El Teatre Romà: Plaute i Terenci

Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín

Escrito el en con un tamaño de 2,94 KB

El teatre romà: orígens i gèneres

El teatre romà deriva de rituals religiosos i festes (ludi scaenici).

  • Al segle III aC, Roma crea les primeres obres adaptant models grecs.
  • Apareixen dos gèneres principals: tragèdia i comèdia, amb versions adaptades al món romà:
    • Tragèdia: fabula cothurnata (tema grec) i fabula praetexta (tema romà).
    • Comèdia: fabula palliata (tema grec) i fabula togata (tema romà).
  • A l’època clàssica el teatre decau; només es conserven tragèdies de Sèneca.

Plaute (ca. 255–184 aC)

  • Va ser actor i després es dedicà plenament a escriure comèdies.
  • Treballa sobretot la fabula palliata, imitant la comèdia grega però adaptant-la al públic romà.
  • Obres destacades: Amphitruo, Aulularia, Captivi, Miles gloriosus, Menaechmi, Pseudolus, etc.

Característiques de les obres de Plaute

  • Arguments típics: joves enamorats, pares autoritaris, esclaus astuts, prostitutes, impostors.
  • Les trames són dinàmiques i basades en embolics i enganys.
  • Objectiu principal: fer riure amb exageracions, situacions còmiques i gags inesperats.
  • Llengua: popular i viva, plena de jocs de paraules, acudits i expressivitat.
  • Estil: ritme ràpid, onomatopeies, insults creatius, frases curtes i humor basat en l'exageració.

Terenci (195–159 aC)

  • D’origen cartaginès; protegit pel cercle d’Escipions, que afavoria un teatre més culte. Escriu sis comèdies totes conservades: Andria, Heautontimorumenos, Adelphoe, etc.
  • També conrea la fabula palliata.

Característiques de les obres de Terenci

  • Representa la comèdia d’idees i sentiments, més realista i elegant.
  • Llenguatge clar, refinat i coherent.
  • Personatges psicològics i menys caricaturescos.
  • Trames sòlides i ben construïdes, menys exagerades que les de Plaute.

Comparació: Plaute vs. Terenci

  • Llengua:
    • Plaute: viva, popular, plena d’expressions i acudits.
    • Terenci: culta, clara i natural (influència del cercle d’Escipions).
  • Personatges:
    • Plaute: exagerats, humorístics, tipificats.
    • Terenci: més humans, coherents i psicològics.
  • Estructura i to:
    • Plaute: comèdies d’acció, embolics, ritme ràpid, humor físic.
    • Terenci: comèdies d’idees, més tranquil·les, amb reflexió moral.
  • Causes de les diferències: públic diferent (popular vs. aristocràtic), influències culturals i educació dels autors.

Entradas relacionadas: