Chuletas y apuntes de Latín

1.1 El teatro en Roma

El teatro no tuvo la misma importancia en Roma que en Grecia, para los romanos las representaciones eran 'ludi scaenici', es decir, juegos, entretenimiento y diversiones. Estuvieron siempre relacionados con alguna divinidad. El estudio del teatro latino está lleno de problemas e interrogantes sin respuesta, estos interrogantes demuestran que el género dramático presenta unas características peculiares, pues desborda el marco de la propia literatura.

1.2 Las representaciones teatrales

A partir del 240 a.C. las representaciones teatrales se institucionalizaron en Roma. Las representaciones eran entre otoño y primavera y llegaron a ser 5: Ludi Magni, Ludi Plebeii, Ludi Apollinares, Ludi Megalenses, Ludi Florales. Las representaciones... Continuar leyendo "El teatro en Roma: entre juegos y representaciones" »

El Temple Romà: Centre Religiós i Social

Colosseu

Doc Gen

Arquitecte: Desconegut   Cronologia: 72 - 80      Localització: Vall del Colosseu (Roma)            Materials: Morter, maó, marbre, tova i pedra          Sistema constructiu: Voltat i arquitravat          Estil: Art romà. Època imperial Flàvia (dinastia flàvia)

Interpretació

Significat: L’anfiteatre era una edificació de caràcter públic on es feien els espectacles de lluita de gladiadors i feres, escenificacions de mites i fins i tot batalles navals. Junt amb el teatre i el circ, eren les edificacions destinades a l'oci en el món romà.

Al teatre s’hi realitzaven les representacions dramàtiques. La càvea era construïda damunt d’un sistema voltat (no feia falta la vessant de

La poesia èpica: Un gènere literari clàssic

La poesia èpica és un gènere literari que narra els fets d'herois històrics o llegendaris. L'èpica sorgeix de l'admiració que té el poeta davant de personatges d'influència col·lectiva, per expressar sentiments de tipus personal. L'èpica llatina no sorgeix d'una tradició oral pròpia, sinó que es va desenvolupar des de l'àmbit escrit a través de la imitació dels autors grecs. Va saber adoptar els seus propis trets característics i va originar obres d'una gran transcendència en les literatures modernes.

Principals trets característics de l'èpica

• L'origen: En la majoria de cultures, l'èpica era oral i cantada, en canvi en l'èpica llatina no.
• La forma: Estava escrita en vers. Utilitzava

L'Eneida de Virgili: Un Viatge Épic

ENEIDA (Virgili): El poema es compon de 12 cants. La primera part ofereix el periple de l’heroi fins a arribar al Laci, i es basa en la influència homèrica del poema l’Odissea. A partir d’aleshores es narren fets de l’heroi com l’enfrontament amb Turn, i es basa en l’obra Ilíada.

1. Eneas relata la destrucció de Troia a la reina Dido i als seus convidats. 1
2. Eneas arriba al Laci, on és acollit pel rei Llatí, que li promet la mà de la seva filla Lavínia. 2
3. Eneas viatja als Inferns acompanyat per la Sibil·la de Cumes. 1
4. Eneas i Turn lluiten. Eneas el malfereix i, després de meditar sobre perdonar-li la vida o no, decideix matar-lo. 2
5. Eneas abandona Cartago i la reina Dido se suïcida. 1

Oracions

1. Contexto Histórico General

La concepción actual de la poesía difiere de la primitiva, que se basaba en aspectos formales y no en el contenido. En la antigua Roma, la lírica surgió tardíamente, influenciada por los antiguos líricos griegos y la poesía helenística.

1.1 La Poesía Neotérica

En el siglo I a.C., surgió un grupo de poetas conocidos como neotéricos, que rechazaban la poesía tradicional y defendían composiciones breves, refinadas y lúdicas. Entre ellos destacan Catulo y Cimma.

1.2 La Poesía Amorosa y Erótica

Catulo:

• Nació en Verona y fue miembro del círculo neotérico.
• Su obra poética está compuesta por 116 poemas, muchos de ellos dedicados a su amada Lesbia.
• Sus poemas expresan sentimientos de amor, pasión, celos

La Segona Declinació Llatina

La segona declinació llatina comprèn tres gèneres: masculí, femení i neutre. La característica principal del gènere neutre és que els tres primers casos del singular (nominatiu, vocatiu i acusatiu) tenen la mateixa terminació, i els tres primers casos del plural tenen una altra terminació comuna. Les paraules de la segona declinació presenten un genitiu en -i, i el nominatiu té tres terminacions possibles: femení (-a, -ae), masculí (-us, -er, -ir, -i) i neutre (-um, -i).

El Present d'Indicatiu en Llatí

El present d'indicatiu té quatre conjugacions. La primera i la tercera conjugació no porten la vocal temàtica, per tant, cal afegir-la (a, i/u). La segona i la quarta conjugació sempre porten vocal... Continuar leyendo "Societat Romana: Classes, Esclavitud i Vida Quotidiana" »

Asambleas en la República Romana

Durante la República, existían tres tipos principales de asambleas:

• Comicios Curiados: Concedían el imperium a los magistrados superiores y resolvían asuntos de derecho privado.
• Comicios Centuriados: Elegían a los magistrados superiores e intervenían en cuestiones de guerra y paz.
• Comicios Tributos: Elegían a los magistrados inferiores y a los tribunos militares.

Magistraturas Romanas

Magistrados Mayores

• 2 Cónsules: Los más importantes, poseían el imperium y la potestas.
• 2 Pretores: También con imperium, especializados en cuestiones judiciales.
• 2 Censores: Elaboraban el censo de ciudadanos.

Magistrados Menores

• 4 Ediles: Vigilaban las calles y los espectáculos.
• 2 Cuestores: Encargados de la recaudación.
• Tribunos

Locucions llatines i expressions comunes

• Accèssit - Quan algú no guanya però està a punt de guanyar.
• Addenda - Afegit (document).
• Àlies/Alias - Sobrenom.
• Alter ego - Dues persones que es complementen.
• Esnob - Algú molt pendent de les noves tendències.
• Ex-libris - Segell (biblioteca).
• Lapsus - Error comès per error.
• Maremàgnum - Merder/gran confusió.
• Ínterim - Mentrestant.
• Memoràndum - Recordant.
• Plus - Un a més a més.
• Quid - L’essència/el punt.
• Quòrum - Gent que hi hauria d’haver en una reunió (mínim).
• Rictus - Riure forçat/fals.
• Súmmum - El màxim dels màxims.
• Vis còmica - Ser graciós.
• Ultimàtum - Última oportunitat.
• Casos belli - Motiu de guerra.
• Conditio sine qua non - Una condició sense la qual no.
• Modus operandi - Manera d’actuar/