Chuletas y apuntes de Latín

Relats Històrics de Roma Antiga

La Fundació de Roma i el Rapte de les Sabines

Ròmul, un cop fundada la ciutat, a la qual, a partir del seu nom, digué Roma, va acollir dins la ciutat una multitud d’homes dels voltants. Va escollir-ne cent d’entre els ancians per endegar totes les coses amb el consell d’ells. Llavors, com que ni ell mateix ni el seu poble tenien esposes, convidà les nacions veïnes a un espectacle de jocs a la ciutat de Roma i en va raptar les donzelles.

L'Inici de la Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica es va promoure per part d’Hanníbal, el qual començà a assetjar Sagunt, ciutat d’Hispània lleial als romans. Els romans li van ordenar, a través d’uns legats, que renunciés a la guerra. Ell no volgué... Continuar leyendo "Episodis Clau de la Història Romana: Ròmul, Hannibal i Cèsar" »

El Teatre Romà: Evolució i Característiques

Al començament, els teatres romans eren construccions de fusta desmuntables. A partir del segle I a.C., però, es van començar a construir de pedra, seguint els models grecs. El teatre grec es dividia en tres parts principals: la graderia, l'orquestra (per al cor) i l'escenari o scaena (plataforma on actuaven els actors, amb un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors). Els romans van seguir aquesta estructura, però hi van introduir algunes innovacions:

• Mentre que els grecs construïen els teatres aprofitant el pendent d'una muntanya, els romans també ho feien, però a més eren capaços de construir teatres com a edificis independents. La cavea (graderia) descansava sobre un

maremàgnum

Gran confusió quid 'qu'e' m. Punt essencial d'una qüestió. quorum o quòrum mínim de vots favorables que ha de tenir una votació perquè el resultat sigui vàlid. | Nombre mínim de membresmodus uiuendi 'manera de viure'quid pro quo 'Una cosa per una altra'rara auis 'au rara', personatge poc comú

statu quo

'estat en el qual' totum reuolutum 'tot regirat', confusió totalante meridiem 'abans del migdia',hic et nunc 'aquí i ara'.in extremis En els darrers moments de l'existènciaipso facto immediatamentpost meridiem 'després del migdia'sine die 'sense

suo tempore

'al seu temps, en el moment oportú'.ad hoc 'per a aquestex abrupto 'abruptament', de sobte ex aequo 'en igualtat de mèrits'.ex professo 'expressament, amb intenció'... Continuar leyendo "Frases llatines i el seu significat" »

Deucalió i Pirra

Deucalió (home) es va casar amb Pirra (dona). Júpiter va decidir destruir-ho tot utilitzant un gran diluvi. Llavors, Prometeu, pare de Deucalió, li va aconsellar fer una arca per tal que poguessin sobreviure. Després de la pluja van decidir anar a veure un oracle que els hi va dir "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits cenyits i tireu per l'esquena els ossos de la gran mare". La paraula mare representa la terra i els ossos representen les pedres. Van començar a tirar pedres enrere i d'aquestes pedres que tiraven per darrere les seves esquenes va néixer la raça humana de nou. Aquí és quan es va crear la humanitat.

Apol·lo i Dafne

Apol·lo, déu de la bellesa i les arts, va burlar-se de Cupido,... Continuar leyendo "Mites de la mitologia grega" »

Los Espectáculos Públicos en la Antigua Roma

Los romanos fueron grandes cultivadores de los espectáculos públicos. Los primeros se remontan a los tiempos de Rómulo y se realizaban tres o cuatro veces al año en honor de los dioses Marte y Conso. Pertenecían al culto público romano y tenían fechas festivas en el calendario oficial. Consistían en la celebración de carreras de caballos y de carros.

Evolución de los Juegos

Tarquinio Prisco ordenó construir el Circo Máximo y, con ello, se multiplicaron los juegos, que llegaban a durar varios días.

Tipos de Ludi: Circenses y Scaenici

Los ludi eran de dos clases: los ludi circenses, que se celebraban en el circo o en el anfiteatro, y los ludi scaenici, que consistían en representaciones... Continuar leyendo "Espectáculos Romanos: Circo, Anfiteatro y Gladiadores" »

Organs executius

• Censors: magistratura + prestigiosa Roma, classificar romans en centuries segons la fortuna
• Consuls: 2 maxims representants poder executiu, convocar i presidir el senat i assemblees -poble, proposar aprovació lleis, comandar exercit i gestionar finances
• Edils: qüestions administratives i gestió diaria (2 patricis-2 plebeus)
• Qüestors: gestionaven finances publiques Roma i les d exercit en campanya
• Tribuns de la plebs: escollits x assemblea plebs, tenen dret d veto, la sva persona i els seus bens eren inviolables
• Dictador i mestre de cavalleria: magistratures caracter exepcionals i implicaven suspensió d tota la resta

Organs judicials

• Pretors: 16, dues classes: justicia entre ciutadans romans (praetor urbanus)/ “””” amb

coitus interruptus

'coit interromput'. Mètode contraceptiu que consisteix a interrompre l'acte sexual i efectuar l'home una ejaculació extravaginal.

delirium tremens

o delírium trèmens 'deliri tremolós, m. Psicosi tòxica associada a l'alcoholisme crònic, caracteritzada per terribles al·lucinacions i tremolors.

in uitro

loc. adj. fecundació in vitro Fecundació realitzada fora del si matern. Literalment 'en el vidre'.

placebo

'plauré' m. Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts.

rigor mortis

('rigidesa de la mort') m. Rigidesa cadavèrica.

gravamen

Càrrega, obligació onerosa

Anno Domini

'any del Senyor' per referir-se a un any de l'era cristiana.

peccata minuta

'faltes... Continuar leyendo "Mètodes contraceptius i termes llatins" »

L'Educació a l'Antiga Roma

Els romans creien que l'objectiu de l'educació era procurar que els nois i les noies coneguessin i valoressin la manera de viure de la comunitat, respectant la família, la religió, les institucions polítiques i la tradició; la base essencial d'un bon ciutadà romà.

Educació Familiar: Els Primers Anys

Fins als 7 anys, l'educació era responsabilitat de la mare, la qual, personalment o amb l'ajuda d'una altra dona, els ensenyava a parlar, a fer els seus primers passos i els acompanyava en els seus jocs. A partir d'aquesta edat, i en una societat amb una clara diferenciació de sexes, els nens passaven a dependre del pare. Era el pater familias qui ensenyava a llegir i escriure als seus fills. El principal objectiu... Continuar leyendo "Educació a Roma: Família, Escola i Etapes" »

L'Imperi de Justinià i el Dret Romà

L'Imperi de Justinià: Justinià i els seus juristes van intentar renovar l'Imperi i el dret romà creant compilacions conegudes com a Corpus Iuris Civilis, que es van centrar en els drets dels habitants de tot l'Imperi. Aquestes es divideixen en quatre parts:

• Institucions: Manual per als estudiants, que recull els principis del dret.
• Digest: Recull les opinions jurídiques dels jurisconsults, que interpretaven el dret.
• Codex: Recopilació de les lleis anteriors.
• Novellae: Lleis de tota la història romana, incloses les creades per Justinià, que regulen la cultura urbana, la vida diària i la construcció de ciutats.

Durant 1500 anys, el dret romà va ser escrit i va estar molt evolucionat en la seva legislació... Continuar leyendo "L'Imperi de Justinià i l'Evolució del Dret Romà" »