Chuletas y apuntes de Latín

La Épica en la Tradición Literaria

Definición y Origen

La **épica** es una narración en verso que exalta las hazañas de un héroe representativo de su pueblo, constituyendo un legado simbólico. Originada en tradiciones orales, se vinculaba a eventos relevantes como victorias militares, funerales y banquetes, con antecedentes como los **carmina convivalia** (poemas en banquetes), los cantos fúnebres (**neniae**) y los elogios epigráficos (**elogia**). La épica latina se nutrió tanto de estas tradiciones locales como de la influencia griega, especialmente de la tradición homérica, a partir de la conquista de la Magna Grecia.

Épica Arcaica

Livio Andrónico: Primer autor épico latino, adaptó la *Odisea* al contexto romano, incorporando... Continuar leyendo "Exploración de la Épica y la Lírica Latina: Evolución, Temas y Autores Clave" »

Tema y Estructura de la Eneida

La Eneida de Virgilio es un poema épico en hexámetros escrito en los últimos diez años de su vida (29–19 a. de C.) que se erige como modelo de la épica romana. Aunque el círculo de Mecenas y los intelectuales de la época pretendían que la obra exaltara la figura personal de Augusto, Virgilio opta por unir los destinos de Roma y del emperador a través de la glorificación de los orígenes míticos de la ciudad.

Para ello, el poema se centra en la leyenda de Eneas, el héroe troyano encargado, por mandato divino, de fundar en Italia una nueva patria. Esta elección no solo vincula a Roma con el prestigioso pasado de Troya y la civilización griega, sino que también legitima la ascendencia de la gens Iulia... Continuar leyendo "La Eneida de Virgilio: Estructura, Temas y Estilo del Poema Épico Romano" »

Orígenes de la Historiografía Romana: Los Anales

Del afán por mantener la memoria de los hechos pasados, colectivos o individuales, se originan en Roma los llamados anales, recuentos anuales realizados por el Pontífice Máximo. Así, los primeros historiadores cuyo nombre conservamos siguieron esta costumbre de historiar escuetamente año por año. Por ello, son llamados analistas; el primero de ellos, Q. Fabio Píctor, de hecho, empezó su actividad sustituyendo al Pontífice en la redacción de los anales oficiales.

Historiadores Romanos Destacados

Gayo Julio César

Gayo Julio César. Gramático y escritor excelente, como demuestra en sus libros de comentarios De bello Gallico y De bello civili, relatos de sus campañas militares con los... Continuar leyendo "Figuras Clave de la Historiografía Romana Antigua" »

Quan Cèsar ja havia marxat cap a Il·líria, l’escassetat de blat provoca una nova guerra

Un  cop dutes  a  terme  aquestes  accions,  Cèsar  considerava  que  la  Gàl·lia  havia  estat pacificada i així, un cop començat l’hivern, se n’anà a la Il·líria, perquè volia conèixer també aquelles regions; però a la Gàl·lia va esclatar una guerra sobtada. La causa de la guerra fou P. Crassus, que passava l’hivern amb la legió setena vora el mar oceà amb  una gran escassetat de blat.» (pacatam essé Galliam: oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de CD de existimabat)

Davant el complot dels belgues, Cèsar envia dues legions sota el comandament de Q. Pedi

Mentre Cèsar era a la Gàl·lia citerior, li

Aqüeductes Romans: Subministrament d'Aigua Essencial

Les cases romanes no tenien aigua corrent, però cada illa de cases solia disposar d'una font pública. A més, s'havien construït diverses termes i s'havien de regar els jardins públics i privats. Per tant, una ciutat romana necessitava un subministrament d'aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals).

L'aigua era desviada dels rius o de les fonts de les muntanyes a una canalització consistent en una galeria coberta amb el fons impermeabilitzat per un arrebossament de morter. Al punt d'origen de l'aigua que abastia una ciutat se l'anomena caput aquae.

