Chuletas y apuntes de Lengua y literatura de Oposición

MÀRIUS TORRES

(La ciutat llunyana)

RESUM: La primera quarteta apel·la a la Pàtria que protegeixi els seus fills a qui mai mentirà ni trairà. El tema de la veu es desenvolupa en la segona quarteta en l’espera que la veu pura de la Pàtria ens parli. Mentrestant, cal l’esperança que uns fills més afortunats algun dia crearan una nova arquitectura ratllant el sòl d’aquesta ciutat ideal. El poeta desitja oblidar la ciutat de derrota i intueix una altra ciutat de futur per sobre dels avatars del temps presoner que vivien. La veu d’aquesta nova ciutat serà de bronze, metall noble que fa`ra arribar ressons a tots els racons i portarà ànim als cors i escalf als peus per fer camí, en una clara referència als exiliats.

FORMA: Sonet

Lenguaje Sencillo y Directo

Característica del Renacimiento, el castellano ya se presenta como una lengua adulta.

"Yo, como estaba hecho al vino, moría por él, y viendo que aquel remedio de la paja no me aprovechaba ni valía"

Búsqueda de Verosimilitud

Se pretende que la obra parezca fidedigna, creíble y real.

"Y porque vea Vuestra Merced a cuánto se extendía el ingenio de este astuto ciego"

Uso de la Primera Persona

Reforzando la verosimilitud, se emplea la primera persona, creando una apariencia autobiográfica.

"Pues siendo yo niño de ocho años…"

El Narrador Autobiográfico

El uso del narrador en primera persona, contando su propia vida, se convierte en un rasgo de estilo del género picaresco.

"Pues siendo yo niño de ocho años"

Empleo

Notícia

Text informatiu que explica un fet que anteriorment no es coneixia i que té un interès pel lector. El seu contingut ha de respondre a: Who, What, Where, When, Why.

Característiques:

• Veracitat
• Objectivitat
• Claredat
• Brevetat
• Generalitat
• Actualitat
• Novetat
• Proximitat
• Prominència
• Repercussió
• Avinentesa
• Desenllaç
• Tema
• Servei

La notícia és el relat d'un fet d'actualitat que desperta l'interès del públic. El periodista té la responsabilitat de relatar amb la major objectivitat i veracitat com s'ha produït aquest fet. El lector rep informació sense una valoració personal. Quan el periodista relata la notícia de manera clara, concreta i precisa.

Estructura:

• Títol: Funció atreure l'atenció del lector.
• Subtítol: Matisa el títol.
• Entrada, lead:

Teatro Español: Años 50 y 60

El teatro español de los años 50 y 60 se caracteriza por:

• Humor del absurdo: Su principal obra fue Tres sombreros de copa, de Miguel Mihura, una crítica a los valores burgueses de la sociedad.

• Realismo social: Denuncia las injusticias sociales, empleando un lenguaje y estética realista. Sus principales autores son:

  • Antonio Buero Vallejo, Historia de una escalera.
  • Alfonso Sastre, Escuadra hacia la muerte y La sangre y la ceniza.
  • Lauro Olmo, La camisa.
  • José Mª Rodríguez Méndez, Los estudiantes de la Moncloa.

Teatro Español: Finales de los 60 y 70

A finales de los años 60 y 70, se incorporan nuevas técnicas que rompen con el naturalismo, buscando un enfoque más universal a los temas. Este periodo se divide en:... Continuar leyendo "Evolución del Teatro Español: De los 50 a los 70" »

Contexto Sociocultural y Político de la Generación del 27

Durante la segunda década del siglo XX, se vivía una situación de crisis económica mundial, exacerbada por la caída de la bolsa neoyorquina. En España, a la ya delicada situación económica, social y cultural, se sumaba una gran inestabilidad política. El gobierno de Primo de Rivera desembocó en una dictadura, que finalizó con la proclamación de la Segunda República. Esta, a su vez, terminó con la sublevación militar de 1936, sumiendo al país en una guerra civil hasta 1939.

