Chuletas y apuntes de Otras lenguas extranjeras de Bachillerato y Selectividad

Xente no rocilio

En cuanto a su estilo narrativo, frente a otros autores de esta época, como Blanco-Amor o los integrantes de la Nueva Narrativa Gallega, en la mayoría de sus obras no busca experimentar, sino que sigue una línea tradicional, con el empleo del narrador en tercera persona omnisciente. Lo vemos muy claramente en el texto, pues el narrador reproduce los pensamientos del protagonista (“Alfredo se puso a cavilar”), a través del uso del verbo “pensó”. Otros dos escritores de esta época son:

• Eduardo Blanco-Amor, cuya obra A Esmorga destaca por el estilo narrativo experimental, así como por la elección de protagonistas urbanos y marginales.
• Ánxel Fole, con obras como Á lus do candil y Terra brava, en las que reproduce

La Novel·la Psicològica i l'Anàlisi Interior

La novel·la psicològica del segle XX, a partir de les aportacions de la psicologia i la psicoanàlisi, explora la realitat interior i el món psíquic dels personatges en oposició a la novel·la realista, centrada sobretot en la representació del món exterior i la conducta.

Anàlisi de *La plaça del Diamant*

En l’estructura d’una novel·la psicològica com *La plaça del Diamant*, la vida de cada personatge es desenvolupa en paral·lel a la descripció de l’ambient de la societat. La seva protagonista principal és una dona lluitadora que, amb el suport de la gent, supera els entrebancs socials propis de la seva època. En la seva transformació contínua, Natàlia deixa de ser una persona... Continuar leyendo "Novel·la Psicològica, Rodoreda i Autores Catalanes de Postguerra" »

Assaig: Context de Joan Fuster

Autors coetanis a Fuster (Diccionari per a ociosos)

Podem destacar els següents assagistes coetanis a Fuster:

• Josep Pla: És un dels autors que ha contribuït a la normalització del català literari, amb una escriptura creativa i propera a la parla quotidiana. El seu estil combina la simplicitat expressiva i la creativitat en les metàfores i les comparacions. Una de les obres més importants de Josep Pla és El quadern gris.
• Manuel Sanchis Guarner: Considerat el pare de la filologia moderna a les terres valencianes, va ser un dels participants en l'elaboració de les Normes de Castelló. Una de les seves obres més importants és La llengua dels valencians. A més de gramàtic, és assagista.

Presència d'autores

Preguntes sobre 'Llibre de Meravelles'

A continuació, es presenten les preguntes clau per a l'anàlisi de l'obra:

Bloc A: Anàlisi de l'Obra

Respecte al CONTINGUT o TEMÀTICA:

1. Referents i elements de la realitat: Quins referents (persones, llocs, esdeveniments) trobem en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciocultural de l'obra (època i espais)?

La poesia estellesiana emmarca l'acció en la seua terra: la seua estimada València. Són abundants els topònims com: Paterna, Benifaraig. Remarquem, així mateix, els noms de persones conegudes i estimades pel poeta, que reflecteixen persones reals del seu entorn, mortes a la Guerra Civil Espanyola. Al llarg del poemari, manté una presència constant el poeta Ausiàs March amb citacions... Continuar leyendo "Anàlisi de 'Llibre de Meravelles' de Vicent Andrés Estellés: Temàtica, Forma i Estil" »

Definición e Construción do Problema Político

3.1. A Axenda Política: Da Cuestión Social ao Asunto Público

Lectura: Aguilar, páx. 27-29, 31-32

O Problema da Desigualdade Home/Muller: Múltiples Definicións, Diversas Solucións

A forma en que se define un problema social determina as solucións propostas. Vexamos dous exemplos:

• Se a solución é: “Medidas para reducir a fenda salarial entre homes e mulleres mediante incentivos fiscais ás empresas”

  A definición do problema sería: “As mulleres cobran un 22% menos ca os homes ocupando o mesmo posto de traballo por mor da escasa sensibilidade do empresariado.”

