Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Organización y División Administrativa de la Hispania Romana

La romanización de Hispania conllevó una profunda transformación en su organización territorial y administrativa. Para una gestión eficaz, el territorio se dividió en diversas estructuras: provincias, conventos y ciudades.

Evolución de la División Provincial

1. Primera división (197 a.C.): Tras la ocupación del Levante y el sur peninsular, se establecieron dos provincias: Hispania Citerior (valle del Ebro) e Hispania Ulterior (valle del Guadalquivir).
2. Reforma de Augusto (27 a.C.): Augusto reorganizó Hispania en tres provincias:
   • Una provincia senatorial (Bética), administrada por el Senado de Roma.
   • Dos provincias imperiales (Lusitania y Tarraconense), bajo el control directo del

Tercera Declinación Latina: Características y Excepciones

La tercera declinación en latín presenta particularidades en su estructura y formación. A continuación, se detalla un esquema de las desinencias y sus variaciones:

Reglas y Fenómenos de la Tercera Declinación

• Las consonantes oclusivas toman -s o -m en el nominativo (el resto no añade desinencia).
• Apofonía: Cambio vocálico interno, como en ô > ĭ. La vocal breve en posición final no cambia.
• è > ĭ: En sustantivos con tema en consonante oclusiva labial, el nominativo seguido de -s se mantiene.

Arrels Llatines Essencials i Derivats Catalans

Aquesta guia etimològica explora una selecció de paraules llatines fonamentals i els seus nombrosos derivats en català, oferint una visió clara de l'origen i l'evolució del nostre vocabulari.

Ager, agrī (m.) - camp

• agrari -ària
• agrícola
• agricultura

Agō, agere, ēgī, actum - fer, actuar

• acta
• acte
• actiu
• actuar

Alter, -era, -erum - altre -a

• alterar
• alteració
• alteritat

Annus, -ī (m.) - any

• aniversari
• anual
• anuari

Aqua, -ae (f.) - aigua

• aquarel·la
• aquari
• aquàtic -a

Argentum, -ī (n.) - argent

• argentat -ada
• argenter -a
• argenteria

Audiō, audīre, audīvī, audītum - oir, escoltar

• audició
• audiència
• audiòfon

Aurum, -ī (n.) - or

• àuric -a
• aurífer -a
• auri -àuria

Bellum, -ī (n.) - guerra

• bèl·lic -a
• bel·licista
• bel·licós

Elm

Casc.

Pal·li

Sostre de tela sostingut amb quatre vares llargues per aixoplugar en les processons un rei o un papa.

Esperó

Peça de metall punxeguda que es porta al taló de la bota de muntar.

Lliça

Camp tancat on se celebraven els tornejos i les justes.

Rest

Part de l'armadura on es recolza la llança.

Guardó

Peça de roba o objecte que es concedia en senyal d'amor.

Contesa

Enfrontament.

Lletra de batalla

Cartes que un cavaller enviava a un altre per desafiar-lo.

Coltell

Punyal.

Nafra

Ferida oberta.

L'alà

Raça de gos amb el pit ample, les potes curtes i fortes i el pèl roig.

Papafigos

Mena de gorra de drap que cobria fins al coll i que no deixava a la vista més que els ulls i el nas.

Mamelucs

Soldats que lluitaven a les ordres del príncep.

Proa

Part del... Continuar leyendo "Vocabulari Medieval Essencial: Termes Històrics i Definició" »

Època Cretense/Minoica (2000-1600 aC)

• Els habitants vivien a Creta i a les illes del voltant (mar Egeu).
• Rei Minos.
• Els cretencs comerciaven amb els habitants de la península Grega.
• Els reis de Creta dominaven el mar (talassocràcia).
• Cada ciutat tenia el seu propi rei.
• Fou una època d'esplendor, amb la construcció de grans palaus (com el de Cnossos).
• Els cretencs no eren considerats grecs; la seva llengua, cultura i sistema d'escriptura eren diferents.
• El Lineal A era el sistema d'escriptura dels cretencs.
• Societat matriarcal: la matrona era la figura central. Això es dedueix de la representació predominant d'una deessa que simbolitza la natura.
• Al segle XVII aC, els primers indoeuropeus (ja considerats grecs) van arribar a la península Grega

