Chuletas y apuntes de Latín

Ovidi i l'Exili: El Cercle Intel·lectual i August

Ovidi formava part d'un cercle d’intel·lectuals que s’apartaven dels grups que estaven al voltant de l’emperador, dedicant-se a temes més cortesans. Fins i tot, va «ficar la pota» i va ser desterrat. Ell mateix, quan estava a l’exili, dona pistes de per què el van desterrar. L’any 8 d.C. es va haver d’exiliar a Tomos, a l’actual Romania, a la riba del mar Negre. Diu que van ser dos motius: Carmen et error.

• Carmen: És un poema, que sempre s’ha pensat que va ser l'Ars Amandi (L'Art d’Estimar), un llibre de tècniques de seducció. Aquest poema va molestar a August, que volia tornar als antics valors, als pater familiaes i a les nobles patrones romanes, és a dir, que volia

Les Termes Romanes

Les termes eren els banys públics de l'Antiga Roma, amb entrada gratuïta o a un preu molt baix.

• Exemples de termes privades: Badalona i Sant Boi.

Funcions: Higiene, relaxació, relacions socials i pràctica d'esport.

Horaris: Diferenciats per a homes i dones.

Sistema de calefacció: Hypocaustum (hipocaust), que s'escalfava mitjançant un forn.

Parts de les termes

• Praefurnium: Cambra de l'esclau que manté el forn calent.
• Caldarium: Piscina d'aigua calenta.
• Tepidarium: Piscina tèbia.
  • Strigilis (estrigil): Eina per treure la pell morta.
• Frigidarium: Piscina freda.
• Palaestra: Zona exterior per fer exercici físic.
• Apodyterium: Vestuari (sala vigilada per un esclau).
• Sudatorium: Sauna.
• Biblioteca: Sala extra.
• Natatio: Piscina.

Exemples: Baetulo... Continuar leyendo "L'Oci a l'Antiga Roma: Termes, Circ, Amfiteatre i Teatre" »

El Origen del Latín: El Indoeuropeo

El euskera no deriva del latín, aunque utiliza el alfabeto latino. Por otro lado, el euskera es una lengua flexiva como el latín. La mayoría de las lenguas que se hablan en España derivan del latín. A su vez, el latín deriva del indoeuropeo, al igual que casi todas las lenguas de Europa. El latín es una lengua indoeuropea de la rama occidental del grupo itálico, siendo una lengua moderna dentro de las lenguas romances.

La Evolución del Latín

L'Insula: L'Habitatge de Lloguer a l'Antiga Roma

La superpoblació a Roma donà inici a un tipus d'habitatges de lloguer anomenats insula (illa), anomenat així perquè aquest tipus d'edifici estava envoltat per carrers.

Característiques de les Ínsules

Les ínsules eren edificis de 3 a 5 plantes. Al principi estaven construïdes en tova i fusta, encara que més tard es van anar construint els edificis de maons cuits.

Els "pisos" s'amuntegaven els uns amb els altres. La seva planta era quadrada i no posseïa pati interior, la qual cosa en dificultava l'accés. El seu aspecte exterior era magnífic, amb finestres i balcons, però eren de mala qualitat i incòmodes.

Distribució i Condicions de Vida

La seva distribució interior era similar a la dels... Continuar leyendo "Habitatge a l'Antiga Roma: Insulae i Villae, Tipus i Estructura" »

Empúries: La Colònia Grega i Romana

En llatí, Emporiae. Antigament hi van habitar els grecs. Va ser una ciutat doble, ja que també hi habitaven els romans, i va ser fundada al segle VI a.C. Aquestes ciutats estaven separades per una muralla.

La ciutat romana va sorgir d'un campament militar pensat per controlar el port i el territori. Empúries va ser aliada contra els competidors comercials i, més tard, contra els Cartaginesos durant la 2a Guerra Púnica (218 a.C.).

Estructura de la Ciutat Antiga

Empúries constava de:

• Neàpolis: La part de terra ferma.
• Paleàpolis: L'antic illot.

La ciutat grega constava d'una àgora, una plaça plena de porxos. La ciutat constava d'abundants Domus, que era l'habitatge típic grec.

