes tecnològics de reproducció.
• Textos escrits: Es transmeten en paper o suports magnètics.

Classificació segons el nivell de formalitat:

• Textos informals: Es cenyeixen exclusivament a les normes comunament acceptades per la llengua col·loquial; s'inclouen els registres col·loquial, familiar, vulgar i l'argot.
• Textos formals: Se sotmeten a convencions; engloben els registres estàndard,

La Literatura Gallega del Exilio: Un Canto de Resistencia y Nostalgia

Con el estallido de la Guerra Civil Española, Galicia entró en un período de intensa represión política. Muchos intelectuales gallegos se vieron forzados al exilio para evitar el encarcelamiento o, incluso, la ejecución. Como consecuencia, durante los primeros años de la dictadura franquista, la literatura gallega solo pudo continuar desarrollándose en América, donde ya existía una notable actividad cultural dentro de la comunidad emigrante.

La labor de estos emigrantes y exiliados se materializó en diversas iniciativas:

• Creación de revistas como Correo Literario, Galicia Emigrante o Vieiro.
• Formación de coros y compañías de teatro, como el Orfeón Gallego o

A poesía galega experimentou unha notable transformación e enriquecimento ao longo das últimas décadas. Este percorrido, marcado por unha constante renovación, reflicte a vitalidade e a capacidade de adaptación dun xénero fundamental na literatura galega.

Apertura e Novas Tendencias na Poesía Galega

No tocante á poesía, prodúcese unha apertura, acompañada dunha eclosión de voces e tendencias, así como no estilo, na técnica e na forma de escribir. Xorde tamén unha preocupación pola linguaxe política e, con ela, unha apertura temática (culturalismo, cosmopolitismo, etc.). Tamén se incorporarán ao contorno poético elementos procedentes das artes musicais e plásticas; ademais, cabe destacar a presenza de escritoras que tentan... Continuar leyendo "A Evolución da Poesía Galega Contemporánea: Tendencias, Autores e Legado" »

A Prosa Galega da Posguerra (Anos 50)

A primeira novela da posguerra non apareceu ata o ano 1950. Nesta mesma data tivo lugar a fundación da Editorial Galaxia. O obxectivo deste grupo de intelectuais era o de servir de transmisores dos ideais galeguistas a aquelas xeracións que naceran na década dos trinta. O proxecto de Galaxia era a vertente práctica da estratexia culturalista predominante nos anos 50. A editorial pretendía normalizar a cultura galega.

Eduardo Blanco-Amor

É autor dunha obra en prosa non moi ampla pero de gran mérito. A súa produción anterior a 1936 é moi pouco coñecida. Toda a obra prosística de posguerra de Blanco-Amor constitúe un único macrotexto que supón unha panorámica histórica e social de Galicia. Presenta... Continuar leyendo "Literatura Galega da Posguerra ao Final do Século XX: Prosistas e Poetas Esenciais" »

Rosalía de Castro

Vida e contexto

• Marcado compromiso social e cultural.
• Apuros económicos, mudanzas e viaxes continuas.
• Tráxicos sucesos persoais: morte de dous fillos, morte da súa nai e un cancro.

Cantares Galegos (1863)

Responde ao compromiso explícito da autora coa terra e a xente de Galicia e o desexo de contribuír á dignificación do galego.

Temas principais

• Costumista: Retrata a sociedade galega rural da época.
• Amorosa: Coitas amorosas.
• Intimista: (2 poemas).
• De denuncia: Poesía social e patriótica (emigración, marxinación, situación dos labregos).

Forma e Estrutura

• Forma: Glosas de cantares populares. Modelos métricos tradicionais (versos de arte menor e rima asonante).
• Estrutura: Circular.

Follas Novas (1880)

É considerada a obra máis... Continuar leyendo "O Rexurdimento e a Gramática Galega: Rosalía, Pondal e Curros" »

El Segle d'Or de la Literatura Catalana

El segle XV és el Segle d'Or de la literatura catalana, amb autors destacats com Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March (poesia) i Joanot Martorell (prosa). A finals de segle apareix la impremta; el primer llibre imprès en català data del 1474.

València: Nova Capital Cultural

Durant els segles XIV i XV, Barcelona va anar perdent pes cultural dins la Corona respecte a València. Els motius van ser diversos: econòmics i socials (pestes a Catalunya), religiosos (papes Borja valencians), polítics (guerres civils i antipatia catalana davant els Trastàmara) i estratègics (ports valencians més cèntrics).

Alfons el Magnànim i la Cort

Alfons el Magnànim era un amant de la falconeria... Continuar leyendo "El Segle d'Or de la Literatura Catalana i l'Humanisme" »

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i un dels  principals conreadors de la poesia realista dels 60 i  com el més gran poeta que ha donat el País Valencíà des del Segle XV (amb Ausiàs March).

El seu repertori estilístic és ampli i variat, destaquen la tria del model de la llengua literària, l'humorisme, l'ús intel·ligent de la fórmula col·loquial i dialectal. La seua poesia aportava a la lírica dominant dels 50, un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial (i dialectal valencíà) per acostar-se al lector i romandre fidel als seus arrels; i d’altra, a realitat quotidiana personal i compartida de postguerra,