Participi imprimir

Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria, l’escassetat de blat provoca una nova guerra

Un  cop dutes  a  terme  aquestes  accions,  Cèsar  considerava  que  la  Gàl·lia  havia  estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb  una gran escassetat de blat.» (pacatam essé Galliam: oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de CD de existimabat)

Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues legions sota el comandament de Q. Pedi

Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li arribaven rumors freqüents sobre una conjuració de tots  els  belgues. Trasbalsat  per  aquestes  notícies,  Cèsar, a l’inici de l’estiu, entregà dues noves legions, que havia allistat allà recentment, al lloc tinent Q. Pedi perquè les conduís a la Gàl·lia ulterior. (cum
: conjunció. Introdueix oració subordinada adverbial de cum històric (temporal-causal).

Enviat per Cèsar, Galba obre un camí a través dels Alps i s’instal·la entre els nantuates  

Quan es dirigia cap a Itàlia, Cèsar envià Galba amb la legió XII i una part dels genets cap als  nantuates,  perquè  volia obrir  una  via a  través  dels  Alps.  Galba,  un  cop  preses  les fortaleses, decidí establir dues cohorts entre els nantuates, i ell mateix passar l’hivern amb les cohorts restants en un poblet que s’anomenava Octodurus. (iter per Alpes patefieri: oració  subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de CD de uolebat.

Magnificència d’August en l’organització d’espectacles                                 

August va superar tothom en la freqüència, la diversitat i la magnificència dels espectacles. De vegades va oferir Cáceres; també espectacles atlètics, després de fer construir uns bancs de fusta al Camp de Mart, igualment (va oferir) un combat naval després d’excavar el terreny prop del
Tíber, en el qual ara hi ha el bosc dels Cèsars. En el circ va presentar aurigues, corredors i matadors de feres. (Exstructis:
concorda amb sedilibus; construcció de participi no concertat o ablatiu absolut).

Regnat de Servi Tul·li

Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d‟una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va  construir fossats  al  voltant  de  la  muralla.  Va  organitzar  el  primer  cens,  que  fins  aleshores era desconegut per tota la terra. Fou víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït. (genitus ex nobili femina: construcció de participi concertat. Genitus concorda amb Seruius Tullius)

Ròmul desapareix mentre presideix l’assemblea de tropes

Dutes a terme aquestes obres, mentre Ròmul presidia l’assemblea en una esplanada, de sobte una tempesta amb gran brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l’assemblea de la seva visió; i després Ròmul ja no va ser a la terra. El jovent ROMà, quan va veure buit el setial reial, va mantenir el silenci. (Cum: conjunció que introdueix una oració subordinada adverbial amb valor temporal causal).

Moderació d’August. Senzillesa dels seus habitatges

És conegut  que August va ser  molt moderat i sense sospita de cap vici. Va viure primer al costat del fòrum ROMà en la casa que havia estat de l’orador Calb; després al Palatí en unes estances modestes, en les quals hi havia uns petits pòrtics i unes habitacions sense cap marbre ni paviment luxós. I durant quaranta anys va romandre en el mateix dormitori a l’estiu i a l’hivern. (Augustum continentissimum fuisse: estructura d’infinitiu no concertat; Augustum fa de subjecte de fuisse).

August dormia poc

August després de dinar, vestit i calçat, descansava una estona, tapant-se els ulls amb la mà. Després de sopar es retirava a la seva petita llitera de treball; allí romania molta part de la nit. Traslladant-se finalment al llit, no dormia pas més de set hores i no pas de forma contínua, ans es despertava tres o quatre vegades en aquest interval de temps. (Opposita ad oculos manu: construcció d’ablatiu absolut o participi no concertat; consta d’un nom en ablatiu (manu) amb el qual concorda un participi (opposita), del qual depèn un CC (ad oculos).

Intolerància d’August al fred i a la calor

August no tolerava fàcilment ni el fred ni la calor. A l’hivern s’abrigava amb quatre túniques a la vegada, amb una toga gruixuda, una camisa i una malla de llana; a l’estiu dormia amb les portes del dormitori obertes i sovint en el peristil–i fins i tot amb algú que el ventava. No suportant ni tan sols el sol d’hivern, sempre passejava a cel obert amb un barret. Feia viatges lents i curts en llitera i de nit. (Itinera lenta ac minuta: acusatius plurals i fan de CD de faciebat i lectica és ablatiu singular i fa de CC de faciebat).

Els primers temps de Roma

L’Imperi ROMà va tenir el seu començament a partir de Ròmul, el qual va ser infantat amb el seu germà Rem en un únic part. Ell va fundar una petita ciutat en el mont Palatí. Una vegada fundada la ciutat, hi va rebre un gran quantitat de veïns, en va elegir cent dels més ancians, que va anomenar senadors. Com que el seu poble no tenia dones, va convidar a un espectacle els pobles veïns de Roma i va raptar les seves noies. (Qui: subjecte de editus est, el seu antecedent és Rómulo i concorda en gènere i nombre).

La vida de Virgili

Virgili fou mantuà. A Màntua i en diferents llocs es va dedicar a les lletres: després, en haver perdut els camps del seu pare, va anar a Roma i amb el seu enginy es va procurar el favor d’August, dels líders i de tot el poble. Finalment va sucumbir a la naturalesa [va morir] a Bríndisi i, per ordre d’August, els seus ossos van ser traslladats a Nàpols –tal com ell mateix va desitjar- i enterrats a la via de Putèols”. (Principum: genitiu plural i fa la funció de complement del nom fauorem).

