Chuletas y apuntes de Latín

Expressions Llatines d'Ús Comú (A)

Accessit: "Es va acostar"

Recompensa que es dona a qui no obté el premi, però s’acosta a ell.

• El concursant va obtenir el segon accèssit per la seva obra literària.
• La senyora Carmen Aragón ha obtingut excel·lent i accèssit en Aritmètica i Geometria.

Ad absurdum: "Fins a l’absurd"

Demostració de la validesa d’un argument per la impossibilitat del seu contrari.

Sòcrates destacava pels seus raonaments ad absurdum amb els quals atacava i demolia els seus enemics sofistes.

Ad calendas graecas: "En les calendes gregues"

Per als grecs no existien les calendes, per tant, entre els romans s’utilitzava en el sentit de “mai”.

Pagarà el seu deute ad calendas graecas.

Ad hoc: "Per a això precisament"

Amb... Continuar leyendo "Llistat d'Expressions Llatines d'Ús Comú: Significat i Exemples" »

T.1- El Teatro: Tragedia y Comedia

La primera división fue la de tragedia y comedia. Dentro de la comedia hay que distinguir la fábula palliata, de tema griego, y la fábula togata, de tema romano. La tragedia, a su vez, se subdivide en dos subgéneros: la fábula graeca, obras traducidas de la tragedia griega, y la fábula praetexta, que hace alusión a la toga pretexta. De estas clases de teatro solo han llegado hasta nosotros las obras de Plauto y Terencio y las tragedias de Séneca.

Plauto

No conocemos bien su vida. Obras: escribió numerosas obras de las que han llegado 21 a nosotros, como Miles Gloriosus, Aulularia o Anfitrión, la tragicomedia que pone en escena a hombres y dioses.

El teatro popular

El teatro de Plauto es una obra de imitación.... Continuar leyendo "Teatro y Poesía Épica en la Literatura Latina: Autores y Obras Clave" »

La conquesta de la Península Ibèrica per part dels romans va durar dos segles, des de l'any 218 aC, any en què un exèrcit romà va desembarcar a Empúries per aturar l'avanç dels cartaginesos, fins al 19 aC, any en què, sota el mandat de l'emperador Octavi August, l'exèrcit romà va aconseguir conquerir tota la Península.

Hispània abans de Roma: Pobles Preromans

Abans de l'arribada dels romans, la Península Ibèrica estava habitada per diversos pobles amb cultures i organitzacions diferents:

• Els Ibers

  Procedents del nord d'Àfrica, s'havien assentat per tota la Península. Les tribus del sud i del litoral mediterrani practicaven el comerç amb altres pobles de la Mediterrània i es mostraven molt receptives a les influències externes.

La historia de Roma abarca desde el año 753 a. C., fecha de la fundación de la ciudad, hasta el 476 d. C., fecha de su destrucción a manos de los bárbaros. La historia de Roma se divide en tres grandes períodos:

• Monarquía (753-509 a. C.)
• República (509-27 a. C.)
• Imperio (27 a. C.-476 d. C.)

La Monarquía Romana

En la Monarquía Romana se sucedieron siete reyes. Rómulo fue el primero, y Tarquinio el Soberbio, el último. El rey reunía todos los poderes con carácter vitalicio, y todos los habitantes le debían obediencia. Antes de morir, debía designar a un sucesor.

Durante esta época, Roma conquistó el Lacio; se fundó Ostia, el puerto de Roma, y se construyeron los primeros edificios públicos y las murallas de la ciudad.

La República

La Retórica y la Oratoria en Roma

1. Cicerón (107-43 a.C.)

La época que vivió Cicerón fue especialmente propicia para el ejercicio del discurso. La República estaba en un momento intenso y álgido: las tensiones entre partidos eran máxima. Cicerón fue testigo de cuatro enfrentamientos civiles: el de Mario contra Sila, el de César contra Pompeyo, la rebelión de Espartaco y la Conjuración de Catilina. Fue defensor de la República, y por ello no vio con buenos ojos el triunfo de César, en quien adivinaba tendencias dictatoriales e imperialistas.

