Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Latindar Esamoldeak (P-V)

Panem et circenses

Ogia eta zirkuko jokoak. Poeta batek erromatarrak kritikatzen zituen hitz hauekin: jendeak arazoak beren burutik baztertu nahian zebiltzan.

Pater familias

Familia burua.

Patria mea totus mundus est

Mundu guztia nire aberria da.

Peccata minuta

Akats txikiak, garrantzirik gabekoak.

Per capita

Pertsona bakoitzeko.

Per se

Berez, norberak egina.

Persona non grata

Atsegina edo gustukoa ez den pertsona bat.

Plus

Gehiago.

Podium

Plataforma edo oholtza.

Post data (P.D.)

Eskutitzetan sinatu ondoren idazten dena.

Post meridiem (p.m.)

Eguerdi ondoren.

Prima facie

Lehenbiziko ikustaldiaz, lehen begiratuan.

Prima non datur et ultima dispensatur

Lehenengoa ez da ematen eta azkenekoa barkatzen da (klaseko esamoldea).

Primus error veniam meretur

Lehenengo

La Retórica y la Oratoria en Roma: El Legado de Cicerón

El don de la elocuencia, del buen hablar, ayudaba a triunfar en el mundo romano. Podía abrir las puertas de par en par. El triunfo en el Senado, en el Foro, en los tribunales e incluso en el campo de batalla podía depender de ello. El romano fue un decidido partidario de los estudios de retórica, consciente del poder y del valor de la oratoria.

El ejercicio de la oratoria va ligado a la libertad de expresión: cuanto mayores son las libertades públicas, mayores serán las posibilidades del género. La oratoria florecerá en tiempos republicanos y fue declinando en época imperial. El ámbito de aplicación se reduciría a las escuelas de retórica. En cualquier caso, el arte de la... Continuar leyendo "La Maestría de Cicerón: Retórica, Oratoria y la Estructura del Discurso Romano" »

Elm

Casc.

Pal·li

Sostre de tela sostingut amb quatre vares llargues per aixoplugar en les processons un rei o un papa.

Esperó

Peça de metall punxeguda que es porta al taló de la bota de muntar.

Lliça

Camp tancat on se celebraven els tornejos i les justes.

Rest

Part de l'armadura on es recolza la llança.

Guardó

Peça de roba o objecte que es concedia en senyal d'amor.

Contesa

Enfrontament.

Lletra de batalla

Cartes que un cavaller enviava a un altre per desafiar-lo.

Coltell

Punyal.

Nafra

Ferida oberta.

L'alà

Raça de gos amb el pit ample, les potes curtes i fortes i el pèl roig.

Papafigos

Mena de gorra de drap que cobria fins al coll i que no deixava a la vista més que els ulls i el nas.

Mamelucs

Soldats que lluitaven a les ordres del príncep.

Proa

Part del... Continuar leyendo "Vocabulari Medieval Essencial: Termes Històrics i Definició" »

Època Cretense/Minoica (2000-1600 aC)

• Els habitants vivien a Creta i a les illes del voltant (mar Egeu).
• Rei Minos.
• Els cretencs comerciaven amb els habitants de la península Grega.
• Els reis de Creta dominaven el mar (talassocràcia).
• Cada ciutat tenia el seu propi rei.
• Fou una època d'esplendor, amb la construcció de grans palaus (com el de Cnossos).
• Els cretencs no eren considerats grecs; la seva llengua, cultura i sistema d'escriptura eren diferents.
• El Lineal A era el sistema d'escriptura dels cretencs.
• Societat matriarcal: la matrona era la figura central. Això es dedueix de la representació predominant d'una deessa que simbolitza la natura.
• Al segle XVII aC, els primers indoeuropeus (ja considerats grecs) van arribar a la península Grega

T4- TEATRO ISABELINO/WILLIAM SHAKESPEARE

RASGOS DEL TEATRO ISABELINO-El carácter popular marca la forma del teatro isabelino:

• Rompe la unidad de tiempo y lugar.
• La unidad de acción se quiebra muchas veces con la aparición de tramas secundarias que se entrelazan y potencian el enredo.
• Tampoco se respeta la separación entre tragedia y comedia: lo cómico cabe en lo trágico, como demuestra la figura del fool (el bufón o gracioso).
• En una misma obra se mezcla prosa y verso, lo sublime con lo popular y hasta con lo obsceno.
• Suele emplearse el verso blanco.

