Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

1. Català central (Barcelona i voltants)

• Neutralització de 'a'/'e' àtones: es pronuncien com a so neutre (ə).
• Ús de: aquest, nosaltres, vosaltres.
• Primera persona del present d'indicatiu: es pronuncia amb -u final: canto (pronunciat [cantu]).

2. Català nord-occidental (Lleida)

• Tancament de la 'e' en 'i': ginoll (genoll), siroll (soroll).
• Diftongació de la 'o' àtona inicial: auliva (oliva), aufegar (ofegar)...
• Ús dels articles determinats masculins 'lo' i 'los': lo pare, lo Joan, los regals...
• Sufix '-eiar': barreiar (barrejar), me'n vai a festeiar (me'n vaig a festejar).
• Conversió de '-ig' en '-i': roi (roig), pui (puig)...
• Ús de la forma 'les' per al masculí plural: les cavalls.

3. Valencià

• Articulació de la 'e' àtona inicial com a 'a':

Líbano

El gobierno del presidente Eisenhower envía miles de marines al Líbano para evitar una posible revolución que derrocase al gobierno proamericano y para mantener una presencia militar en esa área rica en petróleo.

Congo

Tras la independencia del Congo de Bélgica y la llegada al poder de Lumumba, la región de Katanga se declara independiente. En esta región existen importantes yacimientos minerales que Bélgica explota y donde tienen intereses miembros del gobierno norteamericano. La conspiración, dirigida por Estados Unidos, propicia el derrocamiento de Lumumba y su posterior asesinato por expreso deseo del presidente Eisenhower. Mobutu asume la presidencia e implanta un régimen de terror, corrupción y miseria.

Cuba (Bahía de

Evolució de la Poesia Catalana de Postguerra (1953-2000)

El Realisme Social i la Figura de V. A. Estellés (1953-1970)

Un primer període aniria de l’any 1953 al 1970: Vicent Andrés Estellés es dona a conèixer durant els anys 50 amb Ciutat a cau d'orella i La nit. Posteriorment publica L'amant de tota la vida. En aquestes obres es presenta la misèria de la postguerra i la sensació d'angoixa davant la monotonia de l'existència humana i l'opressió política i moral. El poeta se'ns mostra com un cronista de la realitat.

El llibre de meravelles (1971) suposà un veritable punt d’inflexió en l’evolució intel·lectual i artística d’Estellés i marca el pas a una manera de fer poesia més realista, vital i alliberadora. El poeta vaga... Continuar leyendo "Història de la Poesia Catalana de Postguerra: Realisme, Avantguarda i Evolució" »

Davallada de la literatura culta catalana (conseqüències)

Conseqüències:

• Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana.
• Utilització freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta, al segle XVII.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre diferents territoris de parla catalana.

Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. És una etapa intermèdia entre el període romà i els renaixentistes. Segle XVI (apareix a Itàlia).

Barroc

És un moviment antitètic al Renaixement. Segle XVII (s'ubica a Espanya; autors espanyols). A Anglaterra → a Shakespeare.

Il·lustració

És un moviment francès... Continuar leyendo "Literatura catalana: Renaixement, Barroc i Guerra dels Segadors" »

O Proceso do Coñecemento

O coñecemento da realidade non estaba mediatizado polo suxeito, que se limitaba a recibir pasivamente a información que proporcionaban os sentidos. Foi na Modernidade cando se introduciu a idea de que o coñecemento era resultado da actividade do suxeito.

Posturas na Modernidade: A Razón e os Sentidos

A aproximación moderna á idea de coñecemento parte da súa comprensión como un proceso no que interveñen dous elementos: un suxeito, que coñece, e un obxecto, que é coñecido. No pensamento moderno, o Empirismo e o Racionalismo propuxeron dúas explicacións diferentes á cuestión de como coñecemos:

1. Para o Empirismo: O coñecemento comeza e termina coa experiencia, a partir da información que proporcionan os

Mitos y Razón: Dos Formas de Comprender el Mundo

Los relatos míticos son narraciones llenas de símbolos y metáforas, transmitidas de generación en generación. Sus protagonistas son dioses, héroes o seres sobrenaturales que actúan de forma arbitraria.

