Chuletas y apuntes de Latín

La Naturaleza del Deporte y su Desarrollo Humano

Aunque se reconoce en los animales los instintos de movimiento y juego, el ser humano se diferencia en que puede practicar deporte por razones de tipo intelectual. El hombre también posee el instinto de la competición deportiva, lo que implicará un elemento racional.

Cuando el niño es capaz de correr, saltar o lanzar, aparece en él la tendencia a la competición. Según la edad del ser humano, se distinguen tres etapas:

• De 0 a 10 años: El juego y la lucha aparecen yuxtapuestos.
• De 10 a 20 años: Se fusionan, momento álgido de la competición.
• De 20 a 30 años: Atracción por los juegos de pelota y por las sociedades culturales deportivas.
• Más de 30 años: Se prefieren especialidades deportivas

Introducción a la Literatura Latina Antigua: Un Recorrido Cronológico

El presente documento, basado en la obra "Generalidades Literatura Latina 1. Marco Cronológico" de Teresa Jiménez Calvente, ofrece una visión exhaustiva del desarrollo cronológico de la literatura latina antigua, abarcando desde sus orígenes en el siglo III a.C. hasta el siglo V d.C.

Orígenes y Primeras Influencias

La literatura latina antigua emergió en el siglo III a.C., profundamente influenciada por la imitación de modelos griegos, lo cual permitió su rápido desarrollo. Este proceso de emulación dio lugar a una literatura robusta, intrínsecamente marcada por los profundos cambios sociales y políticos de Roma.

Periodización de la Literatura Latina: Hitos y

BARCINO

Barcino o Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino va ser fundada entre l’any 15 - 5 aC, en l’època de l’emperador August. August va anar a la península Ibèrica (Hispania) per pacificar les zones del nord: els càntabres i els asturs. Després de vèncer-los, August va començar la reestructuració del nord-est de la península Ibèrica (reforma administrativa i viària) i va fundar Bàrcino.

La va fundar al centre d’un territori molt productiu, a sobre d’un petit turó (Monts Taber), a la plana que es troba entre la costa i la serra de Collserola i entre els rius Besòs (Baetulo) i Llobregat (Rubricatus). Estava sobre el traçat de la via Augusta (carretera que enllaçava Roma amb tot el litoral mediterrani). Es va... Continuar leyendo "Ciutats Romanes de la Península Ibèrica" »

La Épica en la Tradición Literaria

Definición y Origen

La **épica** es una narración en verso que exalta las hazañas de un héroe representativo de su pueblo, constituyendo un legado simbólico. Originada en tradiciones orales, se vinculaba a eventos relevantes como victorias militares, funerales y banquetes, con antecedentes como los **carmina convivalia** (poemas en banquetes), los cantos fúnebres (**neniae**) y los elogios epigráficos (**elogia**). La épica latina se nutrió tanto de estas tradiciones locales como de la influencia griega, especialmente de la tradición homérica, a partir de la conquista de la Magna Grecia.

Épica Arcaica

Livio Andrónico: Primer autor épico latino, adaptó la *Odisea* al contexto romano, incorporando... Continuar leyendo "Exploración de la Épica y la Lírica Latina: Evolución, Temas y Autores Clave" »

Tema y Estructura de la Eneida

La Eneida de Virgilio es un poema épico en hexámetros escrito en los últimos diez años de su vida (29–19 a. de C.) que se erige como modelo de la épica romana. Aunque el círculo de Mecenas y los intelectuales de la época pretendían que la obra exaltara la figura personal de Augusto, Virgilio opta por unir los destinos de Roma y del emperador a través de la glorificación de los orígenes míticos de la ciudad.

Para ello, el poema se centra en la leyenda de Eneas, el héroe troyano encargado, por mandato divino, de fundar en Italia una nueva patria. Esta elección no solo vincula a Roma con el prestigioso pasado de Troya y la civilización griega, sino que también legitima la ascendencia de la gens Iulia... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Estructura, Temas y Estilo del Poema Épico Romano" »

Juli Cèsar: Orígens i Primer Triumvirat

Juli Cèsar va néixer a Roma l'any 101 aC en la gens Júlia, una família noble que es considerava descendent d'Enees, heroi de la guerra de Troia. Durant el seu consolat amb Calpurni Bíbul, va proposar lleis a favor del poble, com el repartiment de terres, però el Senat s'hi va oposar. Davant l'oposició del Senat, Cèsar va buscar el suport de Cras i Pompeu, els quals van prometre defensar-lo fins i tot amb l'espasa. Aquesta aliança va ser ben rebuda pel poble, però va irritar els aristòcrates. L'any 60 aC, Cèsar va ser elegit cònsol, compartint el càrrec amb Pompeu i Cras. Junts, van formar el primer triumvirat, una aliança política destinada a dominar la política romana i controlar el... Continuar leyendo "Juli Cèsar, Triumvirats i la Transició a l'Imperi Romà" »

Emerita Augusta: Fundació i Ubicació Estratègica

Mèrida, coneguda en l'antiguitat com a Emerita Augusta, va ser fundada l'any 25 aC per ordre de l'emperador August. El seu propòsit principal era allotjar els veterans de les guerres càntabres, soldats retirats coneguts com a emèrits, d'aquí el seu nom en homenatge a l'emperador.

Situada a l'actual Extremadura, a la província de Badajoz, Emerita Augusta es va convertir ràpidament en la capital de la província romana de Lusitània. Aquesta posició privilegiada es devia a la seva ubicació estratègica a la vora del riu Guadiana i a la seva connexió amb altres ciutats importants a través de la Via de la Plata, una ruta vital que arribava fins a Asturica Augusta.

Urbanisme Romà: Cardo,

Orígenes de la Historiografía Romana: Los Anales

Del afán por mantener la memoria de los hechos pasados, colectivos o individuales, se originan en Roma los llamados anales, recuentos anuales realizados por el Pontífice Máximo. Así, los primeros historiadores cuyo nombre conservamos siguieron esta costumbre de historiar escuetamente año por año. Por ello, son llamados analistas; el primero de ellos, Q. Fabio Píctor, de hecho, empezó su actividad sustituyendo al Pontífice en la redacción de los anales oficiales.

Historiadores Romanos Destacados

Gayo Julio César

Gayo Julio César. Gramático y escritor excelente, como demuestra en sus libros de comentarios De bello Gallico y De bello civili, relatos de sus campañas militares con los... Continuar leyendo "Figuras Clave de la Historiografía Romana Antigua" »

Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria, l’escassetat de blat provoca una nova guerra

Un  cop dutes  a  terme  aquestes  accions,  Cèsar  considerava  que  la  Gàl·lia  havia  estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb  una gran escassetat de blat.» (pacatam essé Galliam: oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de CD de existimabat)

Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues legions sota el comandament de Q. Pedi

Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li

Aqüeductes Romans: Subministrament d'Aigua Essencial

Les cases romanes no tenien aigua corrent, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant, una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. Al punt d'origen de l'aigua que abastia una ciutat se l'anomena caput aquae.

L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els... Continuar leyendo "Aqüeductes Romans: Enginyeria i Subministrament d'Aigua" »