Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Poesia Catalana Contemporània (Finals del segle XX)

Tendències

1. Intimista, Autobiogràfica i Realista (abans dels 70)

   Poetes com J.V. Foix, S. Espriu i V.A. Estellés, que ja produïen abans de 1970, continuen o reorienten la seva obra.

2. Connexió amb la Tradició Simbolista (anys 70)

   Poetes joves de finals dels seixanta creen la nova poesia basada en la quotidianitat i l'experiència, allunyant-se del realisme històric.

3. Experimental i Transgressora (anys 80 i 90)

   L'escriptor, format en democràcia, ja no és un guia social. Busca la claredat expressiva, influenciat per la crisi de la societat urbana. S'estén l'autobiografia i la intimitat, amb la pretensió d'una obra ben feta.

Miquel Martí i Pol

Un dels poetes catalans més populars, la seva biografia... Continuar leyendo "Poesia Catalana Contemporània i Renovació Teatral (Postguerra - 1970)" »

Època de Clandestinitat

A la dècada dels anys 30, la publicació de novel·les en València va començar un camí que semblava que començaria a ser normal: s'escrivien moltes més novel·les. Però després de la guerra civil, el govern franquista imposa límits a la publicació de llibres en València i la censura se'ls mirava amb més atenció. Van haver de passar 30 anys perquè el mercat editorial assolís un volum considerable per fer possible la professionalització d'un bon nombre de descriptors i, per tant, que la literatura autòctona es pogués considerar normal.

Cap a la Normalitat

Alguns novel·listes que havien publicat obres abans del conflicte bèl·lic van continuar escrivint, i a la dècada dels anys 40 es van publicar unes... Continuar leyendo "Evolució de la Novel·la Valenciana: De la Postguerra a la Normalització" »

Crisi Política i Social de la Corona Catalanoaragonesa (S. XVI-XVIII)

Des del punt de vista polític i social, la Corona Catalanoaragonesa entre els segles XVI i XVIII va patir una greu crisi. Aquesta crisi va ser demogràfica (a causa de pestes i guerres civils) i econòmica, provocada pel desplaçament del comerç cap a l'Atlàntic, del qual els ciutadans d'Aragó van quedar explícitament exclosos.

La Corona va perdre el poder polític fins que va ser absorbida per la Corona Castellana amb els Decrets de Nova Planta de Felip V. Amb la unió de les corones, la cort reial es va traslladar a Castella, fet que va comportar la castellanització de l'alta noblesa i la desaparició d'un organisme clau per a la cultura i literatura catalana: la Cancelleria

Eduardo Pondal: Biografía

Eduardo Pondal naceu en Ponteceso en 1835. Estudou bacharelato en Santiago de Compostela, onde participou no Banquete de Conxo (1856). Licenciouse en Medicina, exerceu brevemente en Ferrol e volveu á Coruña para dedicarse á literatura. Participou en sociedades literarias como a Cova Céltica, usando o pseudónimo O Bardo.

Obra Literaria de Pondal

Queixumes dos pinos (1886)

Presenta a Pondal como un poeta-sacerdote celta que lembra o pasado glorioso de Galicia. O celtismo e a paisaxe son centrais na obra. A edición definitiva inclúe poemas como Os pinos.

Os Eoas (2005)

Poema épico sobre o descubrimento de América, destacando a participación galega. Dignifica a cultura e a lingua galegas, inspirado en Os Lusíadas... Continuar leyendo "Eduardo Pondal e Curros Enríquez: Dous Grandes da Literatura Galega" »

Què són els gèneres literaris?

Els gèneres literaris són cadascuna de les modalitats en les quals podem dividir les obres literàries segons la seva forma o el seu tema.

La Lírica

Està escrita en vers, com en la poesia lírica, i també en prosa, que s'anomena prosa poètica. És el gènere literari en el qual el poeta expressa els seus sentiments. La narra el jo poètic, s'expressa la subjectivitat de l'autor.

