Chuletas y apuntes de Música de Bachillerato y Selectividad

1. La dansa

1.1 De l'expressió corporal a la dansa

La dansa, l'expressió i l'educació física es relacionen entre si, ja que en els tres camps es treballa amb el moviment i el principal instrument és el cos humà. L'expressió està lligada al gest i, per tant, als moviments o actes motors.

La necessitat d'expressar-se és pròpia dels éssers humans. El primer llenguatge utilitzat va ser gestual i aviat va evolucionar cap a la dansa en incorporar-s'hi el ritme i després, la música. L'evolució del moviment expressiu escenificat va fer que sorgís el teatre, que va incorporar el llenguatge verbal (excepte el mim) i va prescindir de la música (excepte l'òpera), tot i que, en moltes obres, la dansa, la música i el moviment es representen... Continuar leyendo "Dansa i expressió corporal: moviment i ritme" »

Análisis Musical de La donna è mobile (Rigoletto, Verdi)

Contexto

La donna è mobile es un aria para tenor del tercer acto de la ópera Rigoletto de Verdi. Interpretada por el Duque, un personaje cínico y seductor, la canción describe la supuesta volubilidad de las mujeres. La donna è mobile significa "la mujer es cambiante".

Análisis Musical

Ritmo

• Tipo: Ternario
• Compás: 3/8 (tres corcheas por compás)
• Tempo: Rápido (Allegretto)
• Características: Ritmo vivaz marcado por las corcheas, indicado por el autor con términos como marcato.

Melodía

• Características: Cantábile (fácil de tararear), construida con grados conjuntos y saltos en la escala.
• Estructura: Forma de arco en dos partes que se repiten con texto diferente.
• Colocación del texto: Fundamentalmente

'Hoy Comamos y Bebamos' de Juan del Encina

Ritmo, Melodía, Textura y Timbre (2 puntos)

Ritmo

• Tipo (0.125): Ternario
• Compás (0.125): 3/4 (tres negras en un compás)
• Tempo (0.125): Rápido
• Otras observaciones de interés (0.125): El ritmo es el elemento más importante de la pieza. Encina suele usar el compás ternario en los villancicos de carácter burlesco, festivos u obscenos. Carácter de danza.

Melodía

• Tipo de melodía (0.25): Compuesta por grados conjuntos.
• Otras observaciones de interés (0.25): Carácter popular. La melodía tiene carácter vivaz, alegre y extrovertida. El ámbito de la melodía de la soprano es pequeño, una quinta (re-la).

Textura

• Tipo de textura (0.25): Homofónica
• Otras observaciones de interés (0.25): Como suele ser habitual

Exploración de Formas Musicales Clásicas

Este artículo explora diversas formas musicales clásicas, desde la Edad Media hasta el Barroco, destacando sus características y evolución.

Organum

El Organum es una forma de polifonía occidental primitiva. Está basada en la repetición paralela de la misma melodía, nota por nota, generalmente a una distancia de cinco notas (quinta justa) más aguda. Este tipo de contrapunto primitivo también es llamado diafonía o paralelismo.

Motete

El Motete es una composición polifónica nacida en el siglo XIII para cantar en las iglesias, de texto comúnmente religioso. En los siglos XV y XVI se expande como pieza vocal polifónica sin acompañamiento instrumental, con carácter dramático e imitativo. Estaba... Continuar leyendo "Exploración de Formas Musicales Clásicas: Organum, Motete, Villancico y Más" »

Conceptes Musicals: Definicions i Història

Acord

Conjunt de dues o més notes que sonen juntes.

Acord invertit

Redistribució de les notes d'un acord compost per terceres, de manera que la nota inferior deixa de ser la fonamental de l'acord. Si, una vegada feta la inversió, la nota inferior és la tercera de la tríada de partida, es tracta d'una primera inversió, i si és la quinta, d'una segona inversió. En el cas d'acords amb sèptima, que són quàtriades, es pot parlar d'una tercera inversió si la nota inferior és la sèptima de la quàtriada.

