Chuletas y apuntes de Latín

Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria, l’escassetat de blat provoca una nova guerra

Un  cop dutes  a  terme  aquestes  accions,  Cèsar  considerava  que  la  Gàl·lia  havia  estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb  una gran escassetat de blat.» (pacatam essé Galliam: oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de CD de existimabat)

Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues legions sota el comandament de Q. Pedi

Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li

La Historiografía Latina: Memoria, Poder y Propaganda

Características Fundamentales de la Historiografía Romana

La historiografía fue uno de los géneros más importantes de la literatura latina. Desde su origen, este registro de la historia sirvió no solo para estudiar y narrar los hechos del pasado, sino también para aplicarlo a las circunstancias políticas del momento. En definitiva, la historiografía latina entendía el pasado como una lección para el presente y, en muchos casos, adoptaba la forma de un reloj de arena, ya que prestaba más atención a la fundación del Estado y al momento de la escritura que a los acontecimientos intermedios.

En su mayoría, estas obras estuvieron vinculadas al poder político y pretendieron ensalzar... Continuar leyendo "La Historiografía Latina: Memoria, Poder y Propaganda en Roma" »

Aqüeductes Romans: Subministrament d'Aigua Essencial

Les cases romanes no tenien aigua corrent, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant, una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. Al punt d'origen de l'aigua que abastia una ciutat se l'anomena caput aquae.

L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els... Continuar leyendo "Aqüeductes Romans: Enginyeria i Subministrament d'Aigua" »

Introducción a la Comedia de Plauto: Anfitrión

La comedia Anfitrión de Plauto nos sumerge en una trama de engaños divinos y confusiones de identidad. La historia comienza con Júpiter, prendado de Alcmena, la esposa del general tebano Anfitrión. Aprovechando la ausencia de este último, quien se encuentra al frente de las tropas tebanas en su campaña contra los teléboas, el dios supremo adopta la apariencia física de Anfitrión para seducir a su esposa. Así, al inicio de la comedia, Júpiter disfruta de una larga noche de amor con Alcmena.

En esta estratagema, Júpiter cuenta con la complicidad de su propio hijo, el dios Mercurio, quien asume la forma de Sosia, el esclavo de Anfitrión. En su papel de fiel y astuto esclavo cómico, Mercurio... Continuar leyendo "El Engaño Olímpico: Trama y Personajes de Anfitrión de Plauto" »

Introducción: La Llegada de Roma a Hispania

La llegada de Roma a Hispania durante el siglo III a.C. marcó el inicio de la II Guerra Púnica, un conflicto en el que Roma buscaba reducir la influencia cartaginesa en el Mediterráneo. La victoria romana condujo a la conquista del territorio en cuatro fases, convirtiendo a Hispania en una provincia romana cuya principal función era abastecer de alimentos a Roma. Este proceso, conocido como romanización, se prolongó hasta el siglo V d.C.

Desarrollo: La Asimilación Cultural y Política

El proceso de conquista también inició la profunda romanización de Hispania, donde la civilización romana se expandió y asimiló a la población autóctona. La rápida romanización, con la notable excepción... Continuar leyendo "El Proceso de Romanización en Hispania: Desde la Conquista Púnica hasta el Declive Imperial" »

L'Alt Imperi Romà (27 aC - 284 dC)

Característiques Principals

• Inici: Comença amb August (Octavi August), el primer emperador romà (27 aC), i acaba el 284 dC.
• Sistema Polític: Monarquia encoberta dins d'una aparença republicana. L'emperador tenia el poder real. Era una monarquia encoberta perquè, tot i que semblava que encara hi havia república, en realitat August va anar acumulant tot el poder per a ell sol.
• Consolidació del Poder: August va introduir canvis com controlar l'exèrcit, els impostos i les lleis. Així, a poc a poc, va fer desaparèixer la república i va crear un sistema on ell era qui manava del tot, com un rei.
• Pau Romana (Pax Romana): Període de gran estabilitat política i econòmica. El govern d'August va suposar uns

Virgili (70 aC - 19 aC)

Biografia

• Va néixer a Màntua, al nord d'Itàlia, al segle I aC.
• Provenia d'una família rural acomodada i va estudiar retòrica a Roma.
• Va conèixer a Mecenes, protector de les arts, i als poetes Horaci i Vari al "cercle de Mecenes".
• Va utilitzar el metre dodecàsic en els seus versos.
• L'emperador August li va encarregar un poema sobre els orígens de Roma i la família Júlia, l'Eneida, que va ocupar-lo la major part de la seva vida.
• Va morir al 19 aC, durant un viatge de tornada de Grècia.

Obres

Bucòliques

• Poemes on pastors dialoguen sobre temes socials, polítics i amorosos.
• Idealitza la vida al camp, seguint els desitjos d'August de fomentar la vida rural.
• S'inspira en l'autor grec Teòcrit.

Geòrgiques

• Poemes centrats en

Poetes Romans Clàssics

Quint Horaci Flac (65-8 aC)

Nascut a Venúsia, al sud d'Itàlia, en el si d'una família humil. El seu pare, llibert, va prioritzar l'educació del seu fill a Roma i Atenes. Horaci va lluitar contra August al bàndol dels assassins de Juli Cèsar a la batalla de Filipos. Amnistiat després de la victòria d'August, va perdre les terres familiars. Va treballar com a funcionari fins que Virgili el va presentar a Mecenes, qui li va proporcionar suport econòmic i una finca al camp sabí. Horaci va rebutjar càrrecs polítics, inclòs el de secretari privat d'August. Va morir poc després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci:

• Sàtires (Sermones): 18 poemes en dos llibres amb crítica social irònica.
• Epodes:

El nom llatí de Mèrida és Emèrita Augusta. Es va fundar al 25 aC per l’emperador August. Es va crear perquè fos un assentament pels soldats que havien lluitat al nord de la Península. La ubicació de la ciutat era molt bona estratègicament, ja que estava prop del riu Guadiana, amb importants vies de comunicació, com la Via de Plata. A més, estava envoltada de turons que servien com a protecció natural.

Mèrida va ser la capital de la Lusitània amb l’estatus de colònia (Colònia Augusta Emèrita).

La ciutat, que va prosperar ràpidament, tenia un model de planta hipodàmica amb els dos carrers principals, el cardo i el decumanus. Està envoltada per una muralla de tram irregular, amb torres de defensa i quatre portes.

La ciutat... Continuar leyendo "Descobreix Mèrida: Història i Patrimoni de Emèrita Augusta" »

Orígenes y Características de la Novela Antigua

Una novela es un relato extenso en prosa sobre temas ficticios. Este género apareció en época muy tardía (a comienzos de nuestra era). Poco cultivado, tuvo un carácter secundario. La novela se alejaba demasiado de los cánones clásicos y satisfacía a un público que deseaba evadirse.

En la Antigüedad no hubo un término específico para referirse al tipo de obra que hoy llamamos «novela» (se usaban términos como mythus, historia y mythistoria). La novela no está tan estrictamente delimitada desde el punto de vista formal y temático como los otros géneros considerados «clásicos».

Fuentes y Fusión de Géneros

Su origen es incierto. Pudo haber surgido a partir de la fusión de elementos... Continuar leyendo "La Novela Romana: Orígenes, Fusión de Géneros y el Legado de Petronio y Apuleyo" »