Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Otros cursos

El Cantar de Mio Cid: El Héroe y su Entorno

El Cantar de Mio Cid es un cantar de gesta medieval cuyo protagonista es Rodrigo Díaz de Vivar, conocido como el Cid Campeador. Procede de Vivar y encarna el modelo del caballero medieval, ya que es valiente, prudente, leal, amable, generoso y justo, además de ser un guerrero invencible. Su nombre suele ir acompañado de expresiones como “el que en buena hora nació” o “el que en buena hora ciñó la espada”.

Está casado con doña Jimena, mujer querida y honrada por el héroe, y tiene dos hijas, doña Elvira y doña Sol, obedientes y complacientes. Junto a él aparecen otros personajes importantes como:

• Minaya Álvar Fáñez: su primo y amigo leal, valiente y gran guerrero.
• Martín Antolínez:

La Romània i les Llengües Romàniques

La Romània denomina el conjunt de territoris en què, com a conseqüència d'haver format part de l'Imperi Romà, avui es parla una llengua derivada del llatí, o el que és el mateix, neollatina o romànica. En canvi, la Romània Perduda fa referència a aquelles terres en què en un moment de la història es van parlar el llatí o una llengua neollatina que, després, va ser substituïda per una altra d'una família diferent. La Romània Nova inclou les terres on posteriorment es van expandir les llengües neollatines (com ara Amèrica del Sud, Amèrica Central o Quebec).

Les llengües romàniques són el galaicoportuguès, el castellà, el català, l'occità, el francès, el sard, el romanx, l'italià,...

Literatura: La llengua del segle XV al segle XIX

El segle XV va ser el període de màxima esplendor de la nostra literatura; però també s’hi inicia la gradual castellanització de la cort i de l’aristocràcia. Una de les causes fou el Compromís de Casp, gràcies al qual Ferran d’Antequera fou elegit successor de Martí l’Humà. Açò comportà l’entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara en la Corona d’Aragó, i que el castellà, llengua de la família reial, anara desplaçant el valencià, si més no en el terreny literari.

Als segles XVI, XVII i XVIII, període de la Decadència, es produí un buit en la producció literària culta en la nostra llengua a causa de la Guerra de les Germanies que enfronta l’aristocràcia...

Gaitasuna eta Jarduna

Gaitasuna (konpetentzia) jakintza mota bat da. Hiztunek hizkuntza bati buruz duten ezagutza da. Bi mota bereizten dira: gramatikala eta komunikatiboa. Jarduna (performance), berriz, joera mota bat da, ekoizpen eta ulermen mailan gertatzen dena. Hizkuntzaren erabilera da, ezagutza horren erabilera, hain zuzen ere.

Platonen eta Orwellen Arazoak

Platonen arazoa honako hau da: estimulu urriegiak ditugu, dakigun guztia haietatik ikasia izateko. Hala ere, gizakiok zentzumenek ematen diguten informazioaz harago ezagutza bat garatzeko gaitasuna dugu. Orwellen arazoa, aldiz, jakinduria urriari dagokio. Gizakiak esperientzia asko bizi izan arren, behin eta berriro huts berdinak errepikatzen ditu, eta ez du ikasten.

Gramatika Motak

• Gramatika

Gizartea eta ekonomia: Aldaketa garaia

• Gizarte feudala gainbeheran, burgesia indartu zen.
• Merkataritzaren garapena eman zen.
• Estatu nazionalak eratu ziren.

Euskal Herrian

1. Hiriak indartu ziren eta Ahaide Nagusiek boterea galdu zuten (Gogoratu Bereterretxen khantoria, XV. mendean).
2. Kaparetza edo hidalgotasun unibertsala: foruak, soldadutzaren eta zergen salbuespena, norbanakoaren eskubide politikoak.
3. Estatuen lehiak Euskal Herriaren banaketa ekarri zuen. Nafarroako erresumaren galera.

