Chuletas y apuntes de Latín de Otros cursos

Lleida romana: Ilerda i restes arqueològiques

La ciutat romana de Lleida, coneguda com Ilerda en llatí, va ser fundada probablement a inicis del segle I aC. Abans de la seva fundació romana, la zona estava habitada pels ilergets, una tribu ibèrica, i el nucli iber hàbitat anterior a la fundació romana era la Litirta, que es considera la capital dels ilergets.

Importància històrica i la batalla del 49 aC

Ilerda va tenir una gran importància històrica a la Hispània romana, especialment durant el segle I aC. Va ser escenari de la famosa batalla d'Ilerda l'any 49 aC, durant la guerra civil entre Cèsar i Pompeu. Aquesta batalla va ser narrada per Cèsar ell mateix a De Bello Civili. La ciutat va ser base d'operacions per als partidaris... Continuar leyendo "Lleida romana (Ilerda): història, restes i Horaci" »

Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco

Títol atorgat per l'emperador August.

Data de fundació

L'any 218 aC, els romans van desembarcar a la colònia grega d'Empúries i, un any més tard, Publi Corneli Escipió va fundar un campament militar a Tàrraco. D'aquí que Plini anomeni Tàrraco amb el nom de Scipionum opus. Aquest territori era habitat anteriorment per la tribu ibera dels cessetans.

Lloc i motiu de fundació

Els romans van escollir aquest indret per dos motius principals:

• Disposaven d'un port natural.
• El turó rocallós oferia unes característiques perfectes per a la defensa.

Tàrraco va esdevenir la base principal de les campanyes militars de la Segona Guerra Púnica. Un cop acabada la guerra, es va construir la ciutat i s'hi van fer... Continuar leyendo "Història de Tàrraco: Fundació, Estatus i Organització" »

La Loba

La imagen de la Loba amamantando a Rómulo y Remo, símbolo icónico de la fundación de Roma, es un elemento central para comprender la conexión entre el mito y la historia en la Eneida, un tema destacado en la pizarra. Aunque la Loba no aparece directamente en la narrativa de los primeros libros, su presencia es fundamental como el cumplimiento simbólico de la profecía de Júpiter en el Libro 1. Júpiter le declara a Venus: "Y luego Rómulo, bajo la piel rojiza de la loba de Marte, acogerá al pueblo...". Esta mención directa vincula la estirpe troyana de Eneas con el destino fundacional de Roma. La Loba representa el punto de inflexión del mito, el momento en que la ferocidad divina y la herencia troyana se fusionan para nutrir... Continuar leyendo "Herencia mórbida" »

La Segona Guerra Púnica (218-202 aC)

Causes i Desencadenants

• Tensions Post-Primera Guerra Púnica: Molts historiadors consideren que el conflicte va néixer d'una guerra i una pau mal resoltes, generant desconfiances mútues. L'elit cartaginesa es va ressentir per l'expulsió del mar Tirrè i la humiliació per part de Roma. Amílcar Barca buscava venjança.
• Política Hegemònica Romana: Roma, al segle III aC, aspirava a dominar el Mediterrani després d'haver conquerit la península Itàlica. Qualsevol intent de crear un poder autònom era vist com una amenaça. L'expansió cartaginesa a Hispània, tot i no ser territori romà, preocupava Roma pel seu potencial rival.
• Factors a la Península Ibèrica: L'afirmació del poder cartaginès a Hispània

Orígenes y Expansión de la Civilización Romana

La civilización romana se desarrolló en torno al mar Mediterráneo, al que llamaron **Mare Nostrum**.

• Desde la ciudad de Roma, en la península Itálica, fueron dominando los territorios cercanos y llegaron a conquistar parte de Europa, Asia y África.
• Lograron esta vasta expansión gracias a su **poderoso ejército**.
• Fueron grandes constructores de ciudades, dejando su **arquitectura** a lo largo de todo el Mediterráneo en múltiples monumentos y edificios.

Fundación y Primeras Etapas

No hay documentos escritos que registren una fecha exacta, pero por los **restos arqueológicos** se supone que para el **753 a.C.**, Roma era un conjunto de pequeñas aldeas ubicadas entre colinas a lo largo del... Continuar leyendo "Explorando la Civilización Romana: Expansión, Sociedad y Manifestaciones Artísticas" »

La I Guerra Púnica (264 – 241 AC): 23 anys de duració. Abans d'aquesta, els romans havien estat bastant ocupats amb el regne de Pir (actual Albània), conquerint colònies gregues... La I Guerra Púnica va arribar d'una forma bastant ràpida. Tot comença perquè hi ha un grup de mercenaris romans, anomenats marmetins, que es van dirigir a Sicília perquè a la ciutat de Siracusa hi havia un tirà que es deia Agatocles que els va contractar. Quan aquests mercenaris arriben a Sicília, aquest tirà mor. Aquests decideixen aprofitar i saquejar la ciutat. Quan el nou tirà va començar a pressionar-los i intenten esclafar-los, alguns d'ells van demanar ajuda a Roma i alguns altres ajuda a Cartago. El Senat romà va rebutjar anar a Sicília,... Continuar leyendo "La I Guerra Púnica: Conquesta i conflicte a la Mediterrània" »

Introducción y Contexto Histórico

Marco Tulio Cicerón (106–43 a. C.) vivió en los últimos años de la República romana, una etapa de profunda inestabilidad política marcada por las guerras civiles y el enfrentamiento entre figuras como Pompeyo, Julio César y Marco Antonio. Este contexto de crisis influyó decisivamente en su pensamiento y en su obra, ya que Cicerón defendió siempre el sistema republicano tradicional y el papel del Senado frente a las ambiciones personales.

Biografía y Carrera Política

Nació en Arpino en el seno de una familia acomodada del orden ecuestre, lo que le permitió recibir una excelente educación en retórica, derecho y filosofía. Gracias a su talento como orador y abogado inició una brillante carrera... Continuar leyendo "Vida y Obra de Marco Tulio Cicerón: El Gran Orador de la República Romana" »

La Épica en la Tradición Literaria

Definición y Origen

La **épica** es una narración en verso que exalta las hazañas de un héroe representativo de su pueblo, constituyendo un legado simbólico. Originada en tradiciones orales, se vinculaba a eventos relevantes como victorias militares, funerales y banquetes, con antecedentes como los **carmina convivalia** (poemas en banquetes), los cantos fúnebres (**neniae**) y los elogios epigráficos (**elogia**). La épica latina se nutrió tanto de estas tradiciones locales como de la influencia griega, especialmente de la tradición homérica, a partir de la conquista de la Magna Grecia.

Épica Arcaica

Livio Andrónico: Primer autor épico latino, adaptó la *Odisea* al contexto romano, incorporando... Continuar leyendo "Exploración de la Épica y la Lírica Latina: Evolución, Temas y Autores Clave" »

Oratòria: Definició i Classificació

L’oratòria és el domini de les tècniques expressives per elaborar bons discursos amb l’objectiu de convèncer, instruir o distraure el públic. Tradicionalment, els discursos es classificaven en:

• Discurs Deliberatiu o Polític

  Per convèncer assemblees de prendre una decisió respecte a un tema concret.

• Discurs Demostratiu o Epidíctic

  Lloa o critica les virtuts o defectes d’una persona.

• Discurs Judicial o Forense

  Pronunciat davant un tribunal per aconseguir la condemna d’un reu.

Es van escriure tractats que establien com estructurar un bon discurs. Les parts canòniques són:

• Introducció

  Captar l'atenció o el favor dels oients, i es presenta el tema del discurs.

• Narració

  Exposició dels fets o circumstàncies.