Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

La Concepción Dramática de la Historia

Salustio tiene una concepción dramática de la historia. Elige personajes de recia personalidad y los coloca en una situación límite. Es verdad que describe certeramente las causas de los sucesos, pero Salustio es un gran pintor de personas. Hay toda una galería de retratos de gran profundidad psicológica. Para caracterizar a los personajes se vale con discursos puestos en su boca.

El Valor Histórico de sus Obras

El valor histórico es mayor en Yugurta que en Catilina, pues en éste se deja llevar de su postura de cesariano incondicional. En Yugurta describe los sucesos con más objetividad.

Lengua y Estilo Característicos

Su lengua y estilo tienen dos características resaltables:

• El color arcaico
• La

Formació de Roma

L'arqueologia demostra que les tribus de llatins que habitaven a prop de la desembocadura del riu Tíber es van establir als turons més pròxims, primer al Palatí i més tard també a l'Aventí, l'Esquilí i el Celi. La zona que ocupaven els llatins era molt desitjada pels pobles dels voltants perquè era un lloc molt estratègic: hi passava la ruta comercial de l'ambre que unia el nord amb el sud de la península, el vorejava el Tíber i hi havia grans salines.

En l'origen de la ciutat de Roma, el nucli principal va ser el Palatí, que estava format per dos turons: el Germal i el Palatual.

Al Germal es va edificar la Roma Quadrata de Ròmul. La població va començar a construir les seves cabanes fora de les muralles, per... Continuar leyendo "Origen de Roma, Llatí i Llengües Romàniques" »

**Asia**

Proviene del griego Ἀσία, y significa «al este». Se le atribuye a Herodoto, en el siglo V a. E. C., quien la utilizó para referirse a los territorios al este del Mar Egeo.

**América**

Su nombre se le atribuye al explorador italiano Américo Vespucio que, cerca del 1500, se dio cuenta de que el «nuevo mundo» no era parte de Asia y que constituía un nuevo continente. Esa teoría es bastante aceptada, pero no es la única.

**Oceanía**

Oceanía también proviene de la mitología griega, y se refiere a las ninfas protectoras de los arroyos, ríos y mares. Etimológicamente significa «hijas del océano».

**Antártida**

Su nombre proviene de la palabra griega antarktike, que etimológicamente significa «opuesto al norte». Esta palabra... Continuar leyendo "Origen Etimológico de los Nombres de los Continentes" »

Ciutats Romanes a la Península Ibèrica

1. Empúries (MUNICIPIUM EMPORIAE)

Els romans hi van arribar al 218 a. C. Gneu i Publi Corneli Escipió es consideren els fundadors d'aquesta ciutat romana que es va situar en un turó que hi havia al costat de l'Empòrion grega. L'any 195 a. C. Marc Porci Cató hi instal·la un campament fix. Al segle I a. C., Juli Cèsar li atorga la categoria de municipi romà.

Monuments:

1. Estructura: Rectangular amb els dos carrers principals, el cardo i el decumanus. Els carrers secundaris es construïen paral·lels als principals, formaven la planta quadriculada, anomenada hipodàmica (de l'arquitecte grec Hipòdam de Milet).
2. Muralles: Empúries estava envoltada de muralles. S'han trobat trams d'aquesta muralla i una

La història romana i la historiografia

A Roma no va aparèixer la història fins al 152 a.C. Gràcies a la historiografia grega, la història romana esdevingué un gènere literari. L'historiador grec i romà són diferents perquè el grec té la vista posada al present i en allò que és universal i el romà en el passat i només en Roma. No és el mateix història que historiografia. Història llatina: gènere literari que té com a finalitat contar uns esdeveniments realitzats al passat creant un monument per a la glòria de Roma. Història: disciplina que analitza els documents que ajuden a un historiador a reconstruir uns fets per interpretar-los.

Cèsar

La seua obra es tracta d'un diari de campanya dividit en 2 parts: La guerra de les Gàl·lies,... Continuar leyendo "Història i literatura romana" »

Cayo Empronio Graco

Prometió distribuir trigo a un precio asequible a todo ciudadano pobre que habitara Roma, y aplicar la ley agraria de su hermano. Para combatir a Cayo, el Senado propuso una serie de leyes que parecían más favorables a la plebe que las leyes de los hermanos Graco, aunque en realidad no era así. La plebe romana cayó en el engaño y la popularidad de Cayo empezó a disminuir.

Tiberio Sempronio Graco

Presentó una ley agraria por la que se les quitaría a los nobles una parte de las tierras públicas que ocupaban sin pagar nada, para dividirlas en lotes y distribuirlas entre los ciudadanos pobres.

Cuestor

Se encargaba de gestionar las finanzas, tanto del tesoro público (cuestores civiles) como del ejército (cuestores militares)... Continuar leyendo "Historia de Roma: De la República al Imperio" »

Plauto: Erromatar Komediaren Aita

Plautoren lanak Erdi Aroan berriz estimatzen hasi ziren, eta testu hauek arlo kultuan nahiko esanguratsuak izatera heldu ziren. XVI. mendean, ikasleek Plautoren lanak antzezten zituzten Oxfordeko Unibertsitatean.

Plautoren Bertso Motak

Plautoren lanetan bi bertso mota erabiltzen ziren gehienbat:

• Ianbikoa (U_)
• Trokaikoa (_U)

Shakespeare eta Plauto: Contaminatio

Shakespearek Plautoren Menekmoak lanetik oinarrituta, “contaminatio” delakoa egin zuen, adibidez, bikien istorioan. Plautoren eta Shakespeareren lanetan eszena asko antzekoak dira, eta zenbait ia berdinak, baina Shakespearek bere ukitu pertsonala ematen die.

Plautoren Lan Nagusiak

• Astoena: Diruari buruzkoa. Gizon batek dirua irabazten du eta emazteak gordetzen

Laburpena: Eneas Dardaniako printzeak Troiatik ihes egiten du, hiri hau akeoen armadaren esku erreta amaitzean. Eneasek bere emazte Creusa, bere aita Anquises eta bere seme Ascanio eramaten ditu. Bidaian daudela, Creusa hil egiten da eta haren mamuak Eneasi esaten dio ez tristatzeko, bere patua erregetzako emazte bat topatzea baita.

Juno jainkosak, leinu troiarrarekin haserre, bizirik iraundako ontzidia Italiara ez heltzeko hainbat saiakuntza egiten ditu. Eneasen peregrinazioek zazpi urte irauten dute eta azken urtean, Cartagora heltzen da, Didok erreinatuta. Venus eta Cupidok Dido Eneasekin maitemintzea lortzen dute. Eneasek Jupiterrek aginduta alde egitean, Didok betiko madarikatzen ditu troiarrak, eta ondoren bere buruaz beste egiten du.... Continuar leyendo "Eneasen Bidaia eta Homeroren Lana: Laburpen eta Analisia" »