Chuletas y apuntes de Música de Bachillerato y Selectividad

FORMA: És el quart moviment d'una simfonia programàtica, la qual consta de cinc moviments:

1. Somnis i passions.

2. Un ball.

3. Escena en el camp.

4. La marxa del suplici.

5. Somni d'una nit d'aquelarre.

El programa descriu els somnis febrils d'un músic que, desesperat per un amor impossible, va recórrer a l'opi. La dosi del narcòtic és massa dèbil per a causar-li la mort, però el va submergir en un somni acompanyat d'horribles visions. En el quart moviment, el compositor somnia que ha matat a la seva estimada, que és condemnat i que camina cap al patíbul on assisteix a la seua pròpia execució. El seguici avança al son de un marxa de vegades obscura y salvatge, de vegades brillant i solemne. La situació és accentuada pels sons roncs... Continuar leyendo "La Simfonia Fantàstica de Berlioz" »

La Música Religiosa en el Barroco

La música religiosa estuvo estrechamente relacionada con la música dramática. La principal diferencia radicaba en que, en los templos, no se permitía la escenografía. Se continuaron practicando las formas religiosas tradicionales como la misa y el motete, y surgieron nuevas formas como el oratorio, la cantata y la pasión. Las voces de la polifonía anterior fueron sustituidas por grupos de cuatro o más coros.

Existen tres formas principales de música religiosa en este periodo:

1. Polifonía vocal (solo voces).
2. Solo, acompañado de algunos instrumentos.
3. Estilo concertante de voces e instrumentos juntos.

El Estilo Concertante, introducido por Monteverdi, consiste en la repetición rápida de una misma nota en... Continuar leyendo "El Legado Musical del Barroco: Formas, Compositores y Obras Clave" »

Ludwig van Beethoven: Pont entre Èpoques

Beethoven representa una gran síntesi del classicisme i la primera part del romanticisme. És, alhora, un clàssic i un romàntic.

L'Essència de la seva Música

• L'eix de la seva música és la sonata, la música de cambra i l'orquestral.
• Ampliació de la simfonia en quatre moviments i canvi en el tercer moviment.
• Control del llenguatge musical i la tècnica compositiva.

Inicis i Evolució a Viena

Com a primer romàntic, Beethoven comença a ser el músic que s'identifica com a artista, deixa el servei a la cort i crea sense condicions, amb llibertat i genialitat. El període 1792-1802 marca la seva primera estada a Viena, un lloc de referència per a la seva formació musical. Adopta la forma sonata haydiana.... Continuar leyendo "Beethoven i Mozart: Genis del Classicisme i Romanticisme Musical" »

Son Cubano

• Instrumentos: Maracas, tres, guitarra, claves, güiro, trompeta, contrabajo, voz, bongó.
• País: Cuba.
• Raíces: Española, africana.
• Intérpretes: Compay Segundo, Buena Vista Social Club.
• Contexto: Urbano.

Son Cubano (Moderno)

• Instrumentos: Contrabajo, claves, güiro, teclado, congas, violín, bongó, flauta traversa y trombón.
• País: Cuba.
• Raíces: Española, africana.
• Intérpretes: Cachaito y Pupi.
• Contexto: Urbano.

Danzón

• Instrumentos: Piano, trombón, trompeta, contrabajo, timbales y güiro.
• País: Cuba.
• Raíces: Francia e Inglaterra.
• Intérpretes: Rubén González.
• Contexto: Salón.

Cumbia Tradicional Colombiana

• Instrumentos: Tambores (alegre, llamador, y tambora), voz, maracas, flautas autóctonas y acordeón.
• País: Colombia.
• Raíces: Africana,

Barroc

S'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal.

Periodització

És un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.

Característiques

La música barroca la melodia es féu preponderant, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per música, o òpera primitiva, i l'oratori. Posteriorment, es cultivà també la suite, altres modalitats d'òpera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.

Instruments

En l'època barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt... Continuar leyendo "Música Barroca: Característiques i Instruments" »

Joseph Haydn: Pare de la Simfonia i el Quartet

Franz Joseph Haydn va néixer a Rohrau el 1732 i va morir a Viena el 1809, durant el període de la Il·lustració. Haydn és considerat el pare de la simfonia i dels quartets de corda.