• Se a solución é: “Medidas para aumentar o número de mulleres en postos de decisión a través de plans de conciliación”

  A

L’Edat Moderna (segle XV): Característiques Generals

• Àmbit polític: Es creen les grans potències estatals i s’implanten les monarquies autoritàries.
• Àmbit científic: S'aplica el mètode experimental, es produeix progrés en tots els camps d’investigació científica i s’aconsegueixen avenços tècnics.
• Àmbit del pensament: S’imposen la raó i l’esperit crític, prospera una visió antropocèntrica de l’univers i neixen nous valors socials i polítics.
• Àmbit espiritual: Es difon una nova espiritualitat, augmenta l’escepticisme religiós i es crea un conflicte entre els reformistes protestants i els contrareformistes catòlics.
• Àmbit artístic: Es recuperen els ideals clàssics i triomfa l’estètica clàssica.

L’Edat Moderna

1. La poesia trobadoresca (s. XI - XVIII)

Origen i llengua:

Va néixer a Occitània (sud de França) i s’escrivia en provençal, una varietat de l’occità. Va suposar un canvi respecte a la tradició llatina, acostant-se a una poesia més emotiva i oral.

Característiques:

• Llírica i subjectiva: expressa sentiments personals.
• Profana: no és religiosa.
• Tracta temes universals: amor, mort, escarni.
• És culta: gran exigència mètrica, estilística i intel·lectual.
• Els trobadors catalans empraven el provençal perquè era una llengua de prestigi i propera geogràficament i lingüísticament.

Tipus de compositors i intèrprets:

• Trobador: qui compon i canta.
• Trobairitz: dona que escriu poesia trobadoresca.
• Poeta: escriu en llatí.
• Joglar: recita poemes,

Anàlisi de "El verí del teatre"

1. Referents i elements de la realitat

En aquest fragment de "El verí del teatre" de Rodolf Sirera, trobem diversos elements de la realitat que reflecteixen el marc espaciotemporal de l'obra. Això inclou personatges com el criat-Marquès i Gabriel de Beaumont, així com objectes com la botella de vi, la copa de vi, l'ampolla amb l'antídot i l'armari. També es fan referències a l'època i al lloc on es desenvolupa l'acció: la França prerevolucionària, concretament el París de 1784. Aquests elements ajuden a situar l'obra en el seu context històric i geogràfic específic.

Relació amb el marc espaciotemporal

Sí, tots els elements i referents del fragment de "El verí del teatre" de Rodolf Sirera estan... Continuar leyendo "El verí del teatre: Personatges, Temàtica i Acció" »

A-H

• Habeas corpus: "Que tengas tu cuerpo", "Quedas dueño de tu cuerpo". Ejemplo: El culpable en el juicio pidió derecho de habeas corpus.
• Habent sua fata libelli: "Los libros tienen su destino". Ejemplo: Según la interpretación del lector, habent sua fata libelli.
• Hic et nunc: "Aquí y ahora". Ejemplo: Debes decir la verdad hic et nunc.
• Hic iacet: "Aquí yace, aquí está enterrado". Ejemplo: En la tumba ponía hic iacet María Rodríguez.
• Hodie tibi, cras mihi: "Hoy a mí, mañana a ti". Ejemplo: En la lápida ponía hodie tibi, cras mihi, ya que todos acabaremos igual.
• Homo homini lupus: "El hombre es un lobo para el hombre". Ejemplo: Ya decía el filósofo Hobbes, homo homini lupus.
• Homo sapiens: "Hombre sabio, hombre racional". Ejemplo: El

Mortalidade e Esperanza de Vida ao Nacer

Ata principios do século XX na taxa de mortalidade española incidían decisivamente o baixo nivel de vida do campesiñado, que representaba aínda a maior porcentaxe da poboación activa, así como as malas condicións de vida dos obreiros, as epidemias (cólera, vexigas) e as guerras (da Independencia, carlistas, coloniais en Cuba, Filipinas e Marrocos). Alcanzáronse, no ano 1900, taxas de mortalidade dun 26 por mil e de mortalidade infantil do 181 por mil.

Entrouse no século XX cun lixeiro descenso (24 por mil), pero a terrible epidemia de gripe de 1918 e anos seguintes volveu a elevala ao 33 por mil, acabando coa vida de preto de 200.000 persoas. Un novo obstáculo no camiño impediu o normal descenso:... Continuar leyendo "Evolución da Mortalidade e a Lonxevidade en España: Factores e Tendencias Demográficas" »