Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Secundaria

El género chico: origen, características y auge del teatro musical español

Lengua y literaturaActualizado el 13,27 KB

El Género Chico: Un Viaje por la Historia del Teatro Musical Español

El género chico es un tipo de teatro musical que se caracteriza por su brevedad y su enfoque en la música y la comedia. El género chico es un tipo de teatro musical que se caracteriza por su brevedad y su enfoque en la música y la comedia. El género chico es un tipo de teatro musical que se caracteriza por su brevedad y su enfoque en la música y la comedia. El género chico es un tipo de teatro musical que se caracteriza por su brevedad y su enfoque en la música y la comedia. El género chico es un tipo de teatro musical que se caracteriza por su brevedad y su enfoque en la música y la comedia. El género chico es un tipo de teatro musical que se caracteriza por su...

Continuar leyendo "El género chico: origen, características y auge del teatro musical español" »

Mary Shelley y Frankenstein: vida de la autora, personajes y resumen de la novela

Lengua y literaturaActualizado el 4,64 KB

La vida de Mary Shelley

Londres, 1797.

Padres: Mary Wollstonecraft (feminista) y William Godwin (filósofo, autor de Investigación sobre la justicia política).

Su madre murió días después del parto por una infección.

1801: Su padre se casó con Mary Clairmont, quien tenía dos hijos y trató a Mary con desdén, favoreciendo a su propia hija Jane.

No fue a la escuela, pero recibió una muy buena educación. Su padre la impulsó a escribir y le permitió acceder a su biblioteca y a conversaciones con importantes intelectuales y poetas.

Percy Shelley:

1814: Mary conoció al poeta Percy Bysshe Shelley, cuya relación con su esposa Harriet estaba decayendo.

Mary y Percy se enamoraron, huyeron a Francia y regresaron a Inglaterra, donde su primer hijo...

Continuar leyendo "Mary Shelley y Frankenstein: vida de la autora, personajes y resumen de la novela" »

Realisme i Naturalisme: característiques, autors i context a Catalunya

Lengua y literaturaActualizado el 9,65 KB

El Realisme: Refletir la Realitat Sense Idealitzacions

El Realisme: Com el mateix nom indica, el realisme pretenia reflectir la realitat tal com és, és a dir, la que els nostres sentits perceben, sense idealitzacions. Si la poesia havia estat tradicionalment el gènere de la intimitat i de l'expressió dels sentiments, la novel·la va esdevenir el gènere més propici per condensar la realitat: diversitat de personatges, descripcions minucioses i fidels, psicologies i històries complexes... Realisme i novel·la van passar a ser dos elements indestriables: amb el realisme va començar la novel·la moderna i fins a la novel·la actual, s'ha mantingut com un dels moviments predominants.

Característiques Generals del Realisme

  • Objectivitat de l'
...
Continuar leyendo "Realisme i Naturalisme: característiques, autors i context a Catalunya" »

Bodas de sangre: final, personajes y significado de la tragedia de Lorca

Lengua y literatura3,32 KB

Final de Bodas de sangre

La Luna nos revela que va a iluminar el bosque para que El Novio pueda ver mejor y encontrar a los dos traidores. En escena aparecerán los dos amantes huidos y La Novia dirá que no quiere volver con El Novio y que solo se irá con él si es a la fuerza. Termina afirmando que ama a Leonardo y que de él solo la muerte la podrá separar. Fuera de escena se oyen unos gritos y, finalmente, terminará entrando una mendiga que simbolizará la muerte.

La aparición de la mendiga y el desenlace

Más tarde, la mendiga acudirá a la casa de los Novios e indicará a los familiares que se ha encontrado con dos hombres muertos en el bosque. El final de Bodas de sangre es la llegada de La Novia, cubierta de sangre, a la casa de su...

Continuar leyendo "Bodas de sangre: final, personajes y significado de la tragedia de Lorca" »

La dièresi en català: ús i excepcions

Lengua y literaturaActualizado el 2,24 KB

La diéresis

La diéresis

La diéresi és un signe gràfic que només es posa en la i la u.

Aquest signe compleix les funcions següents:

  • Indica que cal pronunciar la u en els diftongs creixents güe / güi / qüe / qüi:
    ambigües ~ lingüista ~ qüestió ~ obliqüitat

  • Assenyala que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior:
    oïda ~ veïnat ~ taüt ~ diürn

  • Marca que la i forma una síl·laba per si mateixa quan està entre vocals. És a dir, que no forma diftong amb cap vocal, ni l’anterior ni la posterior:
    construïa ~ produïa ~ conduïen ~ agraïen


Excepcions en l'ús de la diéresis

  • Quan la vocal que hauria de dur dièresi s’ha d’accentuar, s’escriu accent gràfic i no diéresi.
    país / països ~ Lluís / Lluïsa ~ veí / veïnat
...
Continuar leyendo "La dièresi en català: ús i excepcions" »

Dièresi i verbs en català: ús, funcions i morfologia

Lengua y literaturaActualizado el 5,19 KB

La Dièresi (¨): Ús i Funcions Ortogràfiques

La llengua escrita, a banda de l’accent gràfic, té un altre signe que s’escriu damunt d’algunes vocals per fer indicacions sobre la pronúncia.

