Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

• Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
• Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
• Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília,... Continuar leyendo "La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània" »

La Épica en la Tradición Literaria

Definición y Origen

La **épica** es una narración en verso que exalta las hazañas de un héroe representativo de su pueblo, constituyendo un legado simbólico. Originada en tradiciones orales, se vinculaba a eventos relevantes como victorias militares, funerales y banquetes, con antecedentes como los **carmina convivalia** (poemas en banquetes), los cantos fúnebres (**neniae**) y los elogios epigráficos (**elogia**). La épica latina se nutrió tanto de estas tradiciones locales como de la influencia griega, especialmente de la tradición homérica, a partir de la conquista de la Magna Grecia.

Épica Arcaica

Livio Andrónico: Primer autor épico latino, adaptó la *Odisea* al contexto romano, incorporando... Continuar leyendo "Exploración de la Épica y la Lírica Latina: Evolución, Temas y Autores Clave" »

Poetes Romans Clàssics

Quint Horaci Flac (65-8 aC)

Nascut a Venúsia, al sud d'Itàlia, en el si d'una família humil. El seu pare, llibert, va prioritzar l'educació del seu fill a Roma i Atenes. Horaci va lluitar contra August al bàndol dels assassins de Juli Cèsar a la batalla de Filipos. Amnistiat després de la victòria d'August, va perdre les terres familiars. Va treballar com a funcionari fins que Virgili el va presentar a Mecenes, qui li va proporcionar suport econòmic i una finca al camp sabí. Horaci va rebutjar càrrecs polítics, inclòs el de secretari privat d'August. Va morir poc després de Mecenes i va ser enterrat al seu costat.

Obres d'Horaci:

• Sàtires (Sermones): 18 poemes en dos llibres amb crítica social irònica.
• Epodes:

Tarragona (Tàrraco)

Tarragona (Tàrraco): Fundada pels Escipions com a praesidium, es va convertir en el centre d'operacions militars romanes durant la Segona Guerra Púnica. No obstant això, el moment més esplendorós de la ciutat va ser a finals del segle I aC, quan va ser considerada colònia romana (amb el nom de Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco) i capital de la província de la Hispània Citerior. Va mantenir aquest esplendor fins al segle II dC, moment en què la ciutat va iniciar una forta decadència econòmica, política i demogràfica. Tàrraco es va dotar de tots els elements propis d'una gran ciutat romana, i avui en conservem nombroses i valuoses restes urbanístiques, com ara les muralles, la construcció més antiga de... Continuar leyendo "Ciutats Romanes a Catalunya: Tarragona, Barcelona, Lleida i Empúries" »

Características de la Poesía Épica Latina

La poesía épica ocupa el primer lugar dentro de los géneros de la literatura latina. Esta poesía responde al amor por los grandes hechos de la historia nacional, mezclando la leyenda de sus orígenes y el gusto por lo militar. Sus corrientes principales son:

• Tradición griega: Representada por los poemas homéricos, de donde heredó ciertos rasgos como el proemio con invocaciones a los dioses, catálogos, uso de epítetos épicos y fórmulas, comparaciones y digresiones.
• Empleo del hexámetro dactílico: Anteriormente se utilizaba el verso saturnio.
• Historia nacional: Tema central del poema.
• Influencia alejandrina: Afecta los aspectos estilísticos e incluye elementos mitológicos.

Los inicios de la... Continuar leyendo "Poesía Épica Latina: Autores, Obras y Evolución Literaria" »

El Culte Imperial i la Divinització a l'Antiga Roma

El culte imperial va començar amb August, qui va divinitzar Juli Cèsar proclamant-lo descendent de Venus i presentant-se ell mateix com a "fill del diví Juli". Encara en vida, August va fomentar el seu propi culte mitjançant símbols i rituals, com l'adopció del títol "August" o la veneració del seu "geni" (esperit protector) i dels seus "lars" (déus domèstics). Aquestes pràctiques reforçaven la figura de l'emperador com a pater familias universal de Roma.

Quan un emperador moria, es podia dur a terme una apoteosi, cerimònia que culminava amb la crema del cos i l'alliberament d'una àguila que portava l'ànima al cel. L'objectiu d'aquesta divinització era justificar i reforçar... Continuar leyendo "Antiga Roma i Grècia: Culte Imperial, Medicina i Mites Clàssics" »

Contexto Histórico y Silencio Historiográfico

Durante el Alto Imperio, se observa una notable diferencia en las fuentes literarias respecto a épocas anteriores. Con Augusto, finaliza el proceso de conquista militar, lo que se refleja en el discurso narrativo. Hispania deja de ser una tierra de conquista para convertirse en una tierra pacificada. Este cambio conlleva un silencio en la narrativa historiográfica, dando paso a la descripción de la vida provincial. El foco del relato historiográfico se traslada hacia Oriente y Germania, donde se expande el ejército imperial.

En este contexto, se consolidan las formas urbanas de la civitas, se generaliza la latinización y, con ella, el hábito epigráfico. Existe un inmenso cúmulo de inscripciones... Continuar leyendo "Hispania en el Alto Imperio: Organización, Sociedad y Legado" »

La Comedia Romana: Orígenes y Evolución

La comedia literaria en Roma se desarrolló a partir de formas escénicas populares. La Fábula Palliata se inspiró en la Comedia Nueva Ateniense, cuyo máximo representante fue Menandro, que retrataba la vida y costumbres de las clases acomodadas, usando personajes fijos como el esclavo avispado, el viejo avaro, el joven enamoradizo, los soldados fanfarrones, las cortesanas desenvueltas y las doncellas honestas. Era común en estas comedias la contaminatio, es decir, la mezcla de escenas y elementos de diferentes obras griegas para adaptarlas al gusto popular. Con esta latinización, la comedia comenzó a reflejar la vida cotidiana de Roma, dando origen a la Fábula Togata.

Estructura Formal de la Comedia