Llatinismes i Vocabulari Llatí: Guia Completa

Llatinismes més freqüents

Aquí teniu una llista dels llatinismes més utilitzats, amb una breu explicació del seu significat:

• Accèssit: Reconeixement immediatament inferior al premi en un certamen.
• Memoràndum: Memòria escrita.
• Addenda: Afegit al final d'un escrit.
• Plus: Quantitat afegida.
• Àlies: Sobrenom.
• Postdata: Informació afegida al final d'una carta.
• Alter ego: L'altre jo.
• Quid: Punt essencial d'una qüestió.
• Esnob: Persona que imita amb afectació les maneres dels que considera distingits.
• Quòrum: Nombre mínim de membres presents per a la validesa d'un acord.
• Ex-libris: Segell que indica la propietat d'un llibre.
• Rictus: Ganyota.
• Lapsus: Error involuntari.
• Súmmum: El grau més alt.
• Maremagnum: Gran confusió.
• Vis còmica: Capacitat de fer riure.
• Ínterim: Mentrestant.
• Ultimàtum: Resolució definitiva i terminant.
• Casus belli: Motiu de guerra.
• Primus inter pares: El primer entre iguals.
• Conditio sine qua non: Condició indispensable.
• Quid pro quo: Una cosa a canvi d'una altra.
• Modus operandi: Manera d'actuar.
• Rara avis: Persona o cosa excepcional.
• Modus vivendi: Manera de viure.
• Statu quo: Estat actual de les coses.
• Opera prima: Primera obra d'un artista.
• Vox populi: Veu del poble.
• A posteriori: Amb posterioritat a un fet.
• In extremis: En l'últim moment.
• A priori: Amb anterioritat a un fet.
• In fraganti: En el moment de cometre un delicte.
• Ab illo tempore: Des d'aquell temps.
• Ipso facto: Immediatament.
• A. m.: Abans del migdia.
• P. m.: Després del migdia.
• In articulo mortis: En el moment de la mort.
• Sine die: Sense data fixada.
• In mente: En la ment.
• Ad hoc: Per a un propòsit específic.
• Ad nauseam: Fins a l'avorriment.
• Lato sensu: En sentit ampli.
• Bis: Dues vegades.
• Motu proprio: Per iniciativa pròpia.
• Ex aequo: En igualtat de mèrits.
• Sic: Així (textualment).
• In albis: En blanc.
• Stricto sensu: En sentit estricte.
• In crescendo: Augmentant gradualment.
• Volens nolens: Vulguis o no vulguis.
• In extenso: Amb tota extensió.
• De facto: De fet.
• Pacta sunt servanda: Els pactes han de ser respectats.
• De iure: De dret.
• Patria potestas: Autoritat paterna.
• Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és la llei.
• Persona non grata: Persona no benvinguda.
• Ignorantia legis non excusat: La ignorància de la llei no excusa del seu compliment.
• Sub iudice: Sota judici.
• In dubio pro reo: En cas de dubte, a favor de l'acusat.
• Coitus interruptus: Coit interromput.
• Placebo: Substància innòcua que pot produir un efecte curatiu per suggestió.
• Delirium tremens: Deliri tremolós.
• Rigor mortis: Rigidesa cadavèrica.
• In vitro: En el vidre.
• In vivo: En l'organisme viu.
• Currículum vitae: Carrera de la vida.
• Ràtio: Proporció.
• Dèficit: Part que falta.
• Referèndum: Votació popular.
• Per capita: Per cap.
• Superàvit: Excés de l'haver sobre el deure.

