Chuletas y apuntes de Lengua y literatura

15. ZEINTZUK IZAN ZIREN LAPURTERA KLASIKOAREN IDAZLE AIPAGARRIENAK?

Joanes Leizarraga, Axular Bera eta Joan Piarres Duvoisin Ditugu aipagarrienak.

16

. ZEIN IZAN ZEN LAPURTERA KLASIKOAN IDATZI EGIN ZEN LEHEN LIBURUA? NORK ETA NON IDATZIA? ZER ERAGIN ZUEN?

Esteve Materrak 1617an argitaraturiko 'Doctrina Christiana'izan Zen, Bordelen. Horrela Eman zitzaion hasiera euskal obra klasiko garrantzitsuenetan -besteak beste, Pedro 'Axular' urdazubiarraren 'Geron'- erabiliko zen Euskalki literarioari (lapurtera klasikoa).

17. NON IZAN ZEN AITZINDARI LAPURTERA KLASIKOA?- Sarako Eskola

18. IPAR EUSKAL HERRIKO IDAZLEEK ZER LAPURTERAREKIN IDATZI ZUTEN?- Lapurtera berria edo Nafar-Lapurtera

19. HITZ EGITEN AL DA LAPURTERA LAPURDI OSOAN? ESAN NON.- Ez, Mendebaldean

1. Hor konpon, Marianton!: Bost axola niri!

2. Bertan behera utzi: Zerbait bukatu gabe utzi.

3. Batek jakin: Auskalo!

4. Gaitzerdi!: Eskerrak!

5. Noren aldean: Bi edo gauza gehiago konparatu.

6. Erdibana: Gauzak erditik banatu.

7. Jesus batean: Denbora laburrean. Amen batean.

8. Negar batean: Negar zotinka.

9. Lehenengo eta behin: Batez ere! Garrantzitsuena! Lehenik!

10. Larrugorritan jarri: Biluzik, arroparik gabe.

11. Buru-buruan: Behar den tokian asmatu.

12. Esku bete lan: Lanpetuta ibili.

13. Kristonak esan!: Zerbait gogorra esan, aditu…

14. Hobe izan: Komenigarriago izan.

15. Zerua irekita ikusi: Irtenbideren bat aurkitu.

16. Alde hemendik!: Ospa!

17. Esanak esan: Gauzak bere horretan gelditu.

18. Lekutara joan: Oso urrun joan.

19. Egunak joan egunak etorri: Denbora pasa ahala.

20. Nagiak atera: Loaldi baten ondorengo giharren

El Realismo en la Literatura Latinoamericana: Características y Manifestaciones

Características del Realismo Literario

1. Interés por la naturaleza a través de la descripción exacta y objetiva de:
   • Naturaleza humana: la gente, cómo habla, cómo se viste, cómo actúa, piensa y siente.
   • Naturaleza: ambientes, lugares típicos o locales, rurales y urbanos.
2. Postura abierta a la crítica social y denuncia de las injusticias sociales del continente, sobre todo con las clases sociales marginadas y excluidas: el campesino y el obrero.
3. Basado en la observación directa, la experiencia y la documentación de la realidad propia de América.
4. Naturalismo (derivado del realismo): niega la parte espiritual del ser humano y las actitudes están marcadas por la

-ATZIZKIAK: ONDO: ederto, hobeto, txarto ASTIRO: luzaro, oparo, zeharo ONGI: hobeki, ederki, poliki JOKA: ostikoka, kolpeka, saltoka, lasterka, ohiuka POZIK:biluzik, zutik, gaixorik, onik, hilik ZAKURTZAR: etxetzar,besotzar SARDEXKA: harrixka, mendixka, liburuska, bidexka UMETXO: neskatxo, haurtxo, amatxo, liburutxo NESKATILA: kutxatila, lehiatila, eroskila TXORIÑO: nimiño, andereño, maiteño LODIKOTE: handikote, zaharkote, gizonkote MUTIKO: idiko, zezenko, zaldiko, oilasko, neskatiko ESNEZALE: futbolzale, pilotazale, saskibaloizale ERIZAIN: atezain, etxezain, udaltzain, liburuzain, ertzain IKERTZAILE: laguntzaile, asmatzaile, entrenatzaile, moderatzaile, saltzaile, hiltzaile AITAORDE: amaorde, semeorde, alabaorde, zuzendariorde, alkateorde...

