La Romània i les llengües romàniques

El terme Romània va posar-se en circulació a la fi de l'Imperi romà. Delimitava els territoris sotmesos a l'autoritat imperial i, d'altra banda, feia referència a les terres on es parlava llatí.

Actualment, anomenem Romània el conjunt de territoris en què, com a conseqüència d'haver format part de l'Imperi romà, avui es parla una llengua derivada del llatí, o el que és el mateix, una llengua romànica o neollatina. En canvi, s'anomena Romània perduda aquelles terres en què en un moment de la història s'hi va parlar llatí o una llengua neollatina.

Posteriorment, algunes d'aquestes llengües neollatines van expandir-se per terres que mai no van conèixer el domini romà: l'Amèrica del Sud... Continuar leyendo "La Romània i les llengües romàniques: origen i evolució" »

Platon: Bizitza, Obrak eta Problematika Orokorra

Platonen bizitza lau etapa nagusitan bana daiteke:

Haurtzaroa

K.a. 427. urtean jaio zen (K.a. V. mendean). Familia aristokratiko batekoa izanik, bere klaseari zegokion heziketa jaso zuen. Kratilo, Heraklitoren dizipulua, izan zuen filosofiako irakasle. Literatura zalea zen, eta olerkiak maiz agertzen dira bere obretan.

Gaztaroa: Sokrates eta Sirakusa

• Sokratesekiko harremana: Hogei urte zituela, Sokrates ezagutu zuen eta haren pertsonalitateak txunditu egin zuen. Sokrates hil zenean, Atenasetik ihes egin zuen Megarara, Euklidesen babesera. Arriskurik ez zegoela ikusirik, Atenasera itzuli eta irakasten hasi zen.
• Sirakusara iristea: Pitagorikoekin harremanetan jarri zen, eta bere sokratismoa nabarmen

Status Libertatis: La Condición Jurídica del Individuo

El Hombre podía ser esclavo (servus) o libre (liber). Dentro de este último grupo, los libres podían ser ingenuos (nacidos libres) o libertos (manumitidos).

La Esclavitud (Servitus): Evolución Histórica

Época Arcaica

El número de esclavos era reducido. Cabe asumir la creencia de que, por lo común, en la familia no habría más de uno. Los patricios, en lugar de esclavos, recurrían frecuentemente a plebeyos o clientes para ciertas labores.

República

Aumenta el número y la importancia de los esclavos debido a la necesidad de mano de obra barata. Su tratamiento jurídico es similar al de una cosa (res), y su muerte se sanciona como simple daño en las cosas (damnum iniuria datum).

Principado

Bàrcino: L'Antiga Barcelona Romana

Bàrcino, coneguda en llatí com a Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, era la ciutat romana que es trobava a l'actual Barcelona. Estava situada en una ubicació estratègica al costat del mar Mediterrani, prop de la desembocadura del riu Llobregat, al nord-est de la península Ibèrica. Abans de la seva romanització, aquesta àrea era habitada pels ibers, un poble indígena de la regió.

La fundació de Bàrcino es va atribuir a l'emperador August, i va tenir lloc al voltant del 14 aC, durant el període de conquesta romana de la península. L'estructura urbanística de Bàrcino era típicament romana, amb un tramat de carrers ortogonals que formaven insulae, els quadrats urbans. Els edificis més... Continuar leyendo "Bàrcino, Plauto i Terenci: Història i Teatre a l'Antiga Roma" »

I. La Monarquía Romana: Fundación y Reyes Legendarios

1. Rómulo: Fundador y Primer Rey

El origen del Reino de Roma se sitúa en Rómulo, quien, hijo de Rea Silvia y Marte, fue engendrado en un solo parto con su hermano Remo. Fundada la ciudad, a la que llamó Roma por su propio nombre, realizó más o menos estas cosas:

• Acogió en la ciudad a una multitud de vecinos.
• Eligió a cien de los más ancianos, a los cuales nombró Senadores por su vejez.

Entonces, al no tener él y su pueblo mujeres, invitó al espectáculo de juegos a los pueblos próximos a la ciudad de Roma, y raptó a sus mujeres (el Rapto de las Sabinas). Y habiendo desaparecido tras producirse una tempestad, en el año trigésimo séptimo de su reinado, se cree que ascendió junto... Continuar leyendo "Crónica de la Fundación y los Siete Reyes de Roma: De Rómulo a la Primera República" »

A4. Claudi (41 - 54)

Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus fou el primer emperador nascut fora de la Península Itàlica.

