Chuletas y apuntes de Latín

HISTORIOGRAFÍA:

La historiografía romana nace en el último tercio del siglo III a. C. Pero las obras anteriores a la obra “La Guerra de las Galias” de César (100 – 44 a. C.) han desaparecido. Sin embargo, se dice que Cicerón, teniéndola a mano, consideraba que esta parte que desapareció no merecía la menor estima.

Autores

• ÉPOCA REPUBLICANA:

-Analistas: Autores que redactaban los acontecimientos históricos año por año.

-Historiadores:

ØJulio César

ØSalustio

ØCornelio Nepote

ØTito Livio

• ÉPOCA IMPERIAL:

-Historiadores:

ØVeleyo Patérculo

ØValerio Máximo

ØPublio Cornelio Tácito

ØSuetonio

ØAmiano Marcelino

TITO LIVIO: (59 a. C. – 17 d. C.)

Nació y murió en Padua. Era de familia acomodada y burguesa, amante de las tradiciones y de... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Autores y Características de Tito Livio" »

Exèrcit:

Format per ciutadans voluntaris i propietaris de terres. Any 107 aC, el general Marices reforma l'exèrcit per fer-lo més professional i accessible per a tothom.

Era una ciutat de combat, una legió, i s'estructuraven així:

• 10 cohorts = legió
• 1 cohort = 600 homes
• 1 legió = 6 centuries = 1 centuria = 100 homes / 1 legió és igual a 6.000 homes.

Les cohorts estaven numerades del I al X.

Cost de cavalleria per legió era de 120 homes.

JEFES: centurions i legat de la legió.

Octavi August va dissoldre moltes legions, en va deixar 28.

Més tard van haver-hi 33.

Els legionaris duraven 20 anys, tenien un sou considerable i primes.

Quan es jubilaven cobraven de l'estat i se'ls anomenava veterans.

També obtenien el dret a ciutadania romana, els auxiliars.... Continuar leyendo "Exèrcit i Organització Política a l'Antiga Roma" »

Els Àpats i els Aliments dels Romans

Els romans feien tres àpats al dia: l'esmorzar (ientaculum), que normalment consistia en pa i formatge; el dinar (prandium), que solia ser un àpat ràpid amb menjar fresc (la major part de vegades les restes del dia anterior), sense ni asseure's, i el sopar (cena), que era l'àpat principal.

El Triclinium: La Sala dels Àpats

Antigament, la cena tenia lloc a l'atri, però quan es va introduir el costum grec de sopar recolzats, els romans van dedicar una cambra especial a fer els àpats, el triclinium.

Dins aquest menjador hi havia tres llits, anomenats també triclinis, cada un amb lloc per a tres persones. La disposició dels triclinis era la següent: els tres llits s'anomenaven, de dreta a esquerra, lectus

Leizarragak ireki zion bidea euskal prosari. Baina historiak norabide berriak markatu zituen, egile kalbinista honen lorpenak gaindituz. XVII. mendea goren aldia izan zen euskal hizkuntzarentzat. Trentoko Kontzilioak aire berriak ekarri zituen, eta aldaketa politikoek eta arteak zeramaten indarra ez ziren oharkabean pasatu euskal egileentzat. Sarako Eskolan Axular azpimarratu behar da, garai distiratsu honetan oso gora jaso baitzuen literaturaren maila.

Pedro Daguerre Azpilicueta, Axular (1556-1644)

Biografia

Benetako izena Pedro Daguerre Azpilicueta zuen, eta Urdazubin (Goi Nafarroa) jaio zen 1556an. Axular baserrikoa zen, eta horregatik ezagutzen zuten Axular goitizenaz.

Ez dakigu non egin zituen ikasketak, baina Urdazubiko monasterioan egin... Continuar leyendo "Axular eta Gero: XVII. Mendeko Euskal Prosa" »

El teatre grec es dividia en tres parts ben diferenciades: la graderia, on seien els espectadors; l'orchestra, un espai circular on cantava i ballava el cor, i les construccions de l'escenari: una plataforma on actuaven els actors i un edifici que feia de teló de fons, magatzem i vestidors (scaena). Els romans van seguir bàsicament aquesta estructura, però van introduir-hi innovacions per millorar-los:

• Els grecs construïen els teatres sobre el vessant d'una muntanya, per poder posar-hi els seients en forma esglaonada, en forma de grades. Els romans també aprofitaven sovint el pendent per recolzar-hi la graderia. Tanmateix, quan no disposaven d'aquest avantatge, eren capaços de fer teatres com a edificis independents, en els quals la graderia

Principado

Del año 27 a. C. al 284 de nuestra era.

El Principado se produce en el tercer período de Roma, que abarca desde el año 27 a.C. con la llegada de Augusto al gobierno, hasta la llegada de Diocleciano en el 284 d.C.

También conocido como Diarquía: porque el "gobierno se reparte en dos cabezas", o sea, existían dos entes soberanos: el príncipe y el senado.

Diarquía

Mommsen señalaba que el Principado era una diarquía, es decir, un gobierno de dos entes o cabezas, pues por un lado se encontraba el poder del príncipe y por el otro el poder del Senado y demás órganos republicanos (magistraturas), que en conjunto gobernaban.

Con la victoria de Octavio sobre sus enemigos y el castigo de los asesinos de César comienza en Roma un nuevo... Continuar leyendo "El Principado Romano: Auge y Transformación del Imperio" »