Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Ordenar por
Materia
Nivel

Anàlisi i Correcció de Text Argumentatiu i Poesia de Postguerra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,42 KB

Estructura i Característiques del Text Argumentatiu

Estructura Bàsica del Text Argumentatiu

Un text argumentatiu es compon de tres parts fonamentals:

  1. Introducció: Presenta el tema mitjançant una notícia d'actualitat o una experiència personal, creant un lligam emocional amb el lector i preparant el terreny per a un debat efectiu.
  2. Cos Argumentatiu: S'estructura al voltant dels arguments i contraarguments, dissenyat per a convèncer el lector a través de raons sòlides i exemples rellevants, fomentant així una reflexió profunda.
  3. Conclusió: Recapitula els punts clau i finalitza amb una frase que convida a la reflexió.

Característiques Clau del Text Argumentatiu

El fragment analitzat és un text argumentatiu. Les seves característiques principals... Continuar leyendo "Anàlisi i Correcció de Text Argumentatiu i Poesia de Postguerra" »

Sainet, Renaixença i Barroc Valencià

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,12 KB

El sainet valencià

El gènere més important del teatre popular valencià és el sainet: una peça teatral breu, còmica, satírica i costumista sobre personatges arquetípics de la societat valenciana. Està escrita en un llenguatge col·loquial, amb freqüents vulgarismes i castellanismes que provoquen l'humor fàcil. Els sainets estaven escrits en un valencià col·loquial, el «valencià d'espardenya» o «que ara es parla». Aquest model de llengua s'oposava al valencià més culte i formal que usaven els «poetes de guant».

És un gènere teatral que té els seus màxims exponents en els autors valencians Josep Bernat i Baldoví i Eduard Escalante.

Josep Bernat i Baldoví

Les seues obres més conegudes són:

  • El Virgo de Visanteta: obra d'
... Continuar leyendo "Sainet, Renaixença i Barroc Valencià" »

Fenómenos Fonéticos e Fonolóxicos da Lingua Galega

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,08 KB

Metafonía Nominal

A metafonía nominal refírese a palabras nas que se espera unha vocal aberta pola súa etimoloxía latina, pero o resultado é distinto dependendo da zona xeográfica. As palabras rematadas en "a" provocan unha abertura da vocal tónica, mentres que as rematadas en "o" provocan un pechamento da vocal tónica. A metafonía afecta só ás palabras con variación xenérica. O ámbito afectado nestas alteracións é sempre o Occidente de Galicia.

Nasal en Posición Implosiva

Este fenómeno pecha a vocal tónica antietimoloxicamente. Está máis estendido ca o da metafonía e afecta tamén á zona occidental do territorio.

Vocalismo Átono

1. Desaparición de sons

  • Aférese: Posición inicial (aínda, inda).
  • Síncope: Posición interior
... Continuar leyendo "Fenómenos Fonéticos e Fonolóxicos da Lingua Galega" »

Evolución Humana: Diferencias Sexuales y Supervivencia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 5,5 KB

Evolución del Cuerpo Femenino

Es en la mujer y en su sexualidad donde encontramos la mayor parte de las diferencias entre el Homo sapiens y las demás especies animales: la receptividad sexual constante y el ocultamiento del estro. La posición de la vagina hacia adelante y la apertura vertical de la vulva hacen necesaria la cópula en posición ventral. El orgasmo femenino, inexistente en el mundo animal, y sin ninguna función reproductora. La menstruación, que permite la renovación de la mucosa uterina no utilizada. Un parto difícil que hace necesaria la ayuda de otras personas. Una cría inmadura que precisa casi de 5 meses de crianza. Una menopausia precoz (la mujer prolonga su vida mucho después de la menopausia. La edad de menopausia... Continuar leyendo "Evolución Humana: Diferencias Sexuales y Supervivencia" »

A Expansión do Galego: Presenza e Normalización nos Ámbitos Social, Cultural e Tecnolóxico

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 4,29 KB

ÁMBITOS DE USO E NORMALIZACIÓN DA LINGUA GALEGA

A recuperación e expansión do galego é un proceso multifacético que abarca desde o mundo laboral ata a cultura dixital, sendo fundamental para a identidade e o desenvolvemento social de Galicia.

O Galego na Esfera Socioeconómica

O galego empresarial

O galego é imprescindible para calquera traballo en contacto co público. Non obstante, o proceso de galeguización no mundo da empresa adoita ser lento.

O galego institucional

Levado a cabo por nacionalistas e galeguistas tras o fin da guerra franquista, a lingua era o tema central de debate. Creáronse institucións autonómicas que procuraban o galego como lingua oficial de Galicia e a cooficialidade derivada do Estatuto de Autonomía e da Lei... Continuar leyendo "A Expansión do Galego: Presenza e Normalización nos Ámbitos Social, Cultural e Tecnolóxico" »

Figuras Clave da Poesía Galega no Século XX: Noriega Varela e Ramón Cabanillas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,4 KB

A Poesía Galega no Século XX: De Noriega Varela a Ramón Cabanillas

A produción literaria desta época caracterízase pola continuación das dúas liñas poéticas iniciadas no Rexurdimento: a romántica e a realista. Ademais, detectáronse certos cambios de actitude estética a través do influxo doutras literaturas e da actualización dos temas.

