Chuletas y apuntes de Latín de Secundaria

I. INTRODUCCIÓN

1. Concepto

La lírica se define como la expresión de la subjetividad del poeta, de sus sentimientos íntimos, en pocas palabras, de su mundo interior; en oposición a la épica, por un lado, y al drama, por otro.

2. Origen y precedentes

La lírica nace en Grecia. En sus primeras manifestaciones era cualquier composición poética acompañada de una lira (y posteriormente de cualquier instrumento musical). En Roma la lírica aparece bastante tarde, siendo su precedente más inmediato las plegarias a los dioses (carmina sacra) para que protegieran a las familias, las cosechas, etc. Los primeros poetas son del s. II a.C. y surgen agrupados en torno al general Lutacio Cátulo que fue orador, historiador, poeta y hombre de gran cultura... Continuar leyendo "La Lírica Latina: Catulo, Horacio y Ovidio" »

Gidoi motak

Gidoia: Ikus-entzunezko lan bat egiteko aurrez prestatzen den testua da, oharrak eta elkarrizketak dituena. Gidoia ez da, berez, helburu bat; ikus-entzunezko produktua egiteko bitarteko bat da.

Gidoi literarioa

Sekuentzietan eta eszenetan dago banatuta. Ekintzak eta pertsonaien arteko elkarrizketak jasotzen ditu. Horrez gain, ekintza bakoitza non eta noiz gertatzen den ere zehazten du.

Gidoi teknikoa

Gidoi literarioari ohar teknikoak (planoa, argia, musika...) erantsiz egiten da. Gidoi literarioa gidoi tekniko bihurtzea, gidoilariaren lana izan beharrean, zuzendarien eta teknikarien lana izan ohi da.

Gidoi originala

Gidoilariak hasiera-hasieratik asmatutakoa da.

Gidoi egokitua

Gidoilariak lehendik existitzen den testu bat egokituz sortutako... Continuar leyendo "Gidoiak eta Antzerki Generoak: Definizioak eta Ezaugarriak" »

Comedia Romana: Características y Autores Clave

La comedia romana, conocida como palliata, es un género teatral en verso acompañado por música. Sus características principales son:

Características de la Comedia Romana (Palliata)

• Personajes estereotipados: Incluyen arquetipos como el joven ingenuo, el esclavo astuto o el soldado fanfarrón.
• Temas recurrentes: Se centran en situaciones cotidianas que propician la ironía y la comicidad.
• Influencia griega y el papel del azar: Imita y adapta obras griegas. El mundo burgués, su vida privada y moral convencional están a menudo gobernados por el azar, que juega con los destinos de los hombres.
• Contaminación (contaminatio): Consiste en la combinación de elementos de varias obras griegas, incluyendo

Bloque 1

Urbs Roma. Los latinos fundaron Roma en Lacio. Roma nació a mediados del siglo VIII a.C., a orillas del río Tíber. Rómulo, el primer rey, fundó la Roma cuadrada; el sexto rey de Roma, Servio Tulio, amplió la ciudad, incorporando las siete colinas.

Una situación estratégica

• A orillas del río Tíber.
• Roma se formó sobre un conjunto de colinas que así defendían la ciudad de ataques y de las crecidas del río Tíber.
• La ciudad se encontraba entre dos civilizaciones: los etruscos y las colonias griegas.

La conquista de Italia

En la península itálica habitaban:

• Centro: latinos, umbros, oscos.
• Sur: griegos, a partir del siglo VIII a.C.
• Centro norte: etruscos.
• Siglo V a.C.: galos.

Desde su fundación, Roma desarrolló una política de expansión... Continuar leyendo "Roma antigua: origen, expansión y legado del Imperio Romano" »

1. Dànae i Perseu: El naixement d'un heroi

L'oracle va revelar al rei Acrisi d'Argos que el seu nét el mataria. Aterrorit, Acrisi va tancar la seva filla Dànae en una torre de bronze i va rebutjar els prínceps que la pretenien. No obstant això, Zeus, desitjós de posseir-la, es va transformar en pluja d'or. D'aquesta unió divina va néixer Perseu.

Acrisi, en assabentar-se del naixement, va abandonar Dànae i Perseu en una barca a la mar durant una gran tempesta. Gràcies a l'ajuda dels déus, que van dirigir els vents, van arribar a l'illa de Serifos, on un pescador els va acollir. Aquest els va presentar al rei Polidectes, qui va encarregar l'educació del jove als sacerdots del temple de Minerva.

