Llatinismes, Teatre i Termes Romanes: Guia Essencial

Latín12,13 KB

Llatinismes Essencials i el seu Significat

A continuació, es presenten alguns dels llatinismes més comuns amb la seva definició:

  • Accèssit: Del verb accedo (apropar-se), recompensa inferior al premi.
  • Addenda: Del verb addo (afegir, adjuntar), notes que cal afegir al final d'un escrit per completar-lo.
  • Àlies: Del mot alias (d'una altra manera), sobrenom.
  • Esnob: Aquest terme prové de l'abreviatura de sine nobilitas (família no noble). S'utilitza per referir-se a aquella persona que està disposada a adoptar tota novetat, pel fet que la seva adopció li sembla senyal de distinció, bon gust o intel·ligència.
  • Ínterim: De l'adverbi interim (mentrestant, en l'endemig), és l'interval entre un fet i el següent.
  • Lapsus: Del mot lapsus (relliscada, error), error que es comet involuntàriament parlant o escrivint.
  • Maremàgnum: Compost de mare (mar) i magnum (gran), gran confusió, avalot.
  • Memoràndum: Del verb memoro (recordar), document on hi ha escrit tot allò que cal recordar.
  • Plus: De l'adverbi plus (més), quantitat que es dona de més per un servei, un treball, etc.
  • Prorrata: De la preposició pro (per, en favor de) i el mot ratus, -a, -um (cosa fixa), part que toca a cadascuna de les persones entre les quals es distribueix alguna cosa.
  • Quòrum: Del relatiu qui, quae, quod (el qual, la qual), mínim nombre de membres presents en una reunió o assemblea.
  • Súmmum: Del mot summum (el més alt), grau més alt al qual arriba una cosa.
  • Ultimàtum: D'ultimus (últim), darreres condicions i exigències, la no acceptació de les quals pot portar a enfrontaments.
  • Casus belli: Deriva del mot casus (fet) i bellum (guerra), significa "motiu de guerra".
  • Alter ego: Procedeix d'alter (altre) i del pronom personal ego (jo), significa "l'altre jo", dit d'una persona molt estretament lligada a una altra.
  • Bis: Procedeix de l'adverbi bis (dues vegades), per segona vegada, indica que una cosa està repetida.
  • Conditio sine qua non: Procedeix del mot conditio (condició) amb la preposició sine (sense), més el relatiu qua i la negació non, significa "condició indispensable".
  • Quid: Significa "essència o punt clau", com per exemple: "Va apel·lar al problema econòmic, l'autèntic quid de la qüestió."
  • Postdata: Significa "després de la data", allò que s'afegeix a una carta una vegada signada.
  • Ex-libris: Significa "dels llibres de".
  • Vis còmica: És una expressió llatina que significa "força còmica".

Cultura i Societat Romana: Teatre i Termes

Edificis de Lleure a l'Antiga Roma

Els edificis de lleure més destacats a Roma eren el teatre i les termes. Si bé els espectacles que es feien a l'amfiteatre i al circ eren els que tenien més acceptació entre els romans, les representacions teatrals constituïen la part més noble i civilitzada dels espectacles públics.

El Teatre Romà: Orígens i Evolució

Les representacions de tragèdies, comèdies i altres peces dramàtiques no van tenir una gran popularitat a Roma. Al començament, eren tan sols imitacions d'obres estrangeres, sobretot del teatre grec, i van haver de passar força anys perquè Roma tingués comediògrafs tan importants com Plaute i Terenci.

Orígens del Teatre Grec

A Grècia és on trobem els orígens del teatre. Al principi, les representacions teatrals tenien un rerefons religiós, relacionat amb el culte a Dionís, però també eren un símbol de la transgressió i de la festa popular. El poble grec dedicava uns dies de festa en honor al déu, les Dionísies.

Aleshores, els autors de comèdies i tragèdies presentaven les seves obres, i un jurat, escollit a la sort, triava els dos finalistes. Els ciutadans rics s'encarregaven de seleccionar els actors i el cor, muntaven l'obra i, el més important de tot, es feien càrrec de totes les despeses que comportava fer-ne l'escenificació. A poc a poc, el teatre va anar evolucionant. Les representacions van perdre el seu esperit religiós, i s'organitzaven concursos dramàtics per commemorar esdeveniments polítics i de tota mena. A Roma, el teatre mai va tenir la importància que va assolir a Grècia. El poble grec considerava les tragèdies com una manera de purificar-se dels seus defectes com a mortals; els romans, en canvi, veien el teatre com una simple diversió.

Estructura del Teatre Romà

Les primeres representacions teatrals que van tenir lloc a Roma es feien a l'aire lliure en escenaris provisionals que es desmuntaven quan s'acabava la representació. Els espectadors estaven drets durant tota l'actuació; més endavant es van construir grades en semicercle.