La mort de Dido. La veneració dels seus conciutadans

Dido va construir una pira ingent a la part més elevada de la ciutat i, una vegada acomplerts els diferents ritus i sacrificada una gran quantitat de víctimes, hi va pujar. Va treure el punyal que havia dut sota els vestits i s’hi va precipitar al damunt. Els ciutadans van emportar-se la reina morta amb planys públics i una gran tristesa i, mentre Cartago va romandre dempeus, la varen venerar amb altars i temples. (Caesis: concorda amb hostiis i l’estructura es un participi no concertat o ablatiu absolut).

Actitud i gustos de l’emperador Aurelià

Aureli, en posar-se malalt, mai no va cridar el metge a la seva presència, sinó que es curava ell mateix a base de dejuni. Era poc inclinat als plaers, però es divertia amb els actors de mims; també es va divertir moltíssim amb un golafre, que en un sol dia es va menjar un senglar sencer davant la seva taula. Va tenir un període de govern molt afortunat, excepció feta d’algunes rebel·lions internes.

Mort de Laocoont i els seus fills

Laocoont fou triat a sort per tal de fer un sacrifici a Neptú prop de la platja. Apol·lo va enviar dues serps des de Tenedos a través de les ones del mar, (per tal) que matessin els seus fills. Laoocont els va dur auxili; les serps el varen matar també a ell. Els troians van creure que així havia succeït perquè Laoocont havia llençat una llança contra el cavall de Troia. (Ut introdueix una oració subordinada adverbial amb valor final; Neptuno es un datiu que fa de complement indirecte de faceret).

Eneas fuig de Troia i comença el seu periple

Eneas, fill de Venus i d’Aquises, en la destrucció de Troia va arrabassar de l’incendi els déus Penats, el seu pare i el seu fill Ascani i amb ells va arribar al Mont Ida; i allí, després de construir vint naus, advertit per les profecies dels déus, es va fer a la mar i va arribar a Tràcia i hi va fundar una ciutat, que va anomenar Enos, a partir del seu nom. (Monitus concorda amb Aeneas (o amb filius)i és una construcció de participi concertat).

Els reis acorden que lluitin els Horacis i els Curiacis

En els dos exèrcits hi havia uns germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis parlen amb els trigènims, per tal que cadascun lluiti amb l’espasa en favor de la seva pàtria. Signat el pacte, els trigèmins agafen les armes i avancen al mig entre els dos exèrcits. Es dóna el senyali els grups de tres joves entaulen combat. Quan les armes han retrunyit en la primera escomesa, l’horror sobreprèn els espectadors. (Foedere icto: construcció de participi no concertat o d’ablatiu absolut i està formada per un participi en ablatiu icto, que concerta amb un substantiu també en ablatiu foedere).

Guerra del rei Tul·lus Hostili contra els albans

A Numa Pompili li va succeir Tul·lus Hostili , a qui li fou ofert espontàniament el regne en consideració al seu valor. Aquest va crear tota l’organització militar i l’art de la guerra. Així doncs, una vegada entrenada la juventud de manera admirable, va desafiar els albans. Els destins d’un i altre poble foren confiats als Horacis i als Curiacis, germans trigèmins. La lluita fou indecisa, gloriosa i admirable. (Exercita iuuentute in mirum modum: construcció de participi no concertat o d’ablatiu absolut i està formada per un participi de passat en ablatiu exercita, que concerta amb un substantiu també en ablatiu iuuentute i està modificat per un CC in mirum modum).

Fets del regnat de Numa

A Ròmul el succeeix Numa, que els romans van anar a buscar a causa de la fama de la seva rectitud. Ell va ensenyar-los els sacrificis i les cerimònies i tot el culte als déus; ell va crear els pontífexs, els àugurs i la resta de sacerdocisi va distribuir l’any en dotze mesos. Finalment va encaminar el poble violent per tal que governés l’Imperi amb rectitud i justícia. (Numa és el subjecte de succedit i quem és el CD de petiuerunt).

Aldarulls violents a l’amfiteatre de Pompeia

A la mateixa època va tenir lloc una matança terrible entre els nucerins i els pompeians en un  espectacle de gladiadors que oferia Livinei Règul. Primer van agafar pedres i al final l’espasa. La plebs dels Pompeians, a casa dels quals s’oferia l’espectacle, va ser més forta. En conseqüència, molts Nucerins van ser transportats a la seva ciutat amb el cos multilat a causa de les ferides i la majoria plorava les morts dels seus fills o dels seus pares. (L’antecedent del pronom quos és Pompeianorum perquè hi concorda en gènere (masculí) i en nombre (plural).

Un incendi provocat en el fòrum de Roma l’any 210 aC

En llocs diversos alhora al voltant del fòrum va produir-se un incendi. Al mateix temps van cremar les botigues dels prestamistes; després el foc va arribar als edificis privats. El temple de Vesta va ser protegit amb dificultats gràcies a l’obra de tretze esclaus, que van ser deixats en llibertat. L’incendi va continuar dia i nit. No hi va haver dubte que aquest incendi s’havia originat a causa de la mala fe humana. (Qui: subjecte de manumissi sun i concorda en gènere i nombre amb seruorum que és el seu antecedent)

Carrera política de Març Porcí Cató