L'aqüeducte baixava en pendent suau i progressiu, tot superant els... Continuar leyendo "Aqüeductes Romans: Enginyeria i Subministrament d'Aigua" »

L'Alt Imperi Romà (27 aC - 284 dC)

Característiques Principals

• Inici: Comença amb August (Octavi August), el primer emperador romà (27 aC), i acaba el 284 dC.
• Sistema Polític: Monarquia encoberta dins d'una aparença republicana. L'emperador tenia el poder real. Era una monarquia encoberta perquè, tot i que semblava que encara hi havia república, en realitat August va anar acumulant tot el poder per a ell sol.
• Consolidació del Poder: August va introduir canvis com controlar l'exèrcit, els impostos i les lleis. Així, a poc a poc, va fer desaparèixer la república i va crear un sistema on ell era qui manava del tot, com un rei.
• Pau Romana (Pax Romana): Període de gran estabilitat política i econòmica. El govern d'August va suposar uns

Virgili (70 aC - 19 aC)

Biografia

• Va néixer a Màntua, al nord d'Itàlia, al segle I aC.
• Provenia d'una família rural acomodada i va estudiar retòrica a Roma.
• Va conèixer a Mecenes, protector de les arts, i als poetes Horaci i Vari al "cercle de Mecenes".
• Va utilitzar el metre dodecàsic en els seus versos.
• L'emperador August li va encarregar un poema sobre els orígens de Roma i la família Júlia, l'Eneida, que va ocupar-lo la major part de la seva vida.
• Va morir al 19 aC, durant un viatge de tornada de Grècia.

Obres

Bucòliques

• Poemes on pastors dialoguen sobre temes socials, polítics i amorosos.
• Idealitza la vida al camp, seguint els desitjos d'August de fomentar la vida rural.
• S'inspira en l'autor grec Teòcrit.

Geòrgiques

• Poemes centrats en

Poetes Romans Clàssics

Quint Horaci Flac (65-8 aC)

Nascut a Venúsia, al sud d'Itàlia, en el si d'una família humil. El seu pare, llibert, va prioritzar l'educació del seu fill a Roma i Atenes. Horaci va lluitar contra August al bàndol dels assassins de Juli Cèsar a la batalla de Filipos. Amnistiat després de la victòria d'August, va perdre les terres familiars. Va treballar com a funcionari fins que Virgili el va presentar a Mecenes, qui li va proporcionar suport econòmic i una finca al camp sabí. Horaci va rebutjar càrrecs polítics, inclòs el de secretari privat d'August. Va morir poc després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci:

• Sàtires (Sermones): 18 poemes en dos llibres amb crítica social irònica.
• Epodes:

El nom llatí de Mèrida és Emèrita Augusta. Es va fundar al 25 aC per l’emperador August. Es va crear perquè fos un assentament pels soldats que havien lluitat al nord de la Península. La ubicació de la ciutat era molt bona estratègicament, ja que estava prop del riu Guadiana, amb importants vies de comunicació, com la Via de Plata. A més, estava envoltada de turons que servien com a protecció natural.

Mèrida va ser la capital de la Lusitània amb l’estatus de colònia (Colònia Augusta Emèrita).

La ciutat, que va prosperar ràpidament, tenia un model de planta hipodàmica amb els dos carrers principals, el cardo i el decumanus. Està envoltada per una muralla de tram irregular, amb torres de defensa i quatre portes.

La ciutat... Continuar leyendo "Descobreix Mèrida: Història i Patrimoni de Emèrita Augusta" »

La Historiografía Romana: Primeros Analistas

La historiografía romana se extiende hasta el siglo I a.C. Los primeros analistas narran la historia desde la monarquía hasta las guerras púnicas. Escriben en griego, buscando justificar la expansión de Roma ante el mundo helenístico. Entre ellos destacan figuras políticas como Q. Fabio Máximo, L. Cincio Alimento y Gayo Acilio.

La Historiografía de Cayo Julio César

Cayo Julio César (100 a.C. - 44 a.C.) fue un aristócrata, político y militar romano. Tras una exitosa carrera política y militar, que incluyó el gobierno de las Galias y la victoria en la guerra civil contra Pompeyo, se convirtió en dictador vitalicio. Su obra más conocida es Comentarios sobre la Guerra de las Galias, un... Continuar leyendo "La Evolución de la Historiografía Romana: Figuras Clave y Estilos" »