Chuletas y apuntes de Latín

ERREPUBLIKA (K.a. 509 - 27)

Monarkia sistema erortzean, Erroman, patrizioek kontrolatutako errepublika oligarkikoa finkatzen da, K.a. 27. urtera arte luzatzen dena, Senatuak Oktaviori "Augusto" titulua ematen dionean.

Erregeak eskuetan zituen aginte guztiak banatuko zituen gobernu sistema sortzen saiatu zen. Hala ere, patrizioek erregearen botereak mantentzen jarraitu zuten. Errepublikaren historia aginte politikoa eskuratzeko patrizioen eta plebeiuen arteko borroka ere bada; lehenengoak, pribilegioak mantendu nahian, eta bigarrenak, justizia handiagoa eta zapalkuntza gutxiago lortzeko.

Errepublikaren aginte banaketa:

 - Magistratuak: urtebetez irauten zuten kargu publikoak ziren. Magistratura bakoitza bi kidek osatzen zuten, baten batek tiraniaz... Continuar leyendo "Erromatar Errepublika" »

Kristautasunaren Hedapena eta Erromatar Inperioa

Kristautasuna Erromatarrek mendean hartutako Palestinan sortu zen eta oso denbora laburraren buruan Erromatar Inperio osoan zehar zabaldu zen, batez ere, hemengo hiri nagusietan. Hala ere, beste erlijioekin lehian zegoen: mitraismoa, judaismoa eta manikeismoa, hain zuzen ere. Lehenengo hau (mitraismoa) izan zen kristautasunaren lehiakide gogorrena.

Kristautasunaren Legeztatzea eta Erlijio Ofiziala

313. urtean, Konstantino I.ak kristautasuna legeztatu zuen Milango Ediktuaren bidez. Honen baitan, jai batzuen datak aldatu zituzten, mitraismoarekin bateratzeko nahiarekin. Gainera, eliza eta botere politikoen arteko loturak indartu egin ziren; beraz, elizako goi karguei zergak kendu zizkieten.

325. urtean,... Continuar leyendo "Kristautasuna Erromatar Inperioan eta Agustin Hiponakoa" »

Plauto y Terencio: Maestros de la Comedia Latina

Plauto no nació en Roma; nació en Sarsina y pertenecía a una familia muy humilde. Aun así, adquirió una gran fama por sus comedias. Antes de alcanzar el éxito, trabajó como auxiliar de teatro y como actor. Escribió entre 100 y 130 comedias, pero solo se conservan 20. De algunas se duda de su autenticidad y otras son consideradas falsas.

Su innovación consistía en incluir más partes cantadas que recitadas, y su temática se centraba en asuntos latinos. Sus obras más características son Anfitrión o Los cautivos. Plauto redujo la importancia del canto en favor del diálogo entre sus personajes.

Terencio y la Evolución del Género

Terencio es el segundo comediógrafo más importante por... Continuar leyendo "La Comedia Latina: El Legado Teatral de Plauto y Terencio" »

El Circ Romà

En el circ, en l'època romana, es feien les curses de carros, conegudes com a "carrus". Prové de l'hipòdrom grec, amb la diferència que el circ era allargat, però podia tenir un costat o els dos arrodonits. Tenia tres parts bàsiques: la cavea, el vomitorium i la tribuna o podium. La segona part era l'arena, per on corrien els carros, separada per una mena de mur anomenat "espina", on hi havia monuments i escultures. En una banda hi havia el contador de voltes, normalment 7 peixos. A l'arena s'hi trobava la meta, que era el punt d'entrada i de sortida. La tribuna de l'amfiteatre es deia "pulvinar". Els carros esperaven per sortir al carrer a les "carceres". També hi havia la "porta Triumphalis", per on sortien els guanyadors,... Continuar leyendo "Arquitectura Romana: Circs, Amfiteatres, Teatres, Temples i Termes" »

La Oratoria Romana

Historia y Desarrollo

El arte de la oratoria, o ars bene dicendi, ha estado estrechamente ligado a la historia de Roma. El dominio de la expresión oral era esencial en la vida política de la República, donde los discursos permitían alcanzar prestigio y poder.

Con la llegada del Imperio, la oratoria se transformó en retórica debido a la falta de libertad política. El gobierno se basaba en el poder personal del emperador, lo que limitó el uso de la oratoria en el ámbito público.