En contraste, el discurso racional postula que la naturaleza se rige por sus propias leyes necesarias, independientemente de la voluntad divina. El triunfo de la razón representó una liberación para la comunidad humana, permitiéndole explicar el mundo sin recurrir a deidades o poderes ajenos a la lógica.

Filosofía: El Asombro, la Pregunta y el Conocimiento

Toda forma de conocimiento surge de la curiosidad y el asombro ante lo desconocido. Junto a esta capacidad, la habilidad para formular... Continuar leyendo "Explorando el Pensamiento Humano: Del Mito a la Razón y la Evolución" »

La Prosa Gallega a Finales del Siglo XX y Comienzos del XXI: Temas, Autores y Tendencias

Muchos de los narradores que vamos a tratar se iniciaron como poetas; posteriormente se descubrieron como narradores con el singular desarrollo de la narrativa de los setenta, especialmente promovida por importantes premios de relato o de novela.

Tendencias de la Narrativa Gallega Actual

Se pueden destacar las siguientes:

• Narrativa de género: A principios de los 80 hubo un importante esfuerzo editorial por introducir una literatura “de quiosco” como la novela policial, el relato erótico, la ficción científica o la novela del Oeste, que no formaban parte de nuestra tradición literaria. Destaca el cultivo de la novela policial y detectivesca, recordemos

Análise da Lingua Galega: Gramática, Literatura e Prexuízos

ORACIÓNS: Segundo a actitude do falante: Enunciativas, Exclamativas, Dubitativas, Interrogativas, Desiderativas, Exhortativas (orde). Segundo a natureza do predicado: Personal/Impersonal, Copulativa/Predicativa, Transitiva (CD)/Intransitiva (sen CD), Activas/Pasivas. Segundo a estrutura sintáctica: Simples (1 Pred), Compostas por coordinación (2+Pred=rango), Compostas por subordinación (2+Predicados con dependencia).

Elementos da Oración

Suxeito: Unipersoais (3ª singular), Impersoais de facer e haber (3ª singular+CD), Impersoais con se (3ª singular+se).

CD: o, a, os, as, lo, la, los, las, no, na, nos, nas.

CI: lle, lles.

C Solidariedade: referido á 2ª persoa, obxectivo de facer... Continuar leyendo "Guía Completa sobre a Lingua Galega: Gramática, Literatura e Prexuízos" »

Joan Francesc Mira: Reflexió sobre la realitat contemporània

Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. El 1974 van aparèixer dos llibres de Joan Francesc Mira: l'assaig Un estudi d'antropologia social al País Valencià i la novel·la El bou de foc. L'obra de Mira es va descabdellant entre la reflexió i la ficció, dues branques que han continuat fins avui amb un elevadíssim nivell d'excel·lència.

Trajectòria acadèmica i vital

Joan Francesc Mira (València, 1939) va obtenir el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma el 1959. Des d'aquell any i fins al 1991, va desenvolupar una intensa carrera acadèmica, destacant la seva etapa com a professor titular de la Universitat... Continuar leyendo "Joan Francesc Mira: Assaig i reflexió sobre la realitat valenciana" »

Joan Fuster - Diccionari per a Ociosos

Aforisme

Un aforisme és una sentència breu que expressa un pensament complex de forma colpidora i estètica. Es pot considerar un subgènere de l’assaig que consisteix en una proposició contundent que resumeix de manera sintètica i provocativa un pensament.

Aquesta manera d’escriure va fascinar Fuster, qui va publicar el seu primer recull d’aforismes en 1960 amb el títol Judicis finals, i va reprendre el tema en 1968 amb Consells, proverbis i insolències.

Característiques de l'estil de Fuster

Aquest fragment titulat "Aforisme" forma part del Diccionari per a ociosos, publicat l'any 1964. En aquesta obra es recullen 61 reflexions ordenades alfabèticament.

Fuster fa un repàs dels grans temes importants... Continuar leyendo "Literatura Catalana: Anàlisi d'Obres i Autors Clau" »