Chuletas y apuntes de Latín

Ordenar por
Materia
Nivel

Els edificis romans: teatre i termes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,88 KB

El teatre:

La cavea (graderia) eren semicirculars i esglaonades i els espectadors s'hi seien d'acord amb la seva categoria social. S'hi entrava pels accessos (vomitoria), que donaven a unes escales radials (scalae), les quals separaven la graderia en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) dividien les grades en tres sectors horitzontals (maeniana).

L'orquestra

Era la zona semicircular que hi havia al peu de la graderia (reservada als senadors).

L'escenari (scaena):

proscaenium- plataforma rectangular i allargada escenario propiament dit. Postcaenium- lloc on els actors es vestien. Subscaenium- situat sota l'escenari, lloc on es guardava la maquinaria.

Els dies que plovia o feia molta calor podien cobrir-se amb un tendal (velum)... Continuar leyendo "Els edificis romans: teatre i termes" »

Història de Bàrcino i la Poesia d'Ovidi: De Roma a l'Exili

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,88 KB

Bàrcino Romana

Fundació i Estructura

La colònia romana de Bàrcino va ser fundada per l'emperador August a finals del segle I aC, en territori dels laietans. El seu nom complet era Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i ocupava unes 10 hectàrees. La seva fundació buscava controlar els rius Llobregat i Besòs, importants vies de penetració cap a l'interior. La ciutat, de nova planta sobre un turó, tenia forma rectangular, amb els vèrtexs adaptats a la geografia del terreny. Les insulae s'organitzaven en paral·lel al cardo i al decumanus, que es creuaven al fòrum (l'actual Plaça Sant Jaume). Al fòrum hi havia un temple dedicat a August, del qual es conserven tres columnes i part del podi. Els dos eixos principals donaven accés... Continuar leyendo "Història de Bàrcino i la Poesia d'Ovidi: De Roma a l'Exili" »

Espectacles Romans i Parts de l'Amfiteatre: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,55 KB

Els Espectacles i l'Amfiteatre a l'Antiga Roma

Les Venationes: Lluites amb Bèsties Exòtiques

Les venationes eren tots aquells espectacles en què es feia lluitar animals exòtics salvatges importats d’altres territoris, sent els lleons els més populars, tot i que són molts més els animals que van patir aquesta crueltat, des d’ossos i elefants a cérvols, cabres i conills en certes ocasions. Es va començar amb lluites animal contra animal, però sovint es va veure que aquestes no despertaven la mateixa expectació al públic que la lluita entre gladiadors, així que es van buscar encarregats d’entrenar els animals per fer la lluita més interessant, i més endavant s’iniciaren els combats d’home contra bèstia.

Les Naumàquies:

... Continuar leyendo "Espectacles Romans i Parts de l'Amfiteatre: Guia Completa" »

Aqüeducte del Pont del Diable a Tarragona

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,28 KB

Descripció formal

L’aqüeducte té el seu punt d’origen a 15 Km de Tarragona, a Puigdelfí, on pren aigua del riu Francolí. D’aquí en surt un canal que avança en paral·lel al riu fins al pont del Codony. Aprofitant el desnivell natural, la canalització arriba al barranc dels Arcs, on s’aixeca la part visible de l’aqüeducte, que salva el desnivell de la vall. El pont del Diable és l’únic tram sobre pont de tot l'aqüeducte, la resta de l’specus, que transcorria directament sobre el terreny, s’ha conservat en alguns trams.

Consta de dues fileres d’arcades de mig punt superposades. La filera inferior té 11 arcs i el pis superior 25. El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 26 m, sense comptar la galeria... Continuar leyendo "Aqüeducte del Pont del Diable a Tarragona" »

Propercio y Ovidio: Influencias y Técnicas Poéticas en la Elegía Romana

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 2,71 KB

Propercio: Características de su Poesía Elegíaca

  • Modelos griegos más importantes: poetas helenísticos (Calímaco y Meleagro).
  • Modelos latinos: poetas neotéricos (Catulo) y poetas augusteos (Virgilio, Tibulo, Horacio).
  • Utilización sistemática de la técnica de la alusividad para hacer teoría poética y ubicar su producción elegíaca en relación con la poesía de otros autores.
  • Desde el punto de vista compositivo, Propercio muestra preferencia por las estructuras asimétricas y desequilibradas, propias de la tradición alejandrino-neotérica, que confieren un inesperado relieve a secciones del poema que consideraríamos, en principio, secundarias, y que provocan en ocasiones cambios bruscos y saltos abruptos en el desarrollo del argumento
... Continuar leyendo "Propercio y Ovidio: Influencias y Técnicas Poéticas en la Elegía Romana" »

Historiografía Romana: Desde los Orígenes hasta Tácito

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,15 KB

Orígenes de la Historiografía Romana

Los primeros textos conservados son:

  • Foedera regum o actas de magistrados.
  • Laudationes funebres y tituli imaginum, es decir, alabanzas funerarias e inscripciones a pie de busto, respectivamente.