Facultades del Orador

Para elaborar un discurso efectivo, el orador debía dominar cinco facultades fundamentales:

• Inventio: Búsqueda de argumentos apropiados.
• Dispositio: Distribución adecuada de los argumentos.
• Elocutio: Arte de adornar las ideas

La Odisea de Eneas: De Troya a Cartago

El hijo de la diosa Venus, Eneas, es presentado como un héroe troyano que, tras la destrucción de Troya incendiada por el ejército aqueo, huye con el objetivo de alcanzar las costas del Lacio y fundar una nueva Troya.

Eneas huye de la destrucción de Troya con su anciano padre y su pequeño hijo. La odisea de Eneas dura siete años, hasta que es acogido en el emergente reino de Cartago, gobernado por Dido o Elisa de Tiro, la primera reina de Cartago.

Los dioses —Venus y Cupido— intervienen y Dido se enamora perdidamente de Eneas. Después volverá a mediar otro dios, Júpiter, para arrebatárselo.

El Conflicto entre Roma y Cartago

Según la Eneida, la huida de Eneas de Dido se produce por voluntad de... Continuar leyendo "Eneas y la Eneida: El Destino de Roma y el Conflicto Púnico" »

Tras el divorcio de Octavia: Marco Antonio y Cleopatra

Marco Antonio, tras rechazar a la hermana de Octavio, tomó como esposa a Cleopatra, la reina de Egipto. Fue vencido por Augusto en la famosa e ilustre batalla naval junto a Accio, lugar que está en el Epiro. De esta huyó a Egipto y, dadas por perdidas las cosas, al pasarse todas las legiones a Augusto, él mismo se suicidó.

Augusto y el reconocimiento internacional del Imperio

Augusto hizo conocer el nombre de los romanos a los escitas y los indios, para los cuales el nombre de los romanos había sido desconocido antes; estos enviaron embajadores y regalos a este. Hubo también tanto amor entre los bárbaros, que los reyes, amigos del pueblo romano, fundaron ciudades en su honor, las cuales... Continuar leyendo "Grandes Emperadores de Roma: De la Gloria de Augusto a la Decadencia de Nerón" »

Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura

1. Les Monarquies Germàniques i el Regne Visigot

L'Edat Mitjana s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, fins al descobriment d'Amèrica, l'any 1492.

Els invasors germànics van adquirir dos aspectes fonamentals dels pobles que van conquerir: la llengua llatina i la religió cristiana. Això va facilitar la fusió progressiva dels invasors amb la població autòctona.

2. França Medieval: Dinasties i Governants

La primera dinastia que va governar França entre els segles V i VIII s'anomena l'Imperi Carolingi.

La dinastia de l'imperi més poderós d'Europa entre els segles V i VIII s'anomena Merovíngia.

El fundador de la dinastia Carolíngia va ser Carles Martell.

El... Continuar leyendo "Europa a l'Edat Mitjana: Monarquies, Imperis i Cultura Bizantina" »

Matrimoni

La família romana estava formada pel pater familias, la uxor (esposa), els heredes (fills) i els servis (esclaus).

L'obligació del pater familias era tenir descendència; estava mal vist que no en tingués.

En una primera època, trobem matrimonis per conveniència. El pare de la núvia li havia de donar una part del patrimoni al futur marit; si s'agradaven era secundari.

Es casaven quan la núvia tenia +12 i el nuvi +14; el marit era molt més gran.

A finals de la república, la decisió de casar-se era dels nuvis.

Requisits per casar-se:

• Vistiplau dels paters familias dels dos.
• Edat: +12 núvia, +14 nuvi.
• Dret a casar-se: IUS CONNUBIUM.

2 Tipus de Matrimonis

CUM MANU: la núvia passava a estar sota l'autoritat del marit; en aquest matrimoni... Continuar leyendo "La Vida a la Roma Antiga: Matrimoni, Educació i Romanització" »

Ovidi i l'Exili: El Cercle Intel·lectual i August

Ovidi formava part d'un cercle d’intel·lectuals que s’apartaven dels grups que estaven al voltant de l’emperador, dedicant-se a temes més cortesans. Fins i tot, va «ficar la pota» i va ser desterrat. Ell mateix, quan estava a l’exili, dona pistes de per què el van desterrar. L’any 8 d.C. es va haver d’exiliar a Tomos, a l’actual Romania, a la riba del mar Negre. Diu que van ser dos motius: Carmen et error.

• Carmen: És un poema, que sempre s’ha pensat que va ser l'Ars Amandi (L'Art d’Estimar), un llibre de tècniques de seducció. Aquest poema va molestar a August, que volia tornar als antics valors, als pater familiaes i a les nobles patrones romanes, és a dir, que volia