Vocabulari bàsic llatí

Substantius i adjectius

Aquí teniu una llista de substantius i adjectius llatins bàsics, amb la seva traducció i un exemple de derivat en català:

• Ager, agri (m.): Camp (agrari)
• Ago, agere, egi, actum: Fer (acta)
• Alter, -era, -erum: Un altre (alterar)
• Annus, -i (m.): Any (any)
• Aqua, -ae (f.): Aigua (aigua)
• Argentum, -i (n.): Plata (argent)
• Audio, audire, audiui, auditum: Escoltar (audició)
• Aurum, -i (n.): Or (or)
• Bellum, -i (n.): Guerra (bèl·lic)
• Capio, capere, cepi, captum: Agafar (captar)
• Caput, capitis (n.): Cap (decapitar)
• Caro, carnis (f.): Carn (carn)
• Causa, -ae (f.): Causa (cosa)
• Centum (indecl.): Cent (cent)
• Cognosco, cognoscere, cognoui, cognitum: Conèixer (conèixer)
• Colo, colere, colui, cultum: Conrear; Consilium, -li (n.): Pla (coldre)
• Cor, cordis (n.): Cor (acord)
• Corpus, corporis (n.): Cos (cos)
• Credo, credere, credidi, creditum: Creure (acreditar)
• Damnum, -i (n.): Dany (condemnar)
• Decem (indecl.): Deu (Deu)
• Dico, dicere, dixi, dictum: Dir (abdicar)
• Digitus, -i (m.): Dit (digital)
• Doceo, docere, docui, doctum: Ensenyar (docència)
• Domus, -us (f.): Casa (domèstic)
• Duco, ducere, duxi, ductum: Conduir (abductor)
• Duo, duae, duo: Dos (dualitat)
• Facio, facere, feci, factum: Fer (factible)
• Fides, -ei (f.): Fe (fidel)
• Filius, -ii (m.), Filia, -ae (f.): Fill, filla (fill)
• Frater, fratris (m.): Germà (fratern)
• Gero, gerere, gessi, gestum: Portar (gerent)
• Gratia, -ae (f.): Gràcia (gratuït)
• Gravis, -e: Greu (gravar)
• Hospes, hospitis (m. i f.): Hoste (hospital)
• Hostis, -is (m. i f.): Enemic (hostil)
• Ignoro, ignorare, ignoravi, ignoratum: Ignorar (ignorància)
• Insula, -ae (f.): Illa; Iter, itineris (n.): Camí (insular)
• Ius, iuris (n.): Dret (jurídic)
• Labor, laboris (m.): Treball (col·laborar)
• Lego, legere, legi, lectum: Llegir; Lex, legis (f.): Llei (lector)
• Liber, libera, liberum: Lliure (liberal)
• Licet, licere, licuit (licitum est): És permès (licitar)
• Lingua, -ae (f.): Llengua (llengua)
• Littera, -ae (f.): Lletra (lletra)
• Locus, -i (m.): Lloc (local)
• Loquor, loqui, locutus sum: Parlar (locutor)
• Magister, -tri, Magistra, -ae: Mestre, mestra (magisteri)
• Magnus, -a, -um: Gran (magnificar)
• Mando, mandare, mandavi, mandatum: Encarregar (mandat)
• Maneo, manere, mansi, mansum: Romandre (permanent)
• Manus, -us (f.): Mà (manual)
• Mater, matris (f.): Mare (matern)
• Mille (indecl.): Mil (mil·lenari)
• Mitto, mittere, misi, missum: Enviar (missió)
• Moveo, movere, movi, motum: Moure (motiu)
• Multus, -a, -um: Molt (multicolor)
• Nascor, nasci, natus sum: Néixer (natal)
• Navis, -is (f.): Nau (nau)
• Niger, nigra, nigrum: Negre (negre)
• Nomen, nominis (n.): Nom (nom)
• Novem (indecl.): Nou (novembre)
• Novus, -a, -um: Nou (innovar)
• Nox, noctis (f.): Nit (nit)
• Octo (indecl.): Vuit (vuit)
• Oculus, -i (m.): Ull (ull)
• Omnis, -e: Tot (omniscient)
• Opus, operis (n.): Obra (cooperar)
• Ordo, ordinis (m.): Ordre (ordre)
• Pars, partis (f.): Part (part)
• Parvus, -a, -um: Petit (parvulari)
• Pater, patris (m.): Pare (pare)
• Pax, pacis (f.): Pau; Pes, pedis (m.): Peu (pacífic)
• Populus, -i (m.): Poble (popular)
• Puer, -i (m.): Nen (pueril)
• Puto, putare, putavi, putatum: Pensar (reputació)
• Quattuor (indecl.): Quatre (quatre)
• Quinque (indecl.): Cinc (cinc)
• Ratio, rationis (f.): Raó (racional)
• Rego, regere, rexi, rectum: Regir (règim)
• Scribo, scribere, scripsi, scriptum: Escriure (escriure)
• Sentio, sentire, sensi, sensum: Sentir (sentir)
• Septem (indecl.): Set (septenari)
• Sequor, sequi, secutus sum: Seguir (executar)
• Sex (indecl.): Sis (sis)
• Signum, -i (n.): Senyal (assignar)
• Tempus, temporis (n.): Temps (temps)
• Venio, venire, veni, ventum: Venir (convenir)
• Verbum, -i (n.): Paraula (verb)
• Verto, vertere, verti, versum: Girar (convertir)
• Video, videre, vidi, visum: Veure (veure)