Acord de sèptima de dominant

Acord de dominant principal o de dominant secundària en el qual, a més de la tríada major, s'inclou una nota a una distància de sèptima menor ascendent des de la... Continuar leyendo "Conceptes Musicals: Definicions i Història" »

Entonació: Terme que fa referència a ajustar-se al to de veu per part de l'intèrpret. Figures: Cada una de les figuracions que s’utilitzen per anotar la durada i el ritme d’una nota, i que s’expressa segons el dibuix d’aquesta. Les figures existents són les següents:

• Rodona
• Blanca
• Negra
• Corxera
• Semicorxera
• Fusa
• Semifusa

So: Successió de canvis de pressió en un medi, provocats per una vibració que s’hi transmet en forma d’ones sonores. Els humans, així com molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l’oïda. El rang de sons audible per les persones és típicament entre 20 Hz i 20 kHz. Staccato: Mode d’execució musical en el qual les diferents notes afectades pel staccato queden separades entre elles per unes... Continuar leyendo "Glossari Musical: Termes i Conceptes Clau" »

AGNUS DEI DE LA "MISSA DE L'HOMME ARMÉ" DUFAY

Renaixement, s. XV-XVI. Escola francoflamenca, contrapuntista. Dufay, del s. XV, va ser de la primera generació de compositors francoflamencs. La peça es tracta d'una missa cíclica de les seves misses polifòniques.

Aspectes Rítmics

Es caracteritza pel motet isorrítmic, en el qual el cantus firmus es repetia. Empra la retrogradació en la tercera secció d'Agnus Dei. C.22 binari i ternari, c.50 temps imperfecte. Agnus I: contrabassus, tenor, contratenor i altus, Agnus II, contrabassus, contratenor i altus, Agnus III, contrabassus, tenor, contratenor i altus. Vocal a 4 veus.

Aspectes Melòdics

La melodia del tenor és brillant i amb salts característics, la melodia de totes les veus és melismàtica,... Continuar leyendo "Anàlisi Musical: Agnus Dei (Dufay), Pavana (Gervais) i Minuet (Bach)" »

Frédéric Chopin (1810-1849)

• Considerado un precedente de Debussy y un nacionalista polaco.
• En 1831 llegó a París.
• En los años 30 estaba de moda un circuito de pianistas patrocinado por Pleyel.
• Tocaba sobre todo en sitios privados porque era muy tímido.
• Tiene dos conciertos para piano y orquesta.
• No se identifica con su época.
• Su obra es pedagógica.
• Textura densa en cuanto a la melodía, con acompañamiento denso.
• Modulaciones a tonalidades remotas.
• Formas pequeñas.

Robert Schumann (1810-1856)

• Su primera obra muy famosa fue Papillons, que eran obras orquestales de un baile de carnaval.
• Características de Papillons:
  • Tiene una introducción con 6 compases.
  • 12 movimientos.
  • Los movimientos son cortos, con textura en las danzas.
  • Tiene el mismo tema y tonalidad

Romanticisme i Postromanticisme

Petites formes musicals del Romanticisme per a piano

Balada (caràcter líric i melancòlic), impromptus (curta i de caràcter improvisatori), elegia, intermezzo, nocturn (caràcter intimista i sentimental), rapsòdia, preludi, mazurca i polonesa (dansa d'origen polonès, ritme majestuós i guerrer). Es caracteritzen per ser molt lliures. Solen tenir forma ABA, AB, ABC, i AA.

Romanticisme

Música occidental composta al llarg del segle XIX. Va ser una reacció contra l'esperit de la Il·lustració i el Classicisme. S'inicia a Alemanya partint de l'obra de Beethoven. La música d'aquest període va sorgir sense ruptura amb el llenguatge musical, l'harmonia i els gèneres del Classicisme. Compositors d'aquest període:... Continuar leyendo "Conceptes musicals: Romanticisme, instruments i més" »

MILIA

Xv. Mendearen hasieran dute ooinarri Lasturko MIliaren bertsoek, historalariek Diotenez. Lasturko Milia andere Leizaola dorretxean bizi zen, baina Arrasatera Ezkodun zen beste ola bateko gizon batekin. Milia, ordea, gazterik hil zen. Gaubeian zudela, Miliaren ahizpak bertsoak kantatu zizkion. Etz ez Nolanahikoak. Miliaren ahizparen ustez, alargunak ez zuen ondo zaindu eta Maitatu Milia, eta gainera, beste andre batekin ezkontzeko asmoa zuela egotzi Zion gizonari. Koinatuaren jarrerarekin suminduta, lau kopla kantatu zizkion Ahizpa bertsolariak Miliari. Ahizpak, nahi eta ez, Milia Lasturrera eraman nahi Zuen, han lurperatu zezaten. Kopla horiek euskarazko bertsorik Zaharrenetarikoak direla uste dute adituek.

TXABALATEGI ETA ZABALA:

1801an,... Continuar leyendo "Bertso idatziak" »