El Teatre

S'escriu en vers o en prosa, no hi ha narrador, ja que és representat. Té l'origen a Grècia. Constava d'un actor i un cor, més endavant es va introduir un segon actor, i més endavant un tercer. Les dones no actuaven i els actors havien de saber cantar, entonar i recitar. Les obres estaven estructurades en actes, i aquests... Continuar leyendo "Gèneres Literaris: Lírica, Teatre i Narrativa" »

Context Sociopolític i Producció Literària (Postguerra - 70s)

Resum

La Guerra Civil d'Espanya (1936-1939) va ser guanyada per l'exèrcit franquista (1939-1975), d'encuny feixista, derrotant la II República. Seguidament, vingueren fets que van suposar un canvi en la situació política i sociocultural, tallant de cop el procés de recuperació polític, lingüístic i cultural de les terres de parla catalana. El govern inicià un procés de censura, forçant l'espanyolització i el silenciament cultural, en contra de les llengües no castellanes.

La narrativa i el teatre foren els gèneres que més sofrí les conseqüències de la postguerra, reconstruint el mercat literari en català i recuperant el contacte entre autors i lectors. Es van... Continuar leyendo "Literatura Catalana Postguerra: Context, Autors i Tendències (1939-1970s)" »

Els textos periodístics

Els textos periodístics tracten temes d’actualitat. Presenten una intenció que en alguns casos és molt objectiva, però que en d’altres no ho és tant. Són produïts per un emissor que pot ser l’empresa propietària, que decideix l'orientació ideològica; les agències, que proporcionen el material; o el periodista, que segueix l'orientació del diari. A banda dels periodistes, també hi ha els col·laboradors, que són externs. Van adreçats a un receptor, és a dir, un públic molt ampli. Aquests textos segueixen el canal visual (premsa), auditiu (ràdio), i audiovisual (televisió).

Els textos periodístics transmeten un missatge a partir d’un codi determinat. Aquest és el codi lingüístic, però també... Continuar leyendo "Textos periodístics i científics: anàlisi i característiques" »

Linguas e Falantes nas Áreas de Galicia

Os dialectos ou variedades do galego organízanse en tres bloques principais: **occidental**, **central** e **oriental**, cuxo trazo distintivo é o plural dos substantivos rematados en -ón (ex.: *pantalóns*, *pantalois*, *pantalos*).

Por outra parte, o trazo que se escolleu para marcar a **fronteira lingüística** entre galego e asturleonés é a **non ditongación** en formas como *fuente*/*fonte*, a cal, esta última, é común a todos os dialectos do galego.

Dentro de cada bloque distínguense diferentes áreas, e dentro de cada área hai diferentes subáreas. Por último, os diferentes trazos lingüísticos diferéncianse mediante as **isoglosas**, que son as liñas que nos mapas marcan o territorio... Continuar leyendo "A Lingua Galega: Dialectos e Evolución Poética Recente" »

Que é a Ciencia?

O saber racional en Occidente inicia na polis grega en Asia Menor no século VII a.C. Os gregos empregaban a palabra episteme para referirse ao coñecemento seguro ou saber verdadeiro. Na época moderna, entre os séculos XV e XVII, a ciencia comeza a ter unha metodoloxía propia, distinguíndose doutros saberes. Os temas que non teñen a capacidade de aplicar o método científico quedan fóra do seu ámbito. A filosofía grega antiga centrou os seus esforzos no estudo da fisis. Na modernidade, co método hipotético-dedutivo, nace a física. Na filosofía hai tres ramas: a científica, a lóxica e a ética.

Definición de Ciencia

Ciencia é todo o saber que se poida presentar como un conxunto sistemático de coñecementos racionais... Continuar leyendo "Fundamentos e Evolución da Ciencia: Métodos, Clasificación e Paradigmas" »

Varietats geogràfiques

Varietats geogràfiques: dialectes; són les variants de la llengua comuna als diferents territoris que integren el domini lingüístic.

Varietats socials

Varietats socials: grups socials que adapten la llengua general a la seva manera de ser i a les seves necessitats expressives, sigui per diferenciació de classe, generacional o professional.

Varietats funcionals

Varietats funcionals: reflecteixen la capacitat de la llengua per adequar-se al nivell de formalitat que cada context requereix.

Dialectes occidentals

Dialectes occ. (Principat de Catalunya, les comarques de la Franja d'Aragó, les comarques catalanoparlants del País Valencià i el Principat d'Andorra).

Nord-occidental

(oest i sud de Catalunya, Andorra i la Franja... Continuar leyendo "Varietats del català: dialectes geogràfics, socials i funcionals" »