Literatura catalana: Renaixement, Barroc i Guerra dels Segadors

Davallada de la literatura culta catalana (conseqüències)

Conseqüències:

• Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana.
• Utilització freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta, al segle XVII.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre diferents territoris de parla catalana.

Renaixement

Va suposar la revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. És una etapa intermèdia entre el període romà i els renaixentistes. Segle XVI (apareix a Itàlia).

Barroc

És un moviment antitètic al Renaixement. Segle XVII (s'ubica a Espanya; autors espanyols). A Anglaterra → a Shakespeare.

Il·lustració

És un moviment francès que va culminar en certa manera amb la Revolució del 1789. Segle XVIII (apareix a França).

Pere Serafí

Segle XVI, el seu sobrenom «lo brech». És un poeta; va escriure un sonet en castellà. També pintor: va pintar un retaule a l'església parroquial de Lloret amb un altre pintor (1548).

Francesc Vicent García

Anomenat rector de Vallfogona. Va néixer a Tortosa el 1579. Al 1605 es va ordenar sacerdot a Vic. Anys després se l'anomena rector a Vallfogona de Riucorb. El 1622 es doctorà en teologia. Mor a Vallfogona el 1625. «Vallfogona»: diversos autors van imitar el seu estil.

Característiques de la seva obra:

• Utilitzava un llenguatge molt castellanitzat.
• Seguia el model d'autors castellans de l'època:
  • En aspecte formal.
  • En temàtica (satírica, burlesca, eròtica, catòlica i religiosa).
• Llenguatge artificiós, elegant i ple d'ironia i tòpics.

Estils:

• Satíric i burlesc (ex.: «Mossa grabada de verola»).
• Líric (sonets) dirigits a una dama.

Va escriure: poesia; teatre (1 obra) «Comedia de Santa Bàrbara»; prosa (una obra) «El sermó».

Acadèmia i model literari

El 1703, l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona publica «L'harmonia del Parnàs», que es converteix en un model literari, gramatical i ortogràfic.

Francesc Fontanella

Es relaciona amb el culteranisme. Fa ús de cultismes provinents del llatí, d'hipèrbatons violents i d'al·lusions mitològiques. Afrancesat políticament i castellanitzat literàriament. És autor d'una col·lecció de sonets i de l'obra teatral «Lo Desengany».

Baró de Maldà

Escriu en català perquè la seva família és catalana i volia fer una literatura pròpia i familiar. Autor d'una obra en prosa amb 60 volums: «Calaix de Sastre».

Joan Ramis i Ramis

Escriptor menorquí. Fill de l'advocat Bartomeu Ramis, de família benestant. Primers estudis a Menorca, on va estudiar retòrica i poètica llatines. Format per l'ambient literari del barroc. Amb la tragèdia «Lucrècia» esdevé l'autor més important del neoclassicisme català. També destaca l'obra «Arminda» (de tema barceloní), la tragicomèdia «Rosaura o el més constant amor», l'elegia «Tirsis i fills» i la composició «Al comte de Cifuentes».

Bandolers: Serrallonga (Joan Sala)

En el bandolerisme hi va participar també la noblesa, però aquests bandolers sovint procedien de les classes populars. Perot Rocaguinarda i Joan Sala són els dos bandolers més mitificats per la literatura. A mitjan segle XVII els bandolers van ser perseguits; alguns foren condemnats a mort (com Serrallonga).

Joan Sala va néixer a Viladrau el 23 d'abril de 1594 i va morir el 8 de gener de 1634. És fill de Nyerro Joan Sala i Joana Ferrer. Als quatre anys va quedar orfe de mare. Joan Sala i Margarida es van casar i van tenir dos fills, Elisabet i Antoni. El 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, va marxar un any al Rosselló. Capturat a Ca l'Agustí, a Santa Coloma de Farners, va ser executat el 8 de gener de 1634 a Barcelona. El seu poema: «Torna, torna, Serrallonga».

Literatura popular

La literatura popular es caracteritza per ser anònima. Inclou diverses formes:

• Teatre: la tradició de l'entremès medieval (sainet).
• Poesia: nadales, corrandes, goigs (poesia religiosa) i romanços.
• Prosa: rondalles i llegendes.

La Guerra dels Segadors i successos

Carles II (1/11/1700) va morir sense descendència; el seu hereu era l'arxiduc Carles. Segle XVII: Guerra dels Segadors. El comte-duc d'Olivares va ser el primer ministre de Felip IV i es va dedicar, en part, a recaptar diners. Felip IV va ofegar Catalunya; després de diverses batalles a Catalunya va acabar perdent influència en molts àmbits.

El 7 de juny de 1640 s'origina el conegut «Corpus de Sang», que marca l'inici del conflicte. Al segle XVIII hi ha la Guerra de Successió amb Felip V. L'11 de setembre de 1714 es celebra com a fita de la unitat del poble i de la resistència contra un poder que els reprimia. Posteriorment es va prohibir la publicació de llibres en català. Els Mossos d'Esquadra es vinculen a mesures de control establertes per Felip V; era una policia destinada a sufocar petites revoltes.