Los géneros preferidos son:

1. La comedia: pastoril, novelesca, fantástica...
2. La tragedia: alcanzó sus máximas cimas.
3. La tragicomedia.
4. Obras de tema histórico (tragedias o tragicomedias, según los

Poesia epikoa

Poesia epikoa: herrien lehen literatura lan idatzia, grekoen literaturan (Homero: Iliada eta Odisea) eta latindar literaturan (Tito Livio, Odisea).

Ezaugarriak

• Transmizioa: poema epikoak ahoz igorri; rapsodak eta aedoak arduradunak.
• Gaiak: legendarioak, mitologikoak.
• Testu formuladunak: formula eta esamolde errepikakorrak.
• Formulek funtzio bikoitza: poema gogoratzeko laguntza eta entzulearen arreta ez galtzea.

Homero (k.a. IX–VII mendeak)

Homero: errealitatea eta kondaira nahasten ditu; jaioterria ez da aurkitu; poeta ibiltaria izan zitekeen.

Iliada

• Akilesek borroka utzi eta bere dendara erretiratu zen.
• Akilesen lagun Patroklok bere armak jantzi eta guduan parte hartu zuen; Hektorrek Patroklo hil zuen; Akiles borrokara itzuli eta Hektor

El Origen del Latín: El Indoeuropeo

El euskera no deriva del latín, aunque utiliza el alfabeto latino. Por otro lado, el euskera es una lengua flexiva como el latín. La mayoría de las lenguas que se hablan en España derivan del latín. A su vez, el latín deriva del indoeuropeo, al igual que casi todas las lenguas de Europa. El latín es una lengua indoeuropea de la rama occidental del grupo itálico, siendo una lengua moderna dentro de las lenguas romances.

La Evolución del Latín

Atsotitzak: Herri Filosofiaren Islada

Herri filosofiaren bilduma direla esan izan da. Ez dira atzo goizeko kontuak. Edukian trinko eta aberatsak izaten dira: bizitzak, heriotzak, lanak, izaerak eta abarrek dute isla atsotitz edo errefrauetan. Urte eta gizaldi askotako bizieraren eta pentsakeraren berria jasotzen dute, laburbildurik.

Forma eta Baliabideak

Formari dagokionez, bi ezaugarri nabarmen behintzat badira:

• Laburrak izaten dira: Ideiak nabarmenago geratzen dira era labur eta trinkoan emanda. Gainera, gogoratzeko, memorian gordetzeko aproposak dira esaldi laburrak.
• Memoriari laguntzeko baliabideak: Hoskidetasuna (errima), erritmoa, kontrastea, paralelismoa, korrelazioa eta beste baliabide literario batzuk erabiltzen dituzte. Hoskidetasunaz

La Oratoria y la Retórica en Roma

La oratoria es necesaria en todas las sociedades, ya que siempre en alguna ocasión uno tiene que dirigirse a un auditorio para diferentes fines. En la sociedad romana, el dominio de la palabra era esencial para los jóvenes que quisieran dedicarse a la política.

Como no siempre convence el que más razón tenga, sino el que mejor defiende su razón, es necesario disponer de técnicas, es decir, la Retórica, que son procedimientos para hablar bien.

Estructura Clásica del Discurso

1. Introducción: Rápida.
2. Narración: Exposición de los hechos de forma clara.
3. Argumentación: Exposición de pruebas en gradación.
4. Refutación: Argumentos que rechazan lo que opone el adversario.
5. Peroración/Conclusión: Debe ser breve

Vida

Va néixer a Venúsia el 65 aC, fill d'un llibert que feia de recaptador d'impostos i que es va sacrificar per proporcionar al seu fill una bona educació a Roma i a Grècia. Es va unir a l'exèrcit del que van assassinar a Cèsar, però va abandonar.

De retorn a Roma va aconseguir un lloc de funcionari i va dedicar les estones d'oci a compondre poemes.

Obra

Els seus poemes es reparteixen en quatre grans obres:

Èpodes (Epodes): Disset poemes curts de to violent i sarcàstic sobre temes molt diversos. Uns tracten afers polítics, altres són atacs contra enemics personals; i altres tracten sobre l'amor i l'amistat.

Sàtires (Sermones): Divuit poemes, repartits en dos llibres, que ofereixen un quadre pintoresc i exacte de la societat romana en... Continuar leyendo "Horaci, poeta llatí: vida, obra i influència" »