La Segunda República promovió una serie de iniciativas para el desarrollo cultural, apoyándose en los principios de la Institución Libre de Enseñanza. Destaca la creación de las Misiones Pedagógicas,... Continuar leyendo "Generación del 27: Contexto, Características y Autores Clave" »

La Poesía Española en la Posguerra: Tendencias y Evolución

Durante los primeros años de la posguerra, la literatura española en general y la lírica en particular se caracterizaron por el aislamiento y la ruptura con el pasado, debido a la rígida censura que se estableció nada más finalizar la guerra.

Tendencias Iniciales: Arraigada y Desarraigada

Hubo durante estos años dos tendencias contrapuestas:

Poesía Arraigada

Una “poesía arraigada”, de exaltación nacionalista, ajena a los graves problemas sociales del momento y a la cruel realidad que se estaba viviendo. Estos poetas cultivaron temas tradicionales empleando para ello formas métricas clásicas.

Entre los escritores que cultivaron este tipo de poesía, se encuentran:

• José García

Primera part: Les paraules del llibre

El context històric

A Espanya, els jueus eren perseguits per la Inquisició. Molts van abandonar els seus béns i van marxar; altres es van quedar però van haver d'abjurar de la seva fe. El rei Ferran, en els seus territoris, no era molt estricte amb els inquisidors, ja que no els considerava un perill i els deixava en pau si eren discrets.

La traducció de la Bíblia

1478: El cirurgià Forcadell, els impressors Còrdova i Lampart, i el corrector Daniel Vives van traduir la Bíblia al valencià. Ho van fer perquè els jueus poguessin llegir-la sense la interpretació dels sacerdots. Per obtenir l'autorització de la Inquisició, la van presentar a l'inquisidor general de València, Jaume Borrell, com traduïda... Continuar leyendo "La persecució de la Bíblia traduïda al valencià: Daniel Vives i la Inquisició" »

Anàlisi del sonet 'A una hermosa dama de cabell negre'

A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

Context històric

Aquesta obra se situa en ple barroc català. Un període artístic que va suposar l'antítesi al renaixement i que es va desenvolupar sota la influència de temes i autors castellans, com Góngora, Gracián i Calderón de la Barca. Algunes característiques d’aquest moviment són l’actitud pessimista i l’emfatització dels elements contraris, com veurem en aquest sonet.

L’autor

L’autor d’aquest poema és Francesc Vicent Garcia, poeta i eclesiàstic català del segle XVI-XVII. Va néixer el 1579/1582 i va morir el 1623 amb uns 42 anys. Vicent Garcia és el primer gran escriptor... Continuar leyendo "Anàlisi del sonet barroc 'A una hermosa dama de cabell negre'" »

Eskolaratzea

Nire ustez, ikasgeletan ahozko literatura lantzea ezinbestekoa da haurren garapenerako, hainbat arrazoirengatik:

Ahozko literaturaren onurak

• Alde batetik, hizkuntzarekin jolastea gozagarria da, ludikoa. Gainera, iraganarekin konektatzen uzten digun herentzia kulturala da eta haurrak literatura mundura hurbiltzen laguntzen eta animatzen dien modu bat da.
• Beste aldetik, haurrentzako folklorea galdu nahi ez badugu, eskoletan lantzea komenigarria eta beharrezkoa da. Gainera, alde positiboa ekarri dio hezkuntzari, bide desberdina irekiz; hala nola, gaur egun dugun kultura nolakoa den eta zergatik den horrela ulertzen laguntzen du, gizakiok ditugun zenbait jarreraren azalpenak ematen dizkigu, gai berriak hobeto ulertzen laguntzen gaitu…
• Azkenik,

El Registre Literari: Definicions i Característiques

Per a aquesta presentació, partirem de dos aspectes clau a tenir en compte:

• Destaca per un alt nivell d'elaboració i per la intenció de crear bellesa. Per tant, la funció predominant és l'estètica o poètica.
• No constitueix un únic registre, sinó un conglomerat de registres, un complex.

Factors Contextuals del Registre Literari

El tema és general. És un registre formal. La intencionalitat és subjectiva. El canal pot ser escrit (en determinats gèneres) o oral (en d'altres).

Gèneres Textuals

Els gèneres textuals que li són propis són: lírica (oda, elegia, himne...), novel·la, diàlegs teatrals, guions cinematogràfics, èpica, narrativa breu, rondalla, llegenda...

Tipus de Text

Aquesta... Continuar leyendo "El Registre Literari: Característiques i Ús" »