Antonio Noriega Varela (1869-1947): O Innovador da Paisaxe Mindoniense

Antonio Noriega Varela (1869-1947) foi un dos primeiros en marcar novos camiños na poesía galega do século XX. As influencias literarias máis evidentes na súa obra son as de Leiras Pulpeiro, os clásicos latinos, o Século de Ouro español e poetas portugueses.

Comezou sendo un poeta que seguía os pasos do costumismo decimonónico... Continuar leyendo "Figuras Clave da Poesía Galega no Século XX: Noriega Varela e Ramón Cabanillas" »

Tirant lo Blanc: Resum i Anàlisi de l'Obra

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,72 KB

Resum i Anàlisi de Tirant lo Blanc

Preguntes i Respostes sobre l'Obra

1. Quina arma construirà Guillem de Varoic per defensar el rei d'Anglaterra? Unes granades.

2. Què demana Guillem de Varoic a la seva dona, la comtessa? Sofre viu.

3. Amb qui es casa el rei d'Anglaterra? Amb la filla del rei de França.

4. Per què Tirant va a Anglaterra? Perquè se celebren les noces del rei d'Anglaterra i nomenen cavallers.

5. Què demana Tirant a la bella Agnès? Un fermall que porta penjant al pit.

6. Quants anys té Tirant al principi del llibre? 20 anys.

7. Quants cavallers inclou l'orde de la Garrotera? 26 cavallers.

8. Com es diu el fill petit del rei de França? Felip.

9. Amb qui es casa el fill petit del rei de França? Ricomana.

10. Amb què compara Tirant

... Continuar leyendo "Tirant lo Blanc: Resum i Anàlisi de l'Obra" »

Literatura Catalana S. XIX: Naturalisme, Teatre i Romanticisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

Narcís Oller: El Mestre del Naturalisme Català

Narcís Oller va posar en pràctica les tècniques naturalistes. El seu naturalisme es va centrar en la descripció dels personatges i les trajectòries vitals, no en les anàlisis sobre la societat. Va publicar relats curts i articles a la premsa, i també va escriure algunes obres de teatre. Però el millor de la seva producció són les seves sis novel·les destacades:

  • La Papallona

    Una jove és seduïda i abandonada per un "papallona" (seductor).

  • L'Escanyapobres

    El tema central és l'avarícia.

  • La Febre d'Or

    Una família s'enriqueix i acaba en la pobresa.

  • Pilar Prim

    És concebuda com un experiment psicològic.

Oller va incorporar a la seva tècnica influències de tots els models narratius de l'època,... Continuar leyendo "Literatura Catalana S. XIX: Naturalisme, Teatre i Romanticisme" »

Prosa galega (1936–1976): renovadores e correntes narrativas — Fole, Cunqueiro, Blanco Amor, Neira Vilas

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 7,73 KB

A prosa entre 1936 e 1976: os renovadores da prosa (Fole, Blanco Amor, Cunqueiro e Neira Vilas)

A guerra civil supuxo unha ruptura na narrativa galega e, ata os anos 50, a actividade literaria en galego vai desenvolverse no exilio, sobre todo en Bos Aires. Será nesta década cando comece o proceso de recuperación da nosa literatura, grazas fundamentalmente ao traballo desenvolvido pola Editorial Galaxia.

Tendencias narrativas e autores deste período

As tendencias narrativas e autores deste período poden agruparse do seguinte xeito:

  1. Continuación da prosa da Xeración Nós: esta é a orientación que segue Carballo Calero en A xente da Barreira (primeira novela publicada na posguerra), ao reconstruír a historia da degradación dunha familia
... Continuar leyendo "Prosa galega (1936–1976): renovadores e correntes narrativas — Fole, Cunqueiro, Blanco Amor, Neira Vilas" »

Els inicis de les llengües romàniques i la vida de Ramon Llull

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,24 KB

Segle VII-VIII

El llatí poc a poc se'n va eliminant, i comencem a parlar de llengües pròpies de cada territori i van sorgir les llengües romàniques. Al ser l’inici d'un dialecte, no només es parla.

813- CONCILI DE TOURS

Document que fa l'església per deixar constància de que els eclesiàstics han de predicar amb llengües romàniques. Inici del segle IX el poble s’allunya cada vegada més del llatí.

839

Primeres proves escrites de les llengües romàniques: líder ludicum→ jurídic, homilies d'Organyà→ religiós, Els greuges dels homes de St Pere de Graudescales → jurídic, Greuges de Guitard Isarn→ jurídic. Primers textos on apareixen els primers mots escrits en les llengües romàniques. Els Usatges de Barcelona→ jurídic.... Continuar leyendo "Els inicis de les llengües romàniques i la vida de Ramon Llull" »