L'Urbanisme Romà

La ciutat... Continuar leyendo "Empúries i Barcino: Història i Ruïnes de les Colònies Antigues" »

Períodes del llatí

Llatí arcaic s. II aC
Llatí clàssic s. I aC – I dC
Llatí postclàssic s. I–II dC
Llatí tardà s. III–VII dC
Llatí medieval s. VIII–XIV dC
Llatí humanista s. XV dC
Neollatí s. XXI dC

Llatí culte: forma literària o escrita, utilitzada per escriptors i mestres; estricta en les normes gramaticals i amb poc canvi al llarg de l'existència.
Llatí coloquial (llatí vulgar): forma parlada, prescindia sovint d'algunes normes gramaticals; era espontània, innovadora i evolucionava ràpidament. D'aquí van sorgir les llengües romàniques.

Origen i primeres comunitats

Origen: 753 aC, península Itàlica, regió del Laci. Bona posició estratègica al centre de la península, prop del riu Tíber. Els primers habitants... Continuar leyendo "Història i evolució del llatí: períodes, influències i mites" »

La Romanización de Hispania

Podemos entender por romanización el proceso por el cual los indígenas hispanos adoptaron las formas de vida de los romanos: administración provincial, urbanización y obras públicas, estructuras económicas, sociales y de derecho, cultura y religión. Este proceso no fue homogéneo en el tiempo ni tuvo la misma influencia en todas las partes de la Península, siendo muy fuerte en el litoral y menos intenso hacia el interior.

Etapas de la Conquista Romana de Hispania

La conquista del territorio se desarrolló en cuatro etapas:

1. Victoria de Roma sobre Cartago: Utilizando como base de operaciones Tarraco, Escipión conquistó el reino de Carthago Nova y Gades. Roma se convirtió en la potencia de la zona.
2. Sometimiento

El Silencio de Ganimedes: El Copero del Olimpo

El Príncipe Pastor y la Fundación de Troya

La historia de Ganimedes, hijo del rey Tros, es un relato de destino y elevación divina. Para su padre, Ganimedes no era más que uno de sus cuatro hijos, y para sus hermanos, simplemente el menor de todos ellos. Aunque el rey Tros tenía ascendencia divina (entre sus abuelos había algún dios) y se había casado con la hija de un río, se sabía preso del destino como los demás mortales.

Tros acababa de fundar Troya, pero la ciudad era todavía un sueño incipiente. Ni él se consideraba a sí mismo un rey ni sus vecinos lo tomaban por alguien especial. Tros y su familia estaban muy ocupados con los afanes de cada día y con asegurar los alimentos en... Continuar leyendo "Ganimedes: El Mito del Copero de Júpiter y su Conexión con la Caída de Troya" »

Los Orígenes de la Historiografía Romana: Los Analistas

La primera manifestación historiográfica fue la historia analística. Los documentos que manejaron los analistas fueron las tablillas donde el Pontífice Máximo anotaba los sacrificios que habían de celebrarse, los días fastos o nefastos, los cónsules de cada año, los acontecimientos, etc. También manejaron documentos de carácter político, como textos de tratados y leyes.

Características de los Primeros Analistas

Hasta el siglo I a.C., los analistas comenzaban la narración histórica desde la Monarquía hasta las Guerras Púnicas. Escribían en griego porque su obra era una empresa nacionalista contra los cronistas cartaginenses, buscando justificar la política expansionista... Continuar leyendo "La Evolución de la Historiografía Romana: De los Analistas a César y Salustio" »

1. Zer ezberdintzen gaituen animaliengandik

Animaliek sena jarraitzen dute. Pertsonek, ordea, modu arrazionalean jardun dezakegu: interpretatuz, pentsatuz, arrazoituz, ulertuz eta erantzunak emanez.

2. Zer da mitoa eta zergatik sortu zen?

Naturaz gaindiko izakiek antzina egindako ekintza gogoangarrietan oinarritzen diren kontakizun sakratuak dira, gaur egungo mundua azaltzen dutenak.

3. Mitoak eta ikuspegi arrazionala

Mitoek kontakizun transzendenteak adierazten dituzte, mundu honetaz haraindi dauden jainko-jainkosengana eta indar miragarrietara joz. Arrazoiak, berriz, azalpen immanenteak ematen ditu: ez du indar magikorik aipatzen, gauzen zergatiak naturan bertan aurkitu daitezkeela baizik.

4. Filosofiaren sorrera eta korronte nagusiak

Filosofia... Continuar leyendo "Filosofiaren hastapenak: Mitoetatik Arrazionaltasunera" »