Els emperadors Claudi i Neró

Claudi (41 - 54)

Tiberius Claudius Caesar Augustus Germanicus fou el primer emperador nascut fora de la Península itàlica.

Les seves deficiències físiques (era coix i quec) el mantingueren apartat del poder la gran majoria de la seva vida.

Quan la guàrdia pretoriana féu el cop d'estat contra Cal·lígula, li donaren el poder pensant que seria un titella fàcil de manipular. Per contra, va demostrar ser un governant amable, estimat pel poble gràcies a les seves polítiques. El seu govern es caracteritza per la prosperitat en el terreny econòmic, administratiu i militar (es produeix la conquesta de Britània). Féu gran quantitat d'obres públiques (dos aqüeductes nous i un de restaurat; canals; carreteres; el nou port d'Ostia)

Morí pressumptament enverinat per la seva tercera esposa, Agripina, per afavorir l'ascens al tro del seu fill Neró.

Neró (54 - 68)

El 5è i darrer representant de la dinastia Júlio-clàudia fou en Luci Domici Ahenobarb, més conegut com a Neró. Fill adoptiu de Clàudi, el succeí quan aquest morí l'any 54.

Neró és, com hem dit, el darrer representant de la dinastia Júlio-clàudia. El seu govern ens presenta dos grans contrastos: una primera etapa de prosperitat i de bon govern, principalment gràcies a què es deixà influí pels seus consellers; i una final de despòtica i tirànica, que provocaren la seva caiguda i la seva mort i el final de la seva nissaga. Normalment, la seva figura s'associa a la tirania i l'extravagància

A nivell militar, el seu regnat fou molt bo: s'enfrontà i vencè els parts, aconseguí reprimi la revolta britana.

Pujà al poder amb poc més de 16 anys d'edat. Durant la primera part del seu regnat estava fortament influït tant per la seva mare i com pel filòsof Sèneca (qui feia les tasques de tutor del noi) i del prefecte del pretori Afrani Burrus.

Però a mesura que la seva edat augmentava, deixà de fer cas dels seus consellers, deixant-los cada cop més de banda en la seva presa de decissions. A partir de l'any 62, les execucions començaren a produir-se de forma cada cop més intensa.

L'any 63 comença una greu crisi econòmica, que implicà un augment del preu del blat. L'any 64 es declarà el famós incendi de Roma. Els enemics de Neró l'acusaren de provocar-lo i de mirar-s'ho tot des de dalt casa seva tot tocant la lira. La reconstrucció de la ciutat feu que s'haguessin d'apujar els impostos, augmentant d'aquesta manera la crisi que patia l'Imperi. L'any 65, un senador, Pisó, organitzà una rebel·lió contra l'emperador. Aquesta fracassà i Neró obligà els seus participants a suïcidar-se, incloent-hi el seu antic tutor, Sèneca. L'any 68 es produïre diverses conspiracions i revoltes de l'exèrcit, situació que culminà amb el suïcidi de Neró.