T4- TEATRO ISABELINO/WILLIAM SHAKESPEARE

RASGOS DEL TEATRO ISABELINO-El carácter popular marca la forma del teatro isabelino:

• Rompe la unidad de tiempo y lugar.
• La unidad de acción se quiebra muchas veces con la aparición de tramas secundarias que se entrelazan y potencian el enredo.
• Tampoco se respeta la separación entre tragedia y comedia: lo cómico cabe en lo trágico, como demuestra la figura del fool (el bufón o gracioso).
• En una misma obra se mezcla prosa y verso, lo sublime con lo popular y hasta con lo obsceno.
• Suele emplearse el verso blanco.

Los géneros preferidos son:

1. La comedia: pastoril, novelesca, fantástica...
2. La tragedia: alcanzó sus máximas cimas.
3. La tragicomedia.
4. Obras de tema histórico (tragedias o tragicomedias, según los

El Origen del Latín: El Indoeuropeo

El euskera no deriva del latín, aunque utiliza el alfabeto latino. Por otro lado, el euskera es una lengua flexiva como el latín. La mayoría de las lenguas que se hablan en España derivan del latín. A su vez, el latín deriva del indoeuropeo, al igual que casi todas las lenguas de Europa. El latín es una lengua indoeuropea de la rama occidental del grupo itálico, siendo una lengua moderna dentro de las lenguas romances.

La Evolución del Latín

Atsotitzak: Herri Filosofiaren Islada

Herri filosofiaren bilduma direla esan izan da. Ez dira atzo goizeko kontuak. Edukian trinko eta aberatsak izaten dira: bizitzak, heriotzak, lanak, izaerak eta abarrek dute isla atsotitz edo errefrauetan. Urte eta gizaldi askotako bizieraren eta pentsakeraren berria jasotzen dute, laburbildurik.

Forma eta Baliabideak

Formari dagokionez, bi ezaugarri nabarmen behintzat badira:

• Laburrak izaten dira: Ideiak nabarmenago geratzen dira era labur eta trinkoan emanda. Gainera, gogoratzeko, memorian gordetzeko aproposak dira esaldi laburrak.
• Memoriari laguntzeko baliabideak: Hoskidetasuna (errima), erritmoa, kontrastea, paralelismoa, korrelazioa eta beste baliabide literario batzuk erabiltzen dituzte. Hoskidetasunaz

Vida

Va néixer a Venúsia el 65 aC, fill d'un llibert que feia de recaptador d'impostos i que es va sacrificar per proporcionar al seu fill una bona educació a Roma i a Grècia. Es va unir a l'exèrcit del que van assassinar a Cèsar, però va abandonar.

De retorn a Roma va aconseguir un lloc de funcionari i va dedicar les estones d'oci a compondre poemes.

Obra

Els seus poemes es reparteixen en quatre grans obres:

Èpodes (Epodes): Disset poemes curts de to violent i sarcàstic sobre temes molt diversos. Uns tracten afers polítics, altres són atacs contra enemics personals; i altres tracten sobre l'amor i l'amistat.

Sàtires (Sermones): Divuit poemes, repartits en dos llibres, que ofereixen un quadre pintoresc i exacte de la societat romana en... Continuar leyendo "Horaci, poeta llatí: vida, obra i influència" »

Concepto, Origen y Precedentes de la Épica Romana

Concepto

La épica o epopeya es una composición poética que canta las hazañas de un pueblo, de sus caudillos o de un héroe, junto con sus orígenes. La épica romana es obra de una sola persona y no está referida a la población aborigen ni a sus dioses autóctonos.

Origen

De origen latino serían las inscripciones funerarias y los cantos de banquete en los que se recordaban las hazañas de los antepasados al son de una flauta. Del griego, la Ilíada y la Odisea.

Precedentes

Poesía épica en Roma no encontramos hasta la Odussia de Livio Andrónico, a la que sigue el Bellum Poenicum de Nevio y los Annales de Ennio.

Virgilio

Nació en el año 70 a.C. cerca de Mantua. Se crió en un ambiente modesto... Continuar leyendo "Poesía Épica en Roma: De la Eneida a la Farsalia" »