Les seves deficiències físiques (era coix i quec) el mantingueren apartat del poder la gran majoria de la seva vida.

Quan la guàrdia pretoriana va fer el cop d'estat contra Cal·lígula, li van donar el poder pensant que seria un titella fàcil de manipular. Per contra, va demostrar ser un governant amable, estimat pel poble gràcies a les seves polítiques. El seu govern es caracteritza per la prosperitat en el terreny econòmic, administratiu i militar (es produeix la conquesta de Britànnia).

Fou responsable de gran quantitat d'obres públiques:

• Dos aqüeductes nous i un de restaurat.
• Canals i carreteres.
• El nou port

Casa del Poeta Tràgic a Pompeia

1. Cronologia i Context Històric

Segle I a.C.

La ciutat de Pompeia va ser fundada pels oscos, un antic poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C. Era un enclavament important per al comerç entre fenicis i grecs, ubicada a la badia de Nàpols. Pompeia deu el seu nom a Sila, Colònia Cornelia Veneria Pompeianorum, a partir de l'any 80 a.C. L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, va ser destruïda pel volcà Vesuvi, quedant enterrada per les cendres i fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre que va desprendre el volcà. Nombroses excavacions arqueològiques es van dur a terme durant el segle XVIII i han continuat fins als nostres dies.

2.

Les Obres de Quint Horaci Flac (Horaci)

Epodes o Iambes (40-30 a.C.)

Col·lecció de 17 poemes. El primer epode va ser dedicat a Mecenes. Els temes són variats:

• Poemes d'invectiva (contra una bruixa, un poeta dolent, un nou ric).
• Poemes eròtics.
• Poemes contra la guerra civil o de celebració de la victòria d'Actium.

Destaca el número 2 del llibre I, que comença amb el vers que ha esdevingut el tòpic del Beatus ille.

Sàtires o Sermones (Llibres I i II)

El Llibre I va ser començat el 35 o 33 a.C., i el Llibre II és del 30 a.C. Contenen crítiques a desconeguts.

Horaci mostra una tendència a proclamar l'autarkeia (l'autosuficiència interior) i la metriotes (el terme mig, la moderació).

Odes o Carmina (Llibres I-IV i Carmen Saeculare)

Començades... Continuar leyendo "Obres Essencials d'Horaci i Ovidi: Poesia Llatina Clàssica" »

A-Del Himno Nacional, Su historia y ofros datos

1- ¿Qué es nuestro Himno Nacional?

R.-Es el canto oficial de las y los hondureños y expresa un Sentimiento colectivo de amor,

gratitud, unidad, confraternidad, solidaridad, lealtad y Respeto en aras de los más caros intereses patrióticos.

2-Cómo se compone el Himno Nacional de Honduras literalmente?

R.-Se compone de 8 estrofas, incluyendo el coro y cada una Está formada por 8 versos decasílabos, siendo en su total 64 versos.

3-Dónde lleva el Acento métrico cada verso del Himno Nacional de Honduras?

R.-En la tercera, sexta, y novena sílaba.

4- Como está Compuesto el Himno Nacional de Honduras musicalmente?

R.-Se compone de 7 estrofas llamadas solos y el coro que se Repite al final de cada estrofa.... Continuar leyendo "Letra del himno premilitar" »

Narratiba: Elementuak eta Egitura

Espazioa

Gertaerak jasotzen diren lekua da, espazio erreala edo asmatua izan daitekeena.

• Espazio erreala: narraziotik kanpo ere existitzen da.
• Espazio asmatua: ez da narraziotik kanpo existitzen, irreala da. Narrazioko espazioa, benetakoa ez izan arren, sinesgarria da; nahiz eta ez den benetan existitzen, leku batzuen oso antzekoa izan daiteke.

Bi modutan deskriba daiteke:

• Objektiboki: argazki bati begira bezala deskribatzen du lekua.
• Subjektiboki: narratzailearen edo pertsonaien sentimendu eta emozioekin nahastuta heltzen zaigu.

Pertsonaiak

Pertsonaiak istorioa osatzen duten gertaeretan parte hartzen duten pertsonak edo animaliak dira. Haiek dira narrazioaren ezaugarririk garrantzitsuena. Sailkatzeko, hainbat irizpide... Continuar leyendo "Narrazioaren eta Lirikaren Oinarrizko Elementuak" »