Societat, Vies i Administració a l'Antiga Roma

Latín6,01 KB

Vies Romanes i Tipologies de Construcció

Tipus de Vies Segons la Construcció

  • Les més elaborades, amb lloses ben anivellades amb la superfície i diverses capes inferiors: Stratae viae.
  • Construïdes amb còdols i pedres desiguals: Glarea strata o Silice strata.

Vies Famoses

  • Via Àpia: La construcció es va iniciar sota el mandat d'Api Claudi Cec.
  • Via Augusta: Reparat per Octavi August, d'aquí el seu nom.

Infraestructura i Transport

La Necessitat dels Ponts Romans

Com que els romans, en construir les vies, intentaven seguir el traçat més recte i curt possible, això sovint els obligava a travessar rius i barrancs, fent imprescindible la construcció de ponts.

Exemples de Ponts Destacats

  • Pont d’Alcántara
  • Pont de Mèrida

El Transport Naval i el Port d'Òstia

El transport marítim permetia traslladar grans volums de mercaderies a llocs més llunyans amb un cost inferior al transport terrestre. Els vaixells destinats al comerç eren molt grans.

Les mercaderies es descarregaven a Òstia, a la desembocadura del riu Tíber, i des d'allà eren transportades a Roma. Per aquesta raó, el port d’Òstia es va convertir en un centre logístic molt important i actiu.

Vehicles Romans

Vehicles per al Transport de Persones

  • Lleugers: raeda, essedum, cisium.
  • De luxe: carpentum (de dues rodes) o la carruca.

Regulació del Trànsit Urbà

Dins de la ciutat, només es podia circular amb carros tirats per cavalls de nit; durant el dia estava prohibit. El mitjà de transport més utilitzat a les ciutats era la llitera, transportada per esclaus.

Vehicles de Càrrega i Altres Carros

  • Vehicles per mercaderies o càrregues: Carros més pesats, generalment tirats per bous.
  • Bigues: Carros tirats per dos cavalls.
  • Quadrigues: Carros tirats per quatre cavalls, utilitzats principalment al circ per a les famoses curses.

Estructura Social i Tipus de Ciutadania Romana

1. Ciutadania Romana (Cives Romani)

Eren els qui gaudien de la plenitud de drets i es regien pel Dret Romà. Entre les obligacions hi havia pagar impostos, servir a l’exèrcit (només homes) i censar-se.

2. Ciutadania Llatina (Ius Latii)

Es regien pel Dret Llatí. Era un pas intermedi entre la ciutadania romana total i la peregrina. Tenien dret a posseir terres, fer contractes i casar-se amb ciutadans romans. Però no tenien dret a assistir a les assemblees del poble ni a servir a les legions.

3. Ciutadania Peregrina (Peregrini)

Eren els qui no tenien cap dret reconegut dins l’estructura social i política de Roma.

Les Colònies Romanes

Les colònies eren ciutats fundades per ciutadans romans en els territoris conquerits. Generalment, gaudien dels mateixos drets que la ciutadania romana, tot i que hi havia alguns pobles amb ciutadania llatina.

Espais Públics i Edificis Romans Clau

  • Muralles

    Estructura defensiva de la ciutat, formada per dos murs paral·lels de grans carreus. L'espai entremig s'omplia amb farciment. L'objectiu era defensar la ciutat.

  • Fòrum

    Gran plaça porticada, situada a la cruïlla del Cardo Maximus i el Decumanus. Al seu voltant s'ubicaven els principals edificis públics.

  • Cúria

    Edifici on es reunia el Senat i diverses assemblees ciutadanes. El fundador va ser Tul·li Hostili, per això rebia el nom de Cúria Hostília.

  • Basílica

    Edifici on es reunien els comerciants i se celebraven els judicis. Tenia una planta amb 3 o 5 naus separades per columnes. Quatre grans basíliques: Pòrcia, Maxència, l’Emília i Júlia (acabada per August).

  • Columnes Commemoratives

    Monuments erigits per commemorar algun fet històric o un personatge important.

  • Aqueductes

    Per portar tota l'aigua que consumien els romans, es van construir aqueductes: llargs canals de maçoneria que estaven construïts des de les muntanyes.

  • Arcs de Triomf i Subministrament d'Aigua

    Els Arcs de Triomf eren monuments honorífics. Pel que fa al subministrament d'aigua a les ciutats, el primer va ser l'Aqua Appia; després d’uns anys se'n van construir 11 més.

Administració i Política Local Romana

Característiques de les Magistratures Locals

  • La política local estava en mans d’un seguit de magistratures.
  • Vigència d’un any.
  • S'escollien anualment per sufragi entre els ciutadans.
  • Eren magistratures col·legiades: hi havia dos magistrats per cada càrrec (p. ex., dos duumvirs).
  • Els magistrats tenien dret de veto sobre les decisions del seu col·lega (de vegades).
  • Només podien ser magistrats els ciutadans més adinerats, ja que havien d’organitzar jocs i altres actes de beneficència municipal que pagaven amb el seu propi patrimoni.

El Cursus Honorum Municipal

  • Qüestor: S'encarregaven de recaptar impostos.
  • Edils: S’encarregaven de la seguretat pública i d’imposar sancions.
  • Duumvirs i Quattuorvirs: S'encarregaven d'elaborar el cens dels ciutadans, designar els jutges, administrar les finances municipals i fer complir els preceptes religiosos a la ciutat.

El Senat Local (Cúria) i Magistratures Religioses

En diferents municipis hi havia cúries o senats locals. Els seus membres s'escollien cada 5 anys entre els ciutadans que haguessin exercit alguna magistratura local. D'altra banda, les magistratures religioses eren importants en el servei augustal.

Descargar

PDF Word HTML