Història de Roma: Orígens, Institucions i Crisis de la República

Latín5,97 KB

Orígens i Context Lingüístic

Indoeuropeu: Germànic, bàltic, eslau, cèltic, itàlic (osc, llatí, umbre), albanès, grec, irànic, indoari, hitita, armeni, tocari.

753 aC: Fundació de Roma.

Turons de Roma: Capitoli, Quirinal, Viminal, Esquili, Celi, Aventí i Palatí.

Estructura Familiar i Drets

Paterfamilias: Ius vitae necisque, ius exponendi, ius vendedi, ius noxia dandi, ius patrimonii, ius exheredes facendi.

Dona: Filla (filia), esposa (uxor), materfamilias, vídua (vidua), sui iuris (dona autònoma).

Es creen organitzacions per substituir la monarquia a causa dels conflictes entre patricis i plebeus.

Drets dels ciutadans:

  • Ius suffragii
  • Honorum
  • Militae
  • Census
  • Provocationis
  • Rogationis
  • Sacrorum
  • Connubii
  • Commercii

Magistratures Romanes

  • Censors: Durada de 5 anys. Classifiquen els ciutadans en centúries segons la seva fortuna i vetllen pels costums dels senadors. Tenen la potestat d'incloure o excloure senadors.
  • Consols: N'hi ha 2. Representen el poder executiu, convoquen i presideixen el Senat i les assemblees del poble, proposen l'aprovació de lleis, comanden l'exèrcit i gestionen les finances.
  • Edils: S'encarreguen de qüestions administratives i de la gestió diària. Són 2 patricis i 2 plebeus.
  • Qüestors: Administren les finances públiques de Roma i les de l'exèrcit, sota la supervisió del cònsol.
  • Tribuns de la plebs: Representen el poble, poden proposar l'aprovació de lleis i protegeixen els ciutadans.
  • Dictador i mestre de cavalleria: Nomenat pel cònsol en cas de perill extrem per un període de 6 mesos, compartia el poder.

Òrgans Judicials, Legislatius i Electorals

Òrgans judicials

  • Pretors: 16 dividits en 2 classes; la 1a administra la justícia i la 2a intervé en processos d'estrangers.
  • Jurats: 105 (centumvirs) per a temes de propietat i herències, i decemvirs per a l'alliberament d'esclaus.

Òrgans legislatius i electorals

  • Senat: 600 membres designats pel censor. És el màxim òrgan representatiu. Acceptaven les lleis executives i legislatives i intervenien en la justícia civil i penal.
  • Assemblees o comicis (3 tipus):
    • Comicis curiats: Origen patrici o de la plebs. 30 agrupacions amb funció religiosa i simbòlica. L'Assemblea de la plebs equivalia als acords (plebiscits) i lleis.
    • Comicis tributs: Segons el lloc de residència (4 tribus urbanes i 3 rurals). Elegien els edils curuls i qüestors, i tenien un paper molt actiu en la legislació.
    • Comicis centuriats: Basats en la fortuna (5 classes). Elegien els cònsols, pretors i censors; dictaven penes de mort i declaraven la guerra. Va ser l'assemblea més important al final de la República.

Característiques de les Magistratures

Periodicitat, col·legialitat, edat, reiteració, auspici, imperium (pretor, cònsol, dictador) i inviolabilitat (censors, tribuns de la plebs, edils).

Expansió i Crisis de la República

Expansió per la Mediterrània oriental

Enfrontament entre Roma i les monarquies hel·lenístiques que volien Grècia. Roma ho evita enviant 2 legions; s'estableixen a la zona central i al Peloponès formant la província d'Acaia. Fi 133-62 aC: Amb l'arribada de 2 herències, el territori romà es multiplica. 102 aC: Els romans s'enfronten a les bases pirates de Cilícia. 62 aC: Pompeu posa pau. Roma, Macedònia i Acaia estableixen una estreta relació cultural (segle II aC, tendència filohel·lènica vs. tradicionalistes).

Cercle dels Escorpions

Paneci (filòsof grec), Terenci (comediògraf), Lucili i Leli (personatges benestants de la societat romana) i la família de Cató (senador que va destruir Cartago).

Conflictes i Guerres Civils

  • 73 aC: revolta d'Espartac contra els ciutadans. Marc Licini Cras i Gneu Pompeu els derroten.
  • Itàlia contra Roma: Guerra Social contra els aliats (socii).
  • Ciutadans contra ciutadans: Gai Mari (6 vegades cònsol) contra Sul·la (que mana l'any 86 aC).
  • Sul·la i el 1r Triumvirat: Sul·la mor el 78 aC; Pompeu és cònsol el 70 aC i conquesta Síria el 63 aC. El 1r Triumvirat el formen Cras, Pompeu (que governa Hispània, Àfrica i Itàlia) i Cèsar (amb la Gàl·lia). Hi ha la conspiració de Catilina el 63 aC (amb Ciceró). Cras mor, sorgeixen enemistats, Pompeu governa sol, Cèsar torna, s'enfronten, el derrota i s'acaba la guerra civil.
  • Dictadura de Cèsar: Basada en 3 pilars: fidelitat dels soldats veterans (que reben terres), suport de la classe eqüestre i la plebs. Esdevé dictador vitalici i és considerat opressor. Mor l'any 44 aC.
  • 2n Triumvirat: Marc Antoni, Octavi i Lèpid. Després d'eliminar rivals, sorgeix el pacte entre Marc Antoni i Octavi associat amb Cleòpatra. Octavi acusa Marc Antoni a Alexandria. L'any 31 aC es lliura la batalla decisiva a Actium. Marc Antoni se suïcida i Cleòpatra també. Final de la República i inici del mandat d'Octavi.

Annex Gramatical (Llatí)

Fortis, is, em, is, ii - e, e, e, is, i, i | es, es, is, es, ium, ibus, ibus - ia, ia, ia, ium, ibus, ibus

Descargar

PDF Word HTML