Chuletas y apuntes de Latín

La poesia èpica: Un gènere literari clàssic

La poesia èpica és un gènere literari que narra els fets d'herois històrics o llegendaris. L'èpica sorgeix de l'admiració que té el poeta davant de personatges d'influència col·lectiva, per expressar sentiments de tipus personal. L'èpica llatina no sorgeix d'una tradició oral pròpia, sinó que es va desenvolupar des de l'àmbit escrit a través de la imitació dels autors grecs. Va saber adoptar els seus propis trets característics i va originar obres d'una gran transcendència en les literatures modernes.

Principals trets característics de l'èpica

• L'origen: En la majoria de cultures, l'èpica era oral i cantada, en canvi en l'èpica llatina no.
• La forma: Estava escrita en vers. Utilitzava

L'Eneida de Virgili: Un Viatge Épic

ENEIDA (Virgili): El poema es compon de 12 cants. La primera part ofereix el periple de l’heroi fins a arribar al Laci, i es basa en la influència homèrica del poema l’Odissea. A partir d’aleshores es narren fets de l’heroi com l’enfrontament amb Turn, i es basa en l’obra Ilíada.

1. Eneas relata la destrucció de Troia a la reina Dido i als seus convidats. 1
2. Eneas arriba al Laci, on és acollit pel rei Llatí, que li promet la mà de la seva filla Lavínia. 2
3. Eneas viatja als Inferns acompanyat per la Sibil·la de Cumes. 1
4. Eneas i Turn lluiten. Eneas el malfereix i, després de meditar sobre perdonar-li la vida o no, decideix matar-lo. 2
5. Eneas abandona Cartago i la reina Dido se suïcida. 1

Oracions

1. Contexto Histórico General

La concepción actual de la poesía difiere de la primitiva, que se basaba en aspectos formales y no en el contenido. En la antigua Roma, la lírica surgió tardíamente, influenciada por los antiguos líricos griegos y la poesía helenística.

1.1 La Poesía Neotérica

En el siglo I a.C., surgió un grupo de poetas conocidos como neotéricos, que rechazaban la poesía tradicional y defendían composiciones breves, refinadas y lúdicas. Entre ellos destacan Catulo y Cimma.

1.2 La Poesía Amorosa y Erótica

Catulo:

• Nació en Verona y fue miembro del círculo neotérico.
• Su obra poética está compuesta por 116 poemas, muchos de ellos dedicados a su amada Lesbia.
• Sus poemas expresan sentimientos de amor, pasión, celos

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal... Continuar leyendo "Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana" »

Asambleas en la República Romana

Durante la República, existían tres tipos principales de asambleas:

• Comicios Curiados: Concedían el imperium a los magistrados superiores y resolvían asuntos de derecho privado.
• Comicios Centuriados: Elegían a los magistrados superiores e intervenían en cuestiones de guerra y paz.
• Comicios Tributos: Elegían a los magistrados inferiores y a los tribunos militares.

Magistraturas Romanas

Magistrados Mayores

• 2 Cónsules: Los más importantes, poseían el imperium y la potestas.
• 2 Pretores: También con imperium, especializados en cuestiones judiciales.
• 2 Censores: Elaboraban el censo de ciudadanos.

Magistrados Menores

• 4 Ediles: Vigilaban las calles y los espectáculos.
• 2 Cuestores: Encargados de la recaudación.
• Tribunos

Locucions llatines i expressions comunes

• Accèssit - Quan algú no guanya però està a punt de guanyar.
• Addenda - Afegit (document).
• Àlies/Alias - Sobrenom.
• Alter ego - Dues persones que es complementen.
• Esnob - Algú molt pendent de les noves tendències.
• Ex-libris - Segell (biblioteca).
• Lapsus - Error comès per error.
• Maremàgnum - Merder/gran confusió.
• Ínterim - Mentrestant.
• Memoràndum - Recordant.
• Plus - Un a més a més.
• Quid - L’essència/el punt.
• Quòrum - Gent que hi hauria d’haver en una reunió (mínim).
• Rictus - Riure forçat/fals.
• Súmmum - El màxim dels màxims.
• Vis còmica - Ser graciós.
• Ultimàtum - Última oportunitat.
• Casos belli - Motiu de guerra.
• Conditio sine qua non - Una condició sense la qual no.
• Modus operandi - Manera d’actuar/