1934:

Os dous de sempre 

É unha novela realista urbana.Expón, a biografía paralela de dous personaxes contrapostoa(Pedriño e Rañolas), dúas maneiras de concibir a vida ou de coportarse nela.

Pedriño é vago,materialista,acomodado,de familia humilde, un perdedor. Ten como preocupaciones na vida comer e folgar. Rañolas é activo, inconformable, idealista, intelixente, emprendedor, a pesar das súas condicións adversas (está eiviado de corpo)e de condición humilde.

As condicións sociais e a familia determinan o futuro dos dous protagonistas.

A técnica narrativa consiste na sucesión de pequenas unidades narrativas  a través das clases se mesturaron Realismo, lirismo e humor.

Os temas da novela xiran arredor dos dous personaxes protagonistas:

Vocabulari Valencià: Paraules i Expressions

Amanida - Ensalada | Agosarat - Osado | Assaig - Ensayo | Atiar - Atizar | Baco - Cerdo | Barraca - Alqueria | Bombeta - Bombilla | Borumballas - Virutas | Barnús - Albornoz | Bestreta - Anticipo | Calitja - Calina | Calfar - Calentar | Caliu - Calor | Cuc - Gusano | Disbauxa - Desenfreno | Darsenes - Darsenas | Despeses - Gastos | Embolcalls - Envolturas | Esverar - Espantar | Esquitx - Salpicadura | Espletxes - Rendijas | Espaosdidora - Pavorosa | Esclaits - Explosiones | Estoreta - Alfombrilla | Embolcalla - Envuelve | Emmudit - Emmudecido | Enlluernades - Deslumbradas | Fetge - Hígado | Fleca - Panaderia | Guitx - Tiza | Genoll - Rodilla | Glaçat - Helado | Gual - Vado | Garbera - Mentón |...

(Vora la mar):

Jacint Verdaguer fou un poeta i preverecatalà
. Verdaguer és una de les grans figures de la Catalunya moderna. Poeta ROMàntic, adscrit a la generació de la Restauració de 1874, que en el Març de la Renaixença torna a situar la llengua catalana en la categoria de llengua literària.

//

No és sinó la confrontació del poeta amb la glòria i l’activitat literàries. El poeta es gira contra la poesia per acusar-la d’haver-lo enganyat, després d’enumerar amb complaença la fallida de les seves realitzacions i abans d’invocar una altra poesia inesborrable, a l’eternitat. En aquesta contradicció es condensa tot Verdaguer. D’una banda, reconeix l’engany de l’art,  al qual contraposa la vida; de l’altra, no pot

ANGUSTIAS

Angustias es la mayor de las cinco hermanas Alba. Tiene 39 años y es hija del primer matrimonio de Bernarda. Pepe el Romano la pretende, ya que que Angustias es la heredera única del patrimonio materno. Fiel reflejo del nombre que lleva, Angustias vive constantemente preocupada («Debía estar contenta y no lo estoy»): alberga dudas acerca los sentimentos de Pepe, puesto que, además, éste es es objeto del deseo y de la pasión de sus hermanas. Las continuas alusiones a visitas nocturnas de su Pepe a su hermana menor Adela la ponen en alerta, alimentando el clima de sospecha. Sin embargo, a pesar de ser un pesonaje con poco atractivo, por su falta de encantos, muestra cierto carácter, no aceptando la moral tradicional y protestando

L’HUMANISME CATALÀ-Antropocentrisme (ésser humà com a centre de l’univers) -Societat burgesa -Carpe diem: viu el moment -Retorn a lo clàssic: cultura grecollatina -Neix l’impremta -Uniformitat lingüística -Nova mentalitat: intenció crítica, Racionalisme, to satíric i burlesc, i influencia dels autors clàssics italians -Cancelleria Reial: organisme burocràtic que redactava els documents oficials de la cort.

BERNAT METGE-Funcionari de la Cancelleria Reial i secretari de Joan I -Va ser empresonat acusat de matar al rei -Escriu el somni poc després de sortir de la presó per guanyar-se el favor del nou rei: Martí l’Humà -El somni: És la gran novel·la de l’humanisme català