Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Organización y División Administrativa de la Hispania Romana

La romanización de Hispania conllevó una profunda transformación en su organización territorial y administrativa. Para una gestión eficaz, el territorio se dividió en diversas estructuras: provincias, conventos y ciudades.

Evolución de la División Provincial

1. Primera división (197 a.C.): Tras la ocupación del Levante y el sur peninsular, se establecieron dos provincias: Hispania Citerior (valle del Ebro) e Hispania Ulterior (valle del Guadalquivir).
2. Reforma de Augusto (27 a.C.): Augusto reorganizó Hispania en tres provincias:
   • Una provincia senatorial (Bética), administrada por el Senado de Roma.
   • Dos provincias imperiales (Lusitania y Tarraconense), bajo el control directo del

La Importància de l'Oci per a Homes Il·lustres

Cum puerulis Socrates ludere non erubescebat, et Cato vino laxabat animum curis publicis fatigatum... Nam somnus refectioni necessarius est; si hunc tamen semper diem noctemque continues, mors erit.

Sòcrates no s’avergonyia de jugar amb els infants, Cató relaxava amb vi el seu esperit fatigat per les preocupacions públiques, i Escipió movia al compàs de la música el seu cos acostumat a les armes. De la freqüència dels afanys neix un cert afebliment dels esperits. En efecte, el son és necessari per a refer-se; tanmateix, si l’allargues sempre dia i nit, serà la mort.

La Casa de Camp d'un Propietari Modèlic

Semper boni assiduique domini cella uinaria, olearia, etiam penaria referta est,

Léxico y Fundamentos de la Cultura Clásica

El Sistema Educativo Medieval: Trivium y Quadrivium

El Trivium y el Quadrivium eran las materias de estudio fundamentales en las universidades medievales.

• Trivium (Tres Vías): Rama del lenguaje, compuesta por gramática, retórica y dialéctica.
• Quadrivium (Cuatro Vías): Rama de las matemáticas, compuesta por aritmética, geometría, astronomía y música.

Sentencias Latinas Fundamentales

• Non scholae, sed vitae discimus: No aprendemos para la escuela, sino para la vida.
• Mens sana in corpore sano: Mente sana en cuerpo sano.

Latinismos de Uso Común

El latín ha dejado una profunda huella en el lenguaje moderno, especialmente en ámbitos especializados:

A. Siglas y Abreviaturas

• R.I.P. (Requiescat in pace):

Tercera Declinación Latina: Características y Excepciones

La tercera declinación en latín presenta particularidades en su estructura y formación. A continuación, se detalla un esquema de las desinencias y sus variaciones:

Reglas y Fenómenos de la Tercera Declinación

• Las consonantes oclusivas toman -s o -m en el nominativo (el resto no añade desinencia).
• Apofonía: Cambio vocálico interno, como en ô > ĭ. La vocal breve en posición final no cambia.
• è > ĭ: En sustantivos con tema en consonante oclusiva labial, el nominativo seguido de -s se mantiene.

Latinezko Lokuzioak eta Esamolde Klasikoak

Hona hemen latinezko lokuzio nagusien bilduma, haien esanahia eta erabilera-adibideekin:

• Primum vivere; deinde philosophari: (Lehenik bizi, gero filosofatu). Etxea eta lana ziurtatu arte ez zuen eztabaida teorikoetan sartu nahi izan. Dirurik gabe gaudenean, primum vivere, deinde philosophari aplikatu behar da.
• Prosit: (On egin / Zorionak). Ardoa edan dezagun, prosit! Edalontzia altxatu eta denek esamolde hau oihukatu zuten.
• Sui generis: (Sailkatuezina, berezko izaera duena). Bere ideia guztiz sui generis da; inork ezin du erraz sailkatu. Artista hori oso bakana eta paregabea da.
• Statu quo: (Dagoen egoera, aurreko egoera). Batzuek statu quo-a mantendu nahi dute, gauzak orain dauden bezala uzteko.
• Ab uno disce

Arrels Llatines Essencials i Derivats Catalans

Aquesta guia etimològica explora una selecció de paraules llatines fonamentals i els seus nombrosos derivats en català, oferint una visió clara de l'origen i l'evolució del nostre vocabulari.