L'oratòria a l'antiga Roma

L'oratòria era l'art de parlar en públic amb eloqüència i persuasió. A l'antiga Roma, era una habilitat essencial per a qualsevol persona que volgués tenir èxit en la vida pública. Els discursos es pronunciaven en una varietat de contextos, com ara el fòrum, el senat, els tribunals i les assemblees populars.

Parts d'un discurs

Un discurs romà típic constava de les següents parts:

• Exordi: Introducció al discurs, on l'orador capta l'atenció de l'audiència i presenta el tema que tractarà.
• Narració: Exposició dels fets relacionats amb el cas o tema del discurs.
• Argumentació: Presentació dels arguments a favor de la tesi de l'orador.
• Refutació: Anticipació i resposta als possibles contraarguments o objeccions que poden sorgir. És un moment crucial per reforçar la pròpia posició i desactivar possibles crítiques.
• Peroració: Conclusió del discurs, on l'orador resumeix els punts clau, reforça el missatge principal i pot apel·lar a les emocions de l'audiència per deixar una impressió duradora. És un moment per inspirar o motivar l'audiència a actuar o reflexionar.

En resum, l'oratòria en el context romà era una habilitat fonamental per a la vida pública i política, i el seu domini era considerat un senyal d'educació i poder.

Conjugacions verbals llatines

Aquí teniu alguns exemples de conjugacions verbals en llatí:

• Present d'indicatiu actiu: labor + a + t = laborat (ell/ella treballa)
• Pretèrit imperfet d'indicatiu actiu: labor + a + ba + t = laborabat (ell/ella treballava)
• Pretèrit perfet d'indicatiu actiu: laborau + it = laborauit (ell/ella va treballar)
• Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu actiu: laborau + era + t = laborauerat (ell/ella havia treballat)
• Oracions de relatiu: ... in domo, qui... / ...puellas, quae... / ...templa, quorum… (a la casa, el qual... / les noies, les quals... / els temples, dels quals...)
• Participi de present actiu: labora + nt = laborant (treballant)
• Present d'indicatiu passiu: labor + a + tur = laboratur (ell/ella és treballat/da)
• Pretèrit imperfet d'indicatiu passiu: labor + a + ba + tur = laborabatur (ell/ella era treballat/da)
• Participi de perfet passiu: laborat + us = laboratus (treballat)
• Pretèrit perfet d'indicatiu passiu: laboratus + est = laboratus est (ell/ella ha estat treballat/da)
• Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu passiu: laboratus + erat = laboratus erat (ell/ella havia estat treballat/da)
• Participi present: -em
• Participi perfet: -am