2. Perseu mata la Medusa

Vint anys després,... Continuar leyendo "Perseu: La llegenda de l'heroi grec i les seves gestes èpiques" »

Los Reyes Albanos

Diez reyes se sucedieron en el trono hasta que lo ocupó Numitor. Su hermano Amulio lo destronó, al tiempo que impidió que Rea Silvia pudiese contraer matrimonio y tener una descendencia que amenazase su reinado en el futuro. Amulio la obligó a convertirse en sacerdotisa de la diosa Vesta, exigiéndole mantener perpetua castidad.

Pero Marte se prendó de Rea Silvia y se unió con ella. De esa unión nacieron dos gemelos: Rómulo y Remo. Amulio, furioso, ordenó que los recién nacidos fuesen arrojados al Tíber, pero el río se apiadó de ellos y las aguas arrastraron sus cuerpos indemnes hasta la orilla. Allí, una loba los amamantó y los crió.

Rómulo y Remo: La Fundación de Roma

Rómulo y Remo regresaron a Alba Longa,... Continuar leyendo "Origen y Fundación de Roma: De Rómulo y Remo a los Primeros Reyes" »

La crisi de l'Imperi Romà i el final de Neró

La situació econòmica a Roma empitjorava. Neró era un gran defensor de les arts i un amant de la cultura. Durant el seu mandat, hi va haver un renaixement literari amb figures destacades com els filòsofs Sèneca i Plini el Vell.

Tanmateix, es va produir un dels incendis més greus de Roma, que va ser atribuït a Neró. L'emperador va acusar els cristians de provocar-lo, una acusació falsa. Finalment, va ser obligat a suïcidar-se.

L'any dels quatre emperadors (68-69 d.C.)

Del 68 al 69 d.C. hi va haver un període de crisi amb revoltes a les províncies i quatre emperadors:

• Galba, proclamat per les legions d'Hispània.
• Otó, que era pretorià.
• Vitel·li, que provenia de Germània.
• Vespasià, que venia

Origen i Enfortiment

La ciutat de Roma va ser fundada el 753 aC, a la península itàlica, concretament a la regió Laci. Aquesta era una bona zona per l'assentament humà per la bona posició, control mediterrani i la presència del riu Tíber.

Turons

Quirinal, Viminal, Capitolí, Esquilí, Palatí, Celí, Aventí. Durant el període de la República 509-27 aC.

Magna Grècia

Sicília, Còrsega i Sardenya.

Cartago

Provincia

Territori que havia estat conquerit pels romans.

Guerres Púniques

Primera Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de Sicília, Còrsega i Sardenya. Segona Guerra Púnica: els romans vencen i s'apoderen de part de la península Ibèrica. Tercera Guerra Púnica: destrucció de Cartago i conquesta romana d'una part del nord d'... Continuar leyendo "Origen i expansió de Roma" »

Estructura d'una Ciutat Romana

La civilització dels romans va ser principalment urbana. El mitjà més eficaç que van portar a terme per romanitzar els territoris conquerits fou la creació de ciutats de nova planta, les anomenades coloniae. En aquestes noves ciutats s'hi establien els veterans de guerra i els ciutadans romans procedents d'Itàlia. A la península Ibèrica hi ha moltíssims exemples de ciutats que han crescut a partir d'una antiga colònia romana: València, Saragossa, Mèrida, Lleó... En el plànol actual de totes aquestes ciutats, malgrat els segles que han passat, s'hi observa encara el traçat urbanístic original. Vegem, però, quins eren els passos que seguien els romans a l'hora de fundar una ciutat de nova planta.... Continuar leyendo "Història i Llegendes de Roma: Fundació i Imperi" »

Monarquía (753-509 a.C.)

Siete reyes gobernaron Roma durante este período: cuatro latinos-sabinos y tres etruscos.

1. Rómulo: Fundó un grupo de diez hombres escogidos, cuyos descendientes fueron los patriarcas. Destaca el "Rapto de las Sabinas".
2. Numa Pompilio: Reorganizó el aspecto religioso y dividió el año en doce meses.
3. Tulo Hostilio: Rey belicoso, destruyó Alba Longa.
4. Anco Marcio: Creó el gran puerto de Roma, llamado Ostia.
5. Tarquino Prisco: Embelleció Roma con monumentos y dotó a la ciudad de un sistema de alcantarillado, la Cloaca Máxima.
6. Servio Tulio: Elaboró el censo de población y amplió el perímetro de la ciudad, incluyendo las siete colinas.
7. Tarquinio el Soberbio: Rey impopular, fue obligado a abandonar Roma.

República (509-27