No és freqüent que en Raül culli el raïm prop de les aigües del riu.

Què és la Dièresi?

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca només sobre la i i la u.

Funcions Principals de la Dièresi

Aquest signe compleix les funcions següents:

  • Indica que cal pronunciar la u en els diftongs creixents güe / güi / qüe / qüi:

    ambigües ~ lingüista ~ qüestió ~ obliqüitat

    En canvi, s’escriuen sense dièresi amigues, guisat, roques, qui.

  • Assenyala que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior (hiat):

    oïda ~ veïnat ~ taüt ~

...
Continuar leyendo "Dièresi i verbs en català: ús, funcions i morfologia" »

Euskararen tipologia eta bilakaera historikoa: deriba, hitz-ordena eta adjektiboa

Lengua y literaturaActualizado el 4,64 KB

Hizkuntzen hurbilketa tipologikoa

Munduko hizkuntzak era askotakoak izan daitezke eta hauek ikertzeko hurbilketak ere desberdinak dira; haietako bat hurbilketa tipologikoa da. Tipologiak egiturazko antzekotasunak eta desberdintasunak aztertu eta hizkuntzak haien gramatika-egituren arabera sailkatzen ditu. Eremu berean murgiltzen diren hizkuntzek antzeko tasun tipologikoak izateko joera dute, eta ez zertan lotura genetikoa. Ezaugarrien arabera, sailkapen tipologiko desberdinak egin daitezke; izan ere, sailkapen hutsek eta hedadura handiko hizkuntzen azterketak ez dute balio handirik, etekin gutxi utzirik.

Tipologia diakronikoa eta deriba

Tipologia diakronikoak hizkuntzaren bilakabidea azaltzerako orduan eta hizkuntzaren historiaurreko garai ezberdinak...

Continuar leyendo "Euskararen tipologia eta bilakaera historikoa: deriba, hitz-ordena eta adjektiboa" »

Autors catalans i moviments literaris: modernisme, noucentisme i avantguarda (segles XIX-XX)

Lengua y literaturaActualizado el 3,52 KB

Autors Catalans Destacats

JV Foix (Josep Vicenç)

Representant del surrealisme però amb ideologia noucentista, va estar nominat per al Nobel de Literatura. La seva frase més famosa era "M'exalta el nou i m'enamora el vell" (Sol i de dol).

Mercè Rodoreda

Escrivia narrativa psicològica amb un toc de realisme. Va escriure novel·les i contes, però també pintava. Li va afectar molt la mort del seu avi, però es relaxava amb la literatura. Es va haver d'exiliar a França i s'enamorà d'un escriptor que havia vingut amb ella. Va morir a Catalunya. La plaça del Diamant (una de les novel·les més traduïdes).

Miquel Martí i Pol

Poeta realista que tenia esclerosi múltiple. Va treballar en una fàbrica a qui li va dedicar un poema. La seva carrera...

Continuar leyendo "Autors catalans i moviments literaris: modernisme, noucentisme i avantguarda (segles XIX-XX)" »

Elegía a Ramón Sijé de Miguel Hernández: figuras literarias y temas

Lengua y literaturaActualizado el 3,65 KB

"Yo quiero ser llorando el hortelano": El destino, según Hernández, debe ser integrarse de nuevo a la naturaleza de la que procede, servir de estiércol para la tierra. El dolor por la muerte del amigo se expresa en la primera parte del poema con recursos como la hipérbole ("me duele hasta el aliento"), imágenes de pesadilla ("ando sobre rastrojos de difuntos") y, sobre todo, mediante la imagen del poeta como desconsolado hortelano que cultiva la tierra donde yace el amigo.

"Temprano levantó la muerte el vuelo"

La rebelión contra la muerte se expresa mediante imágenes de una violencia extrema. La rabia del poeta por la muerte de su amigo le lleva a querer desenterrar su cadáver y devolverlo a la vida, aunque solo consiga resucitar su...

Continuar leyendo "Elegía a Ramón Sijé de Miguel Hernández: figuras literarias y temas" »

Teatro barroco español: características, autores y corrales de comedias

Lengua y literaturaActualizado el 2,88 KB

El Teatro Barroco: Innovación y Estructura

El teatro barroco rompió con las tres unidades de lugar, tiempo y acción propias del teatro clásico y renacentista. Su estructura se dividía en tres actos: exposición del caso, complicación de la trama y desenlace.

  • Forma: Escritas en verso, con gran variedad de metros y estrofas (polimetría). El lenguaje se adaptaba a los personajes.
  • Las 3 unidades: Un solo lugar, en un solo día y mediante una sola acción.
  • Temas: Mezcla de obras trágicas y cómicas. Se recurría a temas de carácter popular y nacional, como la historia y las leyendas españolas. Abundaban los temas referentes al amor, el honor y la religión.
  • Personajes: Se repetían personajes prototipo como el rey, el capitán, el viejo, el
...
Continuar leyendo "Teatro barroco español: características, autores y corrales de comedias" »