Ager, agrī (m.) - camp

• agrari -ària
• agrícola
• agricultura

Agō, agere, ēgī, actum - fer, actuar

• acta
• acte
• actiu
• actuar

Alter, -era, -erum - altre -a

• alterar
• alteració
• alteritat

Annus, -ī (m.) - any

• aniversari
• anual
• anuari

Aqua, -ae (f.) - aigua

• aquarel·la
• aquari
• aquàtic -a

Argentum, -ī (n.) - argent

• argentat -ada
• argenter -a
• argenteria

Audiō, audīre, audīvī, audītum - oir, escoltar

• audició
• audiència
• audiòfon

Aurum, -ī (n.) - or

• àuric -a
• aurífer -a
• auri -àuria

Bellum, -ī (n.) - guerra

• bèl·lic -a
• bel·licista
• bel·licós

Latindar Esamoldeak (P-V)

Panem et circenses

Ogia eta zirkuko jokoak. Poeta batek erromatarrak kritikatzen zituen hitz hauekin: jendeak arazoak beren burutik baztertu nahian zebiltzan.

Pater familias

Familia burua.

Patria mea totus mundus est

Mundu guztia nire aberria da.

Peccata minuta

Akats txikiak, garrantzirik gabekoak.

Per capita

Pertsona bakoitzeko.

Per se

Berez, norberak egina.

Persona non grata

Atsegina edo gustukoa ez den pertsona bat.

Plus

Gehiago.

Podium

Plataforma edo oholtza.

Post data (P.D.)

Eskutitzetan sinatu ondoren idazten dena.

Post meridiem (p.m.)

Eguerdi ondoren.

Prima facie

Lehenbiziko ikustaldiaz, lehen begiratuan.

Prima non datur et ultima dispensatur

Lehenengoa ez da ematen eta azkenekoa barkatzen da (klaseko esamoldea).

Primus error veniam meretur

Lehenengo

Latinismes Morfològics (Sintagmes Nominals)

• Accèssit: Recompensa concedida a qui no obté el premi principal en un certamen.
• Addenda: Afegit; conjunt de notes addicionals a una obra.
• Àlies: Pseudònim, malnom.
• Alter ego: Un altre jo; persona de confiança o personatge que reflecteix l'autor.
• Esnob: Persona que vol adaptar-se o imitar les maneres d'una classe social considerada superior (procedent de sine nobilitate).
• Ex-libris: Marca o etiqueta de propietat d'un llibre.
• Lapsus: Relliscada, error involuntari comès en parlar o escriure.
• Maremàgnum: Confusió, desordre o multitud de gent i coses.
• Ínterim: Mentrestant; període intermedi.
• Memoràndum: Allò que cal recordar; document de comunicació interna o recordatori.
• Plus: Extra; quantitat o aportació

1. Bernat Etxepare: Ezaugarri Linguistikoak

Fonetika eta fonologia

Etxeparek egindako prozesu morfo-fonologikoak (Baxenabarreko ezaugarriak):

• u-V(-) > -uyaV(-) (izen-deklinabidean): saindu-a > sainduya.
• -e-a(-) > -ia(-) (izen-deklinabidean): jabe-a > jabia.

Hasperena:

• Hasieran edo bigarren silaban (ia inoiz ez bigarrenetik eskuinerago): haur, guhaurk.
• Herskari ahoskabeen ezaugarri, /ph, th, kh/ fonemak: aphur, muthil, bekhatu…
• Ozen ondoren, nh, lh, rh segidetan: anhitzetan, ilhargia, orhitu…
• Hitz berean ezin dira bi hasperen agertu → bi elkartzean: hil + herrian > ilherrian.

Izen-morfologia

• Deklinabide pluraleko kasu hurbila bakarrik bi zenbatzailearekin: bi-ok, bi-on.
• Ergatibo plurala (erdi-ekialdekoa): -ek.
• Datibo plurala (ekialde