Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924- València 1993) principal renovador de la poesia valenciana contemporània, i un dels  principals conreadors de la poesia realista dels 60 i  com el més gran poeta que ha donat el País Valencíà des del Segle XV (amb Ausiàs March).

El seu repertori estilístic és ampli i variat, destaquen la tria del model de la llengua literària, l'humorisme, l'ús intel·ligent de la fórmula col·loquial i dialectal. La seua poesia aportava a la lírica dominant dels 50, un llenguatge més directe i senzill, més narratiu, basat en el registre col·loquial (i dialectal valencíà) per acostar-se al lector i romandre fidel als seus arrels; i d’altra, a realitat quotidiana personal i compartida de postguerra,

La literatura fins als anys 40: Evolució i Context Històric

Entre 1925 i 1936 es van produir una sèrie d'esdeveniments importantíssims per a la història de Catalunya. La Mancomunitat havia estat dissolta el 1925 pel general Primo de Rivera en establir la Dictadura (1923-1930).

La II República i l'Estatut d'Autonomia

El govern de la República va haver d'enfrontar-se als nacionalismes, nacionalitats històriques que aspiraven a aconseguir governs autònoms. Van ser aprovats a Catalunya (1932) i País Basc (1936).

L'obra cultural de la Generalitat

La nova situació política va afavorir el redreçament cultural i de la llengua després de l'entrebanc de la dictadura de Primo de Rivera. Els sectors on més va influir la tasca de la Generalitat... Continuar leyendo "Literatura Catalana Fins Als Anys 40: Evolució i Gèneres" »

Bernat Metge

Bernat Metge és l'escriptor català més important de l'època. Membre de la cancelleria i secretari reial, pensa com els humanistes. Ho pensa però no és un escriptor humanístic. Els humanistes són una altra mena de bestiar: escriuen en llatí i són filòlegs. Entre els humanistes catalans i Metge hi ha vasta desolació de l'avorriment. Ell no busca l'erudició sinó el saber, que és una altra cosa.

Bernat M. inicia una aventura comparable en ambició literària a la qual fan Petrarca i Boccaccio. Similar però independent. Se serveix dels escriptors de l'antiguitat clàssica i de la novetat italiana del moment per traçar un recorregut personal que hauria pogut dur la literatura catalana a un dels primers llocs d'Europa.

Joanot... Continuar leyendo "Bernat Metge i Ausiàs March: Dos escriptors catalans destacats" »

Context: Recuperació Nacional i Autonomia

A Catalunya, la instauració de la democràcia comportà la recuperació de l’autonomia i de les institucions d’autogovern. És un procés de recuperació nacional on es restableix la Generalitat i retorna Josep Tarradellas, culminant amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia el 1979. S’ha restablert el procés de construcció nacional i la normalització lingüística i cultural.

El Procés de Normalització Lingüística

El procés de normalització lingüística no ha estat fàcil, principalment a causa de tres motius:

• Manca d’ús del català en els àmbits públics.
• Desconeixement de la llengua.
• Canvis demogràfics.

Des de 1980, el Govern de la Generalitat ha dut a terme un procés de normalització... Continuar leyendo "Literatura Catalana Contemporània: Normalització i Gèneres (Post-1979)" »

Sector Primario e Política Agraria

Agricultura ecolóxica

Tipo de agricultura que utiliza sistemas naturais para producir, non recorrendo a produtos químicos (fertilizantes, insecticidas, sementes modificadas, etc.) para aumentar a fertilidade do solo e das plantas, ou limita o uso de fármacos nas explotacións gandeiras. Supón apostar por unha menor produtividade, a cambio de produtos máis saudables e un maior respecto ás condicións ambientais de cada área. A súa maior limitación é que se obteñen produtos máis custosos e, por tanto, de prezos algo superiores no mercado.

Exemplo: Os produtos ecolóxicos de orixe animal supoñen o 52% do total, situándose o leite no primeiro lugar, seguido das carnes e os ovos.

Denominación de orixe

Certificación... Continuar leyendo "Conceptos fundamentais de economía, agricultura e sustentabilidade" »

A Transición e Consolidación da Democracia en España (1975-2004)

O contexto internacional no que se enmarcan os documentos está relacionado cos últimos anos da Guerra Fría e a caída da URSS a partir de 1991, o triunfo do bloque capitalista e o impacto do terrorismo internacional tras o atentado das Torres Xemelgas do 11 de setembro de 2001. Desde o punto de vista nacional, cabe facer referencia á consolidación do réxime democrático de 1978 baixo os gobernos socialistas (1982-1996) e populares (1996-2004).

Teoría e Contexto Histórico da Transición

O ditador falece en novembro de 1975, deixando a presidencia en mans de Arias Navarro e a xefatura de Estado a Xoán Carlos I de Borbón. No verán de 1976, o monarca provocou a dimisión... Continuar leyendo "Transformación de España: Democracia, Dereitos da Muller e Posición Global (Século XX)" »

Da Razón Vital (Ortega y Gasset) á Razón Poética (María Zambrano)

A finais do século XIX e comezos do XX, España atravesaba unha etapa de profunda crise e transformación. A perda das últimas colonias en 1898, coñecida como o Desastre do 98, provocou unha fonda reflexión sobre a identidade nacional e o papel de España no mundo. Este contexto histórico influíu notablemente no desenvolvemento do pensamento filosófico español, destacando figuras como José Ortega y Gasset e María Zambrano, cuxas propostas da "razón vital" e da "razón poética" respectivamente, ofreceron novas perspectivas para comprender a realidade. Veremos, en primeiro lugar, algo do contexto español no que ambos autores desenvolven o seu pensamento, para analizar... Continuar leyendo "Correntes Filosóficas Clave do Século XX: Razón, Feminismo e Crítica Social" »

Renovació teatral catalana: de la Postguerra als anys 70

La prohibició de tota llengua no castellana durant la postguerra va provocar que el teatre català i valencià no pogués continuar per manca de fons i públic. No obstant això, els anys 60 van marcar el desvetllament del teatre català amb la creació de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) i l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG).

Manuel de Pedrolo i Joan Brossa van introduir el teatre de l'absurd i l'avantguarda, influïts per:

• L'existencialisme.
• El neorealisme.
• Les tècniques de distanciament èpic de Bertolt Brecht, on l'actor no ha de transmetre emocions i el públic no s'hi ha d'identificar.

Entre els anys 60 i 70 va néixer el teatre independent, apartat dels circuits... Continuar leyendo "La Renovació del Teatre i l'Assaig Català: Postguerra i Contemporaneïtat" »

La Belleza Clásica

Platón y Aristóteles: la belleza en el arte se encuentra en el canon de las proporciones. El artista era entendido como imitador y mensajero de los dioses. El artista imita la realidad e intenta perfeccionarla. Poetas como Hesíodo y Homero afirmaban que sus palabras no eran de ellos, sino que provenían de la divinidad (dioses). Los poetas eran, por lo tanto, mediadores de los dioses. El arte como acercamiento al bien o a la purificación.

Platón: el arte tiene un carácter moral. El arte debe educar y servir al bien de la comunidad. Por eso, Platón defiende que deben censurarse las obras de arte que corrompen a la ciudadanía.

Aristóteles: el teatro y la música tienen una función de catarsis o purificadora porque provocan... Continuar leyendo "Belleza, Falacias, Sesgos y Determinismo: Explorando la Filosofía y la Neurociencia" »