La Obra Oratoria de Cicerón

Los discursos de Cicerón se pueden dividir en dos grandes grupos:

• Discursos Judiciales: pronunciados ante un tribunal.
• Discursos Políticos: pronunciados en el Senado

El Teatro Romano: Géneros, Autores y Legado

Comedia y Tragedia: Divisiones Fundamentales

La primera y fundamental división del teatro romano es la tragedia y la comedia. La tragedia, que presenta como protagonistas a héroes y a dioses, tiene un tono solemne y su lenguaje es elevado. La comedia, en cambio, utiliza un lenguaje desenfadado que imita el habla de la calle y a veces resulta procaz.

Dentro de la comedia hay que distinguir la fábula palliata de tema griego y la fábula togata de asunto romano. La tragedia, a su vez, se subdivide en dos subgéneros: la fábula graeca y la fábula praetexta.

Plauto: El Maestro de la Comedia Popular

Plauto nació en la Umbría; no conocemos bien su vida. Sabemos que era de condición libre, pero muy pobre.... Continuar leyendo "Dramaturgia Romana: Plauto, Terencio, Séneca y su Impacto Cultural" »

TÀRRACO

L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries per lluitar contra els cartaginesos durant La Segona Guerra Púnica. Després de derrotar als cartaginesos en un primer combat, aquell mateix any 218 aC el general Escipió i el seu germà van alçar un campament militar a d'alt d'un turó a la vora del mar per tal de tenir un port on fer arribar les tropes de reforç que venien des de Roma. Els generals que comandaven aquestes flotes de reforç eren els D'aquesta manera van fundar Tàrraco.

La presència del campament romà va atraure a la població i als comerciants que van veure la possibilitat de poder vendre els seus productes als soldats romans. Tàrraco va créixer molt durant els segles I i II aC i va convertir en una de les... Continuar leyendo "Història de Tàrraco i Ilerda" »

Graecia capta: la Grècia vençuda i la seva influència:

VIII aC, el sud Itàlica i Sicília van ser colonitzats pels grecs, van fer d’aquests una Magna Graecia.

Influència cultural enorme en àmbits d’art i saber. Començant pel préstec del seu alfabet, que va donar origen a l’alfabet etrusc i a l’alfabet llatí (o romà), que és el que fem servir nosaltres.

El sotmetiment de Grècia:

Amb la presa de Tàrent el 272 aC va acabar amb la incorporació dels territoris grecs a Itàlia.

Després del sotmetiment de la Magna Grècia, II aC també es va sotmetre la Grècia peninsular, on destaca Macedònia, la decadència va marcar l’hegemonia romana a la península grega. La derrota macedònia a mans d’un exèrcit romà, manat per Quint... Continuar leyendo "Influència de Grècia a Roma: Conquesta i Hel·lenització" »

ÈPOCA ARCAICA

És notable la influència de la literatura grega, això augmenta al segle III aC amb la conquesta de la Magna Grècia; on els romans es deixen seduir per la cultura dels grecs que tenien ja una creació literària molt extensa.

Pel que fa al teatre, a Roma la tragèdia no va tenir èxit i va reeixir la comèdia que tenia com a protagonistes els homes del carrer i la vida quotidiana, que oferia als romans situacions divertides i intranscendents destinades només a fer riure.

Els autors de comèdia romana va prendre com a model les obres de la Comèdia Nova grega, ja que no presentava temes tan atrevits com la Comèdia Antiga grega; així les obres romanes eren acceptades sense gaires dificultats pels organitzadors dels jocs escènics.... Continuar leyendo "Teatre Romà: Plaute i Terenci" »

Gaius Sallustius Crispus (Salustio) (86-35 a.C.)

Salustio fue contemporáneo de César, además de su protegido. Desarrolló su carrera política al amparo de este, y la muerte de César significó el fin de su carrera política. Es autor de dos monografías:

• Bellum Iugurthinum (La Guerra de Yugurta).
• De Catilinae conjuratione (La Conjuración de Catilina).

También escribió unas Historiae, de las que solo han pervivido algunos fragmentos.

La Conjuración de Catilina

En esta obra, Salustio exalta la democracia, ataca a Cicerón y defiende a César contra la inculpación de estar implicado en la conjura. Catilina pretendía usurpar el poder con un levantamiento armado y matar a Cicerón, pero fracasó.

La Guerra de Yugurta

Narra la guerra que Mario... Continuar leyendo "Salustio y Tito Livio: Figuras Clave de la Historiografía Romana Imperial" »