Parts d'un Teatre Romà Semicircular

L'estructura i les diferents parts d'un teatre romà sempre eren de planta semicircular:

  1. La càvea (cavea) o graderia, situada sobre la falda d'una muntanya o sobre un sistema de voltes de formigó. Les grades eren semicirculars i escalonades. Els espectadors s'asseien d'acord amb la categoria social:
    • Les primeres files eren per als senadors.
    • Les segones files per a l'estament dels cavallers.
    • La resta per al poble.
    S'hi entrava pels accessos (vomitoria) que donaven a unes escales radials (scalae), les quals separaven la graderia en sectors verticals (cunei). Uns passadissos circulars (baltei) dividien les grades en tres sectors horitzontals (maeniana):
    • L'ima cavea, sector inferior.
    • La media cavea, el central.
    • La summa cavea, el superior.
  2. L'orquestra (orchestra): Zona semicircular al peu de la graderia, reservada als senadors.
  3. L'escenari (scaena): Era d'una majestuositat destacable i constava de diferents sectors:
    • El proscaenium: Plataforma rectangular i allargada on se situaven els actors. Es trobava sobre una plataforma elevada (pulpitum) i quedava tancat per una paret (frons scaenae), que feia de decorat fix. Aquest mur projectava la veu dels actors cap al públic.
    • El postscaenium: Lloc on els actors es vestien i es desvestien.
    • El subscaenium: Situat sota l'escenari, era el lloc on es guardava la maquinària.

Els teatres eren construccions descobertes; els dies que plovia o que feia molta calor podien cobrir-se amb un tendal (velum), que tapava tot l'edifici.

Actors, Representacions i Públic

Els actors (histriones) eren homes que portaven màscares (personae) i perruques, que proporcionaven informació al públic sobre els personatges:

  • Màscara: Marró per a l'home, blanca per a la dona.
  • Perruca: Rossa per al jove, vermella per a lladregots i paràsits socials.
  • Vestit: Blanc per a l'ancià, colors vius per al jove, vermell per al pobre, groc per a la prostituta.

En les tragèdies, els actors calçaven unes sabates de sola alta per tenir més alçada (coturns).

Les representacions escèniques principals eren:

  • Tragèdies: Amb arguments seriosos.
  • Comèdies: Que constituïen una dura crítica de la societat del moment.

El mim, un dels espectacles principals dels romans, era una representació molt lligada al poble; els actors no portaven màscara i el públic gaudia amb les seves gesticulacions. La pantomima era quan un sol actor feia tots els papers. El drama satíric era una peça de curta durada que es feia després d'una tragèdia i que només pretenia fer riure l'espectador.

Els romans no eren grans aficionats a les representacions teatrals, per la qual cosa hi havia poca consideració social; els actors pertanyien a les capes més baixes de la societat. Al teatre hi podia assistir tothom, llevat dels esclaus, i hi anaven homes i dones, que segons la categoria social seien en un lloc o un altre. L'ambient era bulliciós, el públic inquiet: picava de peus si no li agradava l'obra, cridava, portava menjar i beguda i fins i tot entrava i sortia si s'avorria; sempre hi havia, però, alguna excepció.

Les Termes Romanes: Higiene i Vida Social

Les termes eren un dels centres més importants de les ciutats romanes. Eren grans edificis construïts per a la higiene dels ciutadans i per fer esport, però en realitat constituïen un centre de vida social i un lloc de reunió i tertúlia.

Estructura de les Termes Romanes

Les termes tenien diferents espais i la seva distribució era més o menys semblant en tots els establiments:

  • A l'entrada hi havia els vestidors (apodyterium), on els banyistes es despullaven i es vestien. La gent pobre pagava els serveis d'un vigilant (capsarius) que feia aquest servei per pocs diners.
  • El tepidarium (aigua tèbia), sala de pas per al canvi de temperatura de les dues sales restants.
  • El frigidarium (sala de bany fred) i el caldarium (sala de bany calent).
  • A prop del caldarium hi havia una habitació més petita, el laconicum o sudatorium, que feia molta calor perquè l'objectiu era suar. La temperatura es podia regular amb un orifici que hi havia al sostre que es podia obrir i tancar a voluntat de cada banyista.
  • L'unctorium (sala per a massatges).
  • Les popinae eren locals adossats a les termes on es venien begudes i menjar. Sovint es podien sentir els crits dels venedors oferint els seus productes als banyistes.
  • Si es volia fer exercici, es podia anar a la palestra (palaestra), que generalment era un pati porticat.

A les termes solia haver-hi jardins per passejar, una biblioteca, una sala per a reunions… Amb tots aquests elements, les termes es van convertir en un centre de vida social; l'activitat que hi havia era intensa, i també ho eren els sorolls i la cridòria.

La calefacció i l'aigua calenta s'obtenien gràcies a l'aire calent procedent de l'hypocaustum, que s'escampava per sota del paviment. L'hipocaust era un gran forn, escalfat amb carbó o amb llenya, que no es trobava en contacte amb el terra, sinó que estava suspès sobre uns pilars.

Organització i Costums dels Banys

Els banys eren oberts des del migdia fins que es ponia el sol. Disposaven d'espais separats, s'obrien unes hores del dia per a les dones i unes altres per als homes. Les termes àmplies es dividien en dues parts que funcionaven simultàniament. En algunes èpoques de l'imperi es va permetre el bany conjunt d'homes i dones.

Per al bany s'utilitzaven tota mena de pomades i estris: ampolletes d'oli per untar-se el cos, raspadors arquejats (strigilis) per netejar-se després de l'exercici físic, sosa (producte que actuava com un sabó actual) i draps amb diferents textures per eixugar-se. Els banyistes que s'ho podien permetre s'emportaven els seus esclaus perquè els fessin massatges, els depilessin… Els qui no tenien tants recursos, anaven al servei dels massatgistes i depiladors que treballaven a les termes.

A les termes s'hi podia entrar pagant una quantitat mòdica, ja que si bé eren propietat de l'estat, normalment eren cedides en règim d'arrendament a un empresari. Les termes s'omplien de gom a gom a mitja tarda, quan la gent havia deixat enrere les seves ocupacions i esperava l'àpat més important del dia, el sopar.

Descargar

PDF Word HTML