Obres Clau i Catalogació

• Va compondre més de 100 simfonies i uns 76 quartets.
• Va portar la forma sonata a la seva màxima expressió, sent imitat per generacions posteriors.

El Catàleg de Hoboken

Les seves obres van ser catalogades per Anthony van Hoboken, qui va assignar un número a cada simfonia i quartet. A causa de la gran quantitat d'obres, les va agrupar de sis en sis.

Formació i Inicis de la Carrera Musical

Des de ben petit, Haydn va mostrar grans habilitats per a la música. Per tal de formar-se, va ingressar... Continuar leyendo "Joseph Haydn: Biografia, Obres Clau i Estil Musical Clàssic" »

Xeremia

Instrument de llengueta doble de fusta de construcció cònica. Aquest instrument arriba a Europa a l’edat mitjana amb els àrabs. Forma part de la música alta.

Les primeres xeremies són a partir del s.X i fins el s. XVI es troben xeremies curtes i molt còniques. A partir del s.XIV deixen de ser tant còniques i s’utilitzen més amb una campana que s’eixample al final.

La xeremia medieval es diferencia de la del renaixement per l’embocadura. Les xeremies de l’edat mitjana tenen una peça anomenada pirueta on el músic recolza els llavis i era un disc pla que queda adherit als llavis del músic i la canya queda dins de la boca. No hi ha la possibilitat de jugar ni amb dinàmiques ni de fer l’octava aguda. A les xeremies del... Continuar leyendo "Instruments de vent medievals i barrocs" »

Música del Renaixement

És més rica i expressiva (no està enfocada a Déu, temes amorosos, polítics, socials...). Introducció de la dissonància (el món no tan perfecte com sembla). Punt de vista experimental: troba coses no perfectes, volen apropar-se a la perfecció. Els ritmes són binaris i ternaris, hi ha una combinació. La melodia està sotmesa a l'harmonia. Predomina més l'instrument. Textura polifònica o contrapuntística. Imitació, mimesi: s'observa la naturalesa i s'imita el seu procés. Comporta una crisi de la monodia (música celestial: heliocentrisme, el so passa a ser el centre). Concepció diferent del món, cada artista té la seva visió. Es torna a recórrer a la monodia amb una simplicitat de la música. Trobem... Continuar leyendo "Música del Renaixement i L'Òpera: Característiques i Parts" »

Evolución de la Música Cinematográfica

El Cine Mudo

Durante los primeros años del cine mudo, la música se utilizaba como acompañamiento en directo, con el objetivo de mitigar el ruido de fondo.

Esta práctica dio origen a una selección de fragmentos de obras clásicas, catalogadas según su estado de ánimo. También se utilizaron popurrís de melodías populares.

Los inicios del cine sonoro

El cine sonoro nace en 1927 con la película ''El cantante de Jazz'', que tenía algunos pasajes hablados y cantados. La música se grababa en un disco que se sincronizaba luego con la imagen del proyector. El perfeccionamiento técnico que permitió grabar el sonido en la cinta junto con la imagen provocó el nacimiento de la figura del director musical.... Continuar leyendo "Música en el Cine: Evolución, Compositores Clave y Elementos de Análisis" »

Classicisme Musical: Llum, Claror i Equilibri

El Classicisme és una època de llum i claredat en la música. Els compositors volen que la música sigui lúdica i que l'expressió musical no sigui reprimida. El nucli d'aquest moviment és Viena, per això se l'ha denominat classicisme musical vienès. Durant aquest període, es crearà l'Escola de Viena.

Amb el canvi social, l'artista esdevé més autònom, sent recordat per les seves obres, fruit del seu enginy. El compositor marca les pautes i té una personalitat pròpia, desenvolupant els primers mètodes de composició.

Elements Clau del Classicisme

La Forma Sonata: L'Esquema Sagrat

Un dels elements més significatius és l'aposta per la forma sonata. Aquesta té tres parts, amb l'aparició... Continuar leyendo "L'Era Clàssica en la Música: De Viena a Gluck" »