Fueron los historiadores griegos los encargados de transmitirnos las primeras noticias sobre Roma y redactar sus propias historias, que al principio se llamaron Annales por ser narraciones anuales. El primer analista fue Fabio Pictor, que escribía en griego. Será Catón quien escriba en latín.

Nepote (Siglo I a.C.)

Cultiva el género de la biografía histórica. Su obra es De viris illustribus. Intenta siempre resaltar el ejemplo moral del héroe, de ahí que su obra sirviera como libro de texto para los jóvenes... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Desde los Orígenes hasta Tácito" »

Personajes mortales e inmortales de la odisea

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 5,84 KB

Introducción


Se define como “poesía épica” o “epopeya” aquella poesía narrativa que relata hazañas de personajes míticos o héroes, a los que se toma como símbolo de un pueblo y de sus valores más representativos. Grecia, la primitiva épica, de carácter oral, no tenía un autor único, sino que era un conglomerado de poemas que los rapsodas o aedos que fueron recogidos y puestos por escrito por poetas como Homero, que escribíó La Ilíada y La Odisea. En cambio, la épica latina, aunque imita los modelos griegos  tiene unas carácterísticas propias. *

Carácterísticas:

Es una épica culta que dejó de ser una poesía colectiva que se convertíó en obra de un único autor.·Es histórica, mezclando la leyenda y la historia.
... Continuar leyendo "Personajes mortales e inmortales de la odisea" »

Poesía de posguerra: Tendencias líricas opuestas

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 3,72 KB

La poesia de posguerra: 2 tendencias líricas opuestas. -poesia arraigada: tono clacisista y conservador, autores(leopoldo panero, dionisioridruejo, luis rosalen) -poesia desarraigada: desesperanza y desarraigo vital provocado por la guerra, Dámaso Alonso(Hijos de la ira (1944)) Poesiasocial:Lapoesia desarraigada denuncia las desigualdades sociales y falta de libertades politicas. Autores: Gabriel Celaya(las cartas boca arriba, cantos iberos, de claro en claro. Blas de Otero (Angel fieramente humano, Redoble de conciencia(poesia existencial) pido la paz y la palabra(poesia social) Generacion de los años 50: conciben la poesia como una forma de conocimiento, un modo de profundizar en sus sentimientos a través de la escritura del poema. Temas(... Continuar leyendo "Poesía de posguerra: Tendencias líricas opuestas" »

Literatura Romana: Historiografía y Teatro

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín

Escrito el en español con un tamaño de 4,99 KB

Historiografía Romana

Características del Género

La historiografía es un género literario que busca relatar los sucesos de un pueblo. En la historiografía romana, la prosa era el método más común, lo que resultó en una gran variedad de obras. A diferencia de la historiografía griega, que buscaba moralizar, la romana emitía juicios y manipulaba los hechos, especialmente en la política, para justificar su supremacía, destacar a familias importantes, criticar a la nobleza, defender acciones políticas y cuestionar el régimen político. Los autores usaban la historiografía para expresar opiniones de forma directa, con narraciones en primera persona, o indirecta, a través de otros personajes.

Fuentes e Influencias

Las fuentes de estas... Continuar leyendo "Literatura Romana: Historiografía y Teatro" »

Història de la Literatura Universal: Civilitzacions, Bíblia i Edat Mitjana

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,64 KB

Civilitzacions Antigues i Orígens de l'Escriptura

L'escriptura marca l'inici de les Primeres Civilitzacions al voltant del 3500 aC.

Civilitzacions Clau i Obres Fundacionals

  • Mesopotàmica (IV mil·lenni aC): Sumèria, Babilònia i Assíria. Escriptura cuneïforme. Obres destacades: El Codi d’Hammurabi (Llei del Talió, 1700 aC).
  • Egípcia (2700 aC): Escriptura jeroglífica, inicialment sobre pedra (com la Pedra Rosetta) i posteriorment sobre papir. Obra: El Llibre dels Morts.
  • Índia (2500 aC): Escriptura sànscrita. Obra: El Llibre de la Guerra.
  • Xinesa (IV segle aC): Obra: L’Art de la Guerra.

Literatura Hebrea: La Bíblia

La Bíblia, coneguda com el «Llibre de llibres», és el text sagrat de jueus i cristians, elaborat entre els segles X aC i... Continuar leyendo "Història de la Literatura Universal: Civilitzacions, Bíblia i Edat Mitjana" »