Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

Imágenes y Simbolismo en el Romance Sonámbulo

Conviene destacar algunas imágenes clave en el poema:

• El viento expande el color e impregna todo de muerte.
• Hay una antropomorfización de los objetos que miran a la gitana, mientras ella no puede mirarlos.
• El monte, como un gato de pitas agrias, es una imagen sinestésica que proyecta una atmósfera salvaje.
• Las trescientas rosas de la pechera son una metáfora hiperbólica de las heridas.
• Los farolillos de hojalata son una metáfora personificada de las gotas del rocío.
• El agua del aljibe es el agua estancada de la muerte.
• Asimismo, la luz es helada y mortal.

Lenguaje y Estilo Poético

El lenguaje de todo el poema es valorativo, y en él predomina la calificación explicativa y subjetiva. La repetición...

Anàlisi de 'Los dos campanars' de Jacint Verdaguer

“Los dos campanars” és un poema de Jacint Verdaguer inclòs a l'obra Canigó, publicada l’any 1886. Verdaguer és el màxim representant de la Renaixença catalana i una figura clau del Romanticisme. Aquest moviment es caracteritza per l’exaltació dels sentiments, la natura, el passat medieval i la identitat nacional catalana. En moltes de les seves obres, Verdaguer utilitza la natura i els elements històrics per reflexionar sobre la pàtria, el temps i l’espiritualitat.

Estructura i forma poètica

El poema consta de sis estrofes de cinc versos. Els versos són decasíl·labs d’art major i la rima és consonant i encadenada, amb esquema ABABA. Aquesta regularitat formal dona solemnitat...

LOS NOVÍSIMOS: La Generación Poética del 68

En la década de los 70 surgió en España la llamada “Generación del 68”, también conocidos como Novísimos o venecianos.

El Manifiesto y los Autores Fundacionales

Su aparición se consolidó gracias a una de las antologías más importantes del momento: “Nueve novísimos poetas españoles” (1970), editada por José María Castellet. En ella figuraban los siguientes nombres, que marcaron la ruptura estética:

• Pere Gimferrer
• Leopoldo María Panero
• José María Álvarez
• Guillermo Carnero
• Manuel Vázquez Montalbán
• Antonio Martínez Sarrión
• Félix de Azúa
• Vicente Molina Foix
• Ana María Moix

La intención de esta antología era presentar a una generación que llegaba mostrando una nueva forma de hacer...

Carles Riba: Poeta, Crític i Traductor Clàssic

Biografia i Trajectòria Professional

Carles Riba va néixer a Barcelona el 1893 i va morir el 1959. Va ser un important poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic. Va treballar de catedràtic de grec i va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vicepresident de la primera Institució de les Lletres Catalanes.

Durant l'exili francès i també a Barcelona des del seu retorn el 1943, va traduir autors clàssics. Entre les seves obres destacades trobem:

• Primer llibre d'Estances (1919)
• Segon llibre d'Estances (1930)
• Tres suites (1937)
• Elegies de Bierville (1943)
• Salvatge cor i Esbós de tres oratoris (1953)

Anàlisi de les Elegies de Bierville (1943)

Aquest poema pertany al llibre Les Elegies

La Ingeniosa Historia de Don Quijote de la Mancha: Episodios Fundamentales

Primera Parte: Las Primeras Aventuras y la Distorsión de la Realidad

• Capítulos 2-6: Primera Salida en Solitario

  Se presenta la primera salida de Don Quijote (DQ) en solitario.

• Capítulo 7: La Segunda Salida y la Aparición de Sancho

  Segunda salida, esta vez acompañado por Sancho Panza, su escudero.

• Capítulo 8: La Batalla de los Molinos de Viento

  Batalla y Locura. La realidad de DQ está distorsionada: cree ver gigantes en lugar de los 30 o 40 molinos de viento que aparecen allí. Sancho intenta hacerle ver lo que ocurre realmente.

• Final del Capítulo 8: Aventura del Vizcaíno

  Batalla por Amor. DQ se cruza con un grupo que incluye dos monjes y una dama en un coche. En la imaginación

El Radioteatro y la Radionovela

El subgénero más conocido es la **radionovela** o **serial radiofónico**.