Kultura eta artea

1. Errenazimentua Italian sortu zen: Florentzia, Erroma eta Venezia.
2. Artistek estilo gotikoa gaitzetsi eta iturri klasikoetara jo zuten.
3. Giza ikuspegi berria: teozentrismoaren lekuan humanismoa.
4. Doktrina eskolastikoa alde batera utzi eta jakintzaren iturrietara

El Pastís de Formatge La Viña és fàcil de fer i sempre queda perfecte. Té una textura suau i cremosa al centre, es desfà a la boca i els costats caramel·litzats són irresistibles. Una recepta ideal per a qualsevol ocasió!

Ingredients:

• 1 kg de formatge crema
• 300 g de sucre
• 500 ml de nata per muntar (35% M.G.)
• 5 ous (L)
• 15 g de farina

Instruccions:

1. Preescalfa el forn a 210 °C amb calor a dalt i a baix.
2. Prepara un motlle amb paper de forn.
3. Barreja el formatge i el sucre a velocitat baixa fins que quede homogeni.
4. Afegeix la nata i bat.
5. Incorpora els ous d’un en un i, finalment, tamisa la farina i mescla suaument.
6. Aboca la massa al motlle i cou-la durant 40-50 minuts segons el punt que preferisques.
7. Refreda completament i deixa reposar almenys 4 hores.

NOUCENTISME (Inicis del Segle XX)

Moviment neoclàssic eminentment poètic que busca la perfecció formal. Eugeni d’Ors en fou l'ideòleg principal mitjançant els seus assajos.

Característiques del Noucentisme

• Antisentimentalista: Fa poesia a partir de temes quotidians, aparentment intranscendents.
• Ús de la ironia amb la intenció de transmetre una moralitat de manera subtil.
• Retorn a la norma (els modernistes trencaven amb ella i ara s’hi torna).

Autors Noucentistes Destacats

• Poesia: Josep Carner, Jaume Bofill (Guerau de Liost).
• Assaig: Eugeni d’Ors (centrat en un tema concret).

LES AVANTGUARDES

Els autors volen ser els més innovadors. Corrents principals:

• Futurisme
• Cubisme
• Dadaisme
• Surrealisme

Autor destacat: Joan Salvat-Papasseit (obra: El poema

La poesía social en los años cincuenta: características y autores

10.2 La poesía social de los años cincuenta. En torno a 1950 la poesía existencial evoluciona hacia la poesía social: se pasa de expresar la angustia individual a manifestar la solidaridad con los demás. Se convierten en elementos centrales del poema los factores sociales que aparecían como elementos secundarios en la poesía existencial de los años cuarenta. Dos libros —Pido la paz y la palabra, de Blas de Otero, y Cantos íberos, de Gabriel Celaya— abandonan el tono existencial y proponen una lírica que sea testimonio de la realidad, que recoja los problemas del ser humano en su entorno.

Es la lírica paralela al realismo social narrativo y, como la novela, pretende...

Hizkuntzalaritzaren eta soziolinguistikaren oinarrizko kontzeptuak ulertzea ezinbestekoa da hizkuntzen funtzionamendua eta gizartean duten papera aztertzeko. Jarraian, arlo horietako termino garrantzitsuenak aurkezten dira, euskararen testuinguruan ere aplikagarriak direnak.

Soziolinguistika

Hizkuntzaren eta gizartearen arteko harremana aztertzen duen zientzia da.

Hizkuntza Aniztasuna

Leku batean hitz egiten den hizkuntza kopurua da.

Baina ez da beti erraza jakitea zenbat hizkuntza dauden zehatz-mehatz, ezta herrialde batean zenbat hizkuntzatan mintzatzen den ere, migrazio-mugimenduak gero eta biziagoak direlako. Are gehiago, ez da beti erraza izaten hizkuntza baten eta aldaera baten artean bereiztea.

Gainera, isolamenduak hizkuntza-aniztasuna gutxitzen...

Verbs Irregulars Catalans: Infinitiu, Participi i Gerundi

Perífrasis Verbals en Català

Les perífrasis verbals són estructures molt habituals:

• A. Perífrasis de Probabilitat (Típiques)

  Deure + infinitiu. Exemple: