Origen del teatre romà i els autors Plaute i Terenci
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,67 KB
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,67 KB
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
español con un tamaño de 2,64 KB
Pompeyo, César y Craso firmaron un pacto político conocido como el primer triunvirato (60-53 a.C.). César era el representante del partido popular y Craso pertenecía al orden ecuestre. César, como cónsul, se reservó el gobierno de la Galia, lo que le permitió conquistar la Galia independiente. Pompeyo vio confirmada su política en Oriente.
Su triunvirato se consolidó y renovó en el 56 a.C. con nuevos poderes:
El triunvirato llegó a su fin tras la muerte de Craso en una campaña contra los... Continuar leyendo "Ascenso y Caída de los Triunviratos en la Antigua Roma" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
español con un tamaño de 3,88 KB
Los antiguos latinos y romanos tenían un profundo respeto por sus dioses. Atribuían deidades a cada aspecto de la vida, otorgándoles un significado propio. Veneraban a estos dioses en vida y los representaban a través de los fenómenos de la naturaleza, una influencia notable de la antigua Grecia. Los romanos atribuían los eventos positivos y negativos en sus cosechas y vidas a la voluntad de los dioses, considerándolos castigos o recompensas divinas.
A continuación, se presenta una lista de algunos de los dioses más importantes de la mitología romana:
En la mitología griega, Apolo era hijo de Zeus y Leto, y hermano gemelo de Artemisa. Celosa, Hera persiguió... Continuar leyendo "Dioses de la Mitología Romana: Guía Completa" »
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en
vasco con un tamaño de 5,08 KB
XX. mendeko lehen hogeita hamar urteetan, Sinbolismoaren eraginpean poesia on asko idatzi zen. Baudelairengandik Mallarmérenganaino garatutako poesiak itzal luzea utzi zuen hainbat hizkuntzatako poesiagintzan. XX. mendeko lehen zatiko poesiagintza bi sailkapen nagusitan bil daiteke: Abangoardiak eta Sinbolismoaren osteko poesia.
Arte plastikoetan ere oso garrantzitsuak izan ziren abangoardiak. Abangoardiak Rimbaudek aldarrikatzen zuenaren jarraitzaileak izan ziren neurri batean. XX. mendea garai politiko oso gatazkatsua izan zen, eta abangoardien eta politikaren artean lotura estua egon zen.
XX. mendearen hasieran, aurreko tradizioarekiko hautsi eta erabateko berritasuna ezarri nahi izan zuten mugimendu nagusiak... Continuar leyendo "Abangoardiak eta Belaunaldi Galdua: XX. Mendeko Literatura" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,64 KB
Quin va ser el motiu pel qual va pronunciar les Catalinàries, els seus discursos més coneguts?
Tot va començar en el moment del consolat de Catilina, candidat del partit popular que no va sortir victoriós a les eleccions, cosa que el va irritar. Va decidir prendre el poder de la República i posar-se en contra per la força juntament amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró, en quatre discursos davant del senat i l’assemblea popular, va demostrar que Luci Sergi Catilina conspirava en contra de la República, i això el va portar a la pena de mort, desmantellant així aquesta famosa conjuració contra l’Estat romà.
Expliqui’ns la defensa del poeta Àrquias.
... Continuar leyendo "Ciceró: Oratòria, Filosofia i Obres Principals" »Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,29 KB
El primer escriptor rellevant de la literatura llatina va ser Livi Andronic (c. 280-200 aC), d'origen grec. Va traduir al llatí l'Odissea d'Homer, a més d'adaptar obres teatrals gregues a la llengua llatina. Com que s'han conservat pocs fragments de la seva obra, no es pot saber si Odusia va ser fidel a l'original grec. Cal assenyalar la seva aportació a la literatura llatina.
Altres cultivadors de l'epopeia romana van ser Gneu Nevi (c. 260-200 aC), que va compondre un poema èpic: La Guerra Púnica, i Quint Enni (c. 239-169 aC), que en els seus Annals va utilitzar per primer cop l'hexàmetre dactílic, el vers de l'èpica grega.
Publi Virgili Maró va néixer l'any 70 aC. Quan ja havia escrit les... Continuar leyendo "Poesia Èpica Llatina: De Livi Andronic a Virgili" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 53,29 KB
D’acord amb la tradició antiga, Roma es va fundar el 753 a.C. Tot i que els seus orígens foren i són molt qüestionats, no es conserva cap text escrit que parli sobre els orígens de la ciutat. Estem, doncs, davant un període en què la història rigorosa s’entrellaça amb la mitologia.
Al segle V a.C., alguns escriptors com Tit Livi, a la seva extensa obra Ab urbe condita, ens explica que Roma fou fundada per l’heroi troià Eneas, un personatge mític, fill de Venus i Anquises. Es creia que Eneas havia fugit de Troia cap a Itàlia, aproximadament al segle XII a.C.
Després d’uns certs esdeveniments, Eneas arriba a la ciutat del rei Llatí... Continuar leyendo "La Fundació de Roma: Mite, Història i els Orígens de Ròmul i Rem" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
español con un tamaño de 4,48 KB
Son los Carmina sacra, entre los que caben destacar los dos siguientes:
Nace en Roma bastante tarde. Los romanos vivían volcados hacia el exterior. Bajo la influencia del círculo helenizante de Escipión, crece un clima necesario para una poesía lírica. Catulo se inspira en la poesía alejandrina del siglo IV a.C. y cultiva sobre todo el epigrama erótico.
Emprendieron una revolución literaria con resultado muy positivo para la poesía latina, y sin romper del todo con la tradición... Continuar leyendo "La Poesía Lírica Latina: Orígenes y Maestros Clásicos" »
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 5,92 KB
Un cop vençut Marc Antoni, Gai Juli Cèsar Octavià esdevingué l'únic senyor de Roma. Després d'un segle de guerres civils, la República estava a punt de conèixer un llarg període de pau, a canvi de perdre la seva essència: una constitució basada en el govern del Senat, dels magistrats i del poble (SPQR). La gent, cansada d'un període bèl·lic tan llarg, va acceptar el nou sistema de govern: el règim imperial, de caràcter monàrquic.
Octavià, tenint en compte l'experiència anterior de Juli Cèsar, respectà la constitució vigent, però buidà el poder polític de les institucions i acumulà títols i càrrecs:
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,2 KB
El participi és un adjectiu verbal (a partir d’un verb es forma un adjectiu)
·Sol té veu activa
·L’enunciat és com els adjectius de 1 terminació és a dir: Nominatiu i Genitiu singular i es declina per la 3era declinació de tema en i
Com es fa?
·Agafem el tema de present
·El morfema –nt- de participi de present
·Per acabar afegir la desinencia de la 3era declinació de tema
Ens surten participis tipu amans, amanti/ monens, monenti
EX: Dominus plorantem puellam videt
El señor veu a la nena plorant/ que plora
·Sol té veu pasiva
·L’enunciat és com els adjectius de la 1era classe: Nom sing masc, fem i neut
·Supí+ Desinencies adjetius 1era classe
1era CONJUGACIÓ | 2ona CONJUGACIÓ | 3era |