Orígenes

Sus orígenes se remontan a principios del siglo XX, con un hito importante en 'La guerra de los mundos' de Orson Welles en 1938. Un fragmento de la transmisión:

Señoras y señores, les presentamos el último boletín de Intercontinental Radio News. Desde Toronto, el profesor Morse de la Universidad de McGill informa que ha observado un total de tres explosiones del planeta Marte entre las 7:45 P.M. y las 9:20 P.M. Señoras y señores, esto es lo más terrorífico que nunca he presenciado... ¡Espera un minuto! Alguien está avanzando desde el fondo del hoyo. Alguien... o algo. Puedo ver escudriñando desde ese hoyo negro dos

1. Izotz ondoko iguzki (Lizardi)

Sarrera

• Jarraian aztertuko dugun testua Lizardiren "Izotz ondoko iguzki" da. Olerki hau bere bilduma nagusian, Biotz-begietan (1932), argitaratu zen.
• Gai nagusia natura eta haren berpizkundea da, neguaren ostean udaberria iristen den unea deskribatuz. Naturaren berpizkunde hau Euskal Herriaren eta euskararen egoeraren metafora gisa erabiltzen du.
• Egilearen asmoa euskal poesiaren bitartez euskalzaleei itxaropen mezua zabaltzea da.

2. Testuinguru historikoa

• Olerkiak 1932an argitaratu ziren, Euskal Pizkundearen (1876-1936) gailurrean, "Olerkariak" taldearen barruan.
• Bigarren Errepublikaren (1931) hasieran idatzia da, Primo de Riveraren diktaduraren ondorengo giro politikoan.
• Hizkuntza-ereduari dagokionez, garbizaletasuna

Localització i context

LOCALITZACIÓ: El poema «Tot l’enyor de demà» forma part del llibre L'irradiador del port i les gavines, publicat el 1921 per Joan Salvat‑Papasseit, un dels poetes més importants de les avantguardes catalanes del segle XX. Aquesta obra s’inscriu dins del moviment de l'avantguardisme, especialment influït per la primera etapa del futurisme, on s'esmenten algunes màquines en diversos versos. Papasseit va emmalaltir de tuberculosi; malgrat això, era optimista i escrivia com si pogués observar l’exterior. Va morir el 1924.

Argument i estructura

ARGUMENT I ESTRUCTURA: Aquests versos són de mètrica lliure, és a dir, no tenen un nombre fix de sí·labes i no rimen entre ells. Això indica que és un poema de...

Combinacions de Pronoms Febles I

1. 1. El dinar, ens el vam menjar abans d’arribar a l’ermita.
2. 2. No sé per què no expliqueu a la Mercè tot el que vol saber. És important que li ho digueu avui mateix.
3. 3. Ja n’estan farts, de tants consells. No els en doneu cap més.
4. 4. Em van deixar un paraigua i ara els el torno.
5. 5. L’Andreu no acostumava a demanar diners a la seva germana. Darrerament, però, li’n demana sovint i ella està amoïnada.
6. 6. En Lluís necessitava aquelles revistes per fer el treball de recerca. L’editorial les hi va enviar a casa.
7. 7. He tastat l’estofat per veure com està de sal. Crec que n’hi hauríem d’afegir una mica més.
8. 8. Les nostres veïnes ens van deixar els esquís i encara no hem pensat a tornar-los-els.

Mercè Rodoreda: Anàlisi de la seva obra

Mercè Rodoreda (1908-1983), a més de les incursions en el teatre i la poesia, va donar els millors fruits literaris en la creació novel·lística i contística. L’anàlisi de la seva obra permet observar dues línies creatives: l’anàlisi psicològica i la recreació del fantàstic. Des de l’inici de la seva activitat literària, l’ús del símbol ha estat un component fonamental de la seva poètica, que ha dotat les novel·les i contes d’una decisiva càrrega simbòlica: les flors, els arbres, el jardí, els colors, els animals (la coloma, la llagosta…), l’espill, la flama, l’aigua, la terra, l’aire, el foc, la lluna, el sol…, recorren les seves obres conformant una realitat de...