2-ORATORIA

-Zizeron (K.A 106)

• Erromak izandako idazlerik onenetakoa, irakasle onenekin hezi

• Abokatu pentsalari eta hizlari bikaina

  • 25 urterekin lehen prozesu judiziala

  • ezaguna hitzaldiei esker (ospea/etsaiak)

  • Kontsul zela  katilinak estatu kolpea ematen saiatu→ ohartu eta salatu

  • Gerra zibilan ponpeioren alde egin zuen, hark galdutakoan Zesarrek barkatu baina politikatik urrundu zen

  • Marco Antoniori aurre egin zion eta hil egin zuten

• Kultura handikoa zen eta hainbat genero landu zituen:

  • Oratoria

    • Ondo hitz egitea da, adierazpena edertzeko eta hainbat helburu lortzeko (limurtzea, gozaraztea, hunkitzea…)

    • Limurtzeko hiru estilo

      • Bakuna→ Xumea, lengoaia normala, zehaztasuna, indar gutxi

      • Tartekoa→ indartsuagoa, baliabide erretoriko guztiak, lasaia eta atsegina

      • Jasoa→

Podries fer-nos un breu resum sobre l'argument de l'Eneida?

L'Eneida es pot dividir en dues parts segons la seva temàtica:

Part 1: Aventures marines d'Odisseu

La primera, s'inspira directament en les aventures marines d'Odisseu. En aquesta part explica l'arribada d'Eneas, fugitiu de Troia en acabar la guerra, a les costes de Cartago i, després d'un llarg trajecte per la Mediterrània, fins a Sicília, on mor Anquises. Per voluntat de Juno, enemiga dels troians, les naus són empeses fins a les costes d'Àfrica on és acollit per la reina Dido, que li fa explicar els seus records del dia de la caiguda de la ciutat, entre els quals Eneas rememora el famós passatge del cavall de fusta. Dido s'enamora apassionadament i convenç Eneas de quedar-... Continuar leyendo "L'Eneida: Resum i importància" »

Virgilio

Vivió durante el reinado de Augusto. Fue presentado en el círculo de los poetae novi, donde sintió el influjo de Catulo, quien lo inició en el arte de la versificación. Fue admitido en el círculo de Mecenas junto con Horacio. Virgilio colaboró en el afianzamiento de la pax romana.

Obra Cumbre: La Eneida

Su obra cumbre, la Eneida, es una de las más relevantes de la literatura latina. Su finalidad es promocionar la política de Augusto. En ella, defiende el origen divino de la familia Julia y unifica los mundos de Oriente y Occidente. Los dioses en la obra funcionan como un artificio épico, además de tener un valor religioso.

Estructura y Estilo

En cuanto a la estructura, la Eneida es un poema cíclico cuya idea fundamental es la... Continuar leyendo "Virgilio, Catulo y la Poesía Lírica en la Roma Antigua" »

La República Romana: Instituciones y Conflictos

El Conflicto Patricio-Plebeyo

Las familias patricias conservaron su posición hereditaria en el Senado, que también se fue abriendo a los plebeyos que hubieran ocupado magistraturas. Sin embargo, el acceso benefició solo a un pequeño grupo de familias plebeyas. Estas se fueron integrando paulatinamente con la antigua aristocracia patricia en el nuevo grupo dominante: la nobleza patricio-plebeya, protagonista de la expansión imperialista de Roma.

Las Instituciones de la República

Las instituciones de la República romana mantenían un equilibrio. Polibio (griego) tiene las únicas descripciones de las instituciones romanas de la época.

El Senado

El Senado parece una institución heredada del consejo... Continuar leyendo "La República Romana: Instituciones y Conflictos" »