Poesia catalana: Verdaguer, Maragall, Papasseit i Carner

Obres clau de la poesia catalana

Jacint Verdaguer

Canigó

Canigó és un poema èpic basat en la llegenda de Gentil, nebot del comte Guifré. Gentil s'enamora d'una "ninfa", una dona d'aigua. S'hi escapa, però en aquells moments estava en guerra. Per això, és condemnat i castigat pel seu oncle.

És un poema preciós on, a l'epíleg, s'explica la Catalunya en runes procedent del segle XIX. Aquesta és la part que va refer per tornar-se a presentar als Jocs Florals i guanyar.

Els dos campanars

El poema comença amb un narrador que pregunta què passa a les abadies de Sant Martí del Canigó i de Sant Miquel de Cuixà, els seus monestirs. Hi ha un diàleg entre els dos campanars, que parlen dels dos monjos enterrats sota d'ells. Ningú no recorda els campanars.

A la vora de la mar

És un poema metalingüístic; poesia que parla de poesia. El poeta busca un lloc elevat per meditar, sentint-se molt petit davant la grandesa. Els poemes són efímers en comparació. La poesia mor si ell mor?

L'Atlàntida

Explica com el jove Cristòfor Colom somia amb la descoberta del nou món. Prèviament al somni, compara Catalunya, que ve d'una etapa decadent, amb el continent perdut de l'Atlàntida. És un poema èpic i d'estil romàntic, amb figures rellevants com runes, llocs perduts i indrets llunyans.

Joan Maragall

La vaca cega

És un poema esteticista, que cerca la bellesa per la bellesa, amb la contemplació de la natura. El tema no és transcendental.

Oda a Espanya

Maragall demana a Espanya que entengui Catalunya.

Joan Salvat-Papasseit

Tot l'enyor de demà

Mostra una mica de por per la mort del seu estat físic i anímic. Explica el seu barri i presenta la seva malaltia a partir d'elements avantguardistes i sentits. Acaba el poema amb l'enyor; enyora el demà només perquè les persones joves poden enyorar el que no viuran, enyora el que no podrà sentir, la seva gent...

Josep Carner

Bèlgica

Aquest poema acompanya Carner al llarg de la seva vida; s'hi veu totalment plasmada la nova societat noucentista.

El títol ja ens mostra on Carner va ser acollit. Hi ha un interès per les ciutats modernes. Introdueix algun element de la guerra, de la fam, dels soldats, del seu passat, i parla que l'infant i l'obrer no facin mai tristesa. Un altre element important és l'urbanisme, amb jardins; a diferència dels modernistes, la natura és domesticada pels noucentistes.

Voreres guarnides amb arbres domesticats. Cases amb els seus jardins. No rebutgen la imatge dels edificis antics. Exposa una situació idíl·lica.

El tema principal del poema és el desig de Carner que Catalunya fos com Bèlgica i poder viure-hi tot el que passa a Bèlgica.

Per una altra banda, és una oda a Bèlgica.

• Primer, fa referència i descriu el paisatge, els carrers i la gent.
• Segon, expressa que Catalunya està afectada per la guerra, cosa que canviaria per la tranquil·litat de Bèlgica. Escriptura que la gent fos hospitalària i s'interessés per la cultura i per les coses en general, i que les coses fossin autèntiques, de la terra.
• Tercer, segueix parlant del paisatge, però també comenta alguns sentiments que possiblement sentiria i que, enmig de tothom, viuria sol, però acompanyat.
• Finalment, dóna importància al jardí, el qual està arreglat, amb un brollador d'aigua amb peixos i els nens s'hi atansarien.