Societat, Vies i Administració a l'Antiga Roma
Vies Romanes i Tipologies de Construcció
Tipus de Vies Segons la Construcció
- Les més elaborades, amb lloses ben anivellades amb la superfície i diverses capes inferiors: Stratae viae.
- Construïdes amb còdols i pedres desiguals: Glarea strata o Silice strata.
Vies Famoses
- Via Àpia: La construcció es va iniciar sota el mandat d'Api Claudi Cec.
- Via Augusta: Reparat per Octavi August, d'aquí el seu nom.
Infraestructura i Transport
La Necessitat dels Ponts Romans
Com que els romans, en construir les vies, intentaven seguir el traçat més recte i curt possible, això sovint els obligava a travessar rius i barrancs, fent imprescindible la construcció de ponts.
Exemples de Ponts Destacats
- Pont d’Alcántara
- Pont de Mèrida
El Transport Naval i el Port d'Òstia
El transport marítim permetia traslladar grans volums de mercaderies a llocs més llunyans amb un cost inferior al transport terrestre. Els vaixells destinats al comerç eren molt grans.
Les mercaderies es descarregaven a Òstia, a la desembocadura del riu Tíber, i des d'allà eren transportades a Roma. Per aquesta raó, el port d’Òstia es va convertir en un centre logístic molt important i actiu.
Vehicles Romans
Vehicles per al Transport de Persones
- Lleugers: raeda, essedum, cisium.
- De luxe: carpentum (de dues rodes) o la carruca.
Regulació del Trànsit Urbà
Dins de la ciutat, només es podia circular amb carros tirats per cavalls de nit; durant el dia estava prohibit. El mitjà de transport més utilitzat a les ciutats era la llitera, transportada per esclaus.
Vehicles de Càrrega i Altres Carros
- Vehicles per mercaderies o càrregues: Carros més pesats, generalment tirats per bous.
- Bigues: Carros tirats per dos cavalls.
- Quadrigues: Carros tirats per quatre cavalls, utilitzats principalment al circ per a les famoses curses.
Estructura Social i Tipus de Ciutadania Romana
1. Ciutadania Romana (Cives Romani)
Eren els qui gaudien de la plenitud de drets i es regien pel Dret Romà. Entre les obligacions hi havia pagar impostos, servir a l’exèrcit (només homes) i censar-se.
2. Ciutadania Llatina (Ius Latii)
Es regien pel Dret Llatí. Era un pas intermedi entre la ciutadania romana total i la peregrina. Tenien dret a posseir terres, fer contractes i casar-se amb ciutadans romans. Però no tenien dret a assistir a les assemblees del poble ni a servir a les legions.
3. Ciutadania Peregrina (Peregrini)
Eren els qui no tenien cap dret reconegut dins l’estructura social i política de Roma.
Les Colònies Romanes
Les colònies eren ciutats fundades per ciutadans romans en els territoris conquerits. Generalment, gaudien dels mateixos drets que la ciutadania romana, tot i que hi havia alguns pobles amb ciutadania llatina.
Espais Públics i Edificis Romans Clau
Muralles
Estructura defensiva de la ciutat, formada per dos murs paral·lels de grans carreus. L'espai entremig s'omplia amb farciment. L'objectiu era defensar la ciutat.
Fòrum
Gran plaça porticada, situada a la cruïlla del Cardo Maximus i el Decumanus. Al seu voltant s'ubicaven els principals edificis públics.
Cúria
Edifici on es reunia el Senat i diverses assemblees ciutadanes. El fundador va ser Tul·li Hostili, per això rebia el nom de Cúria Hostília.
Basílica
Edifici on es reunien els comerciants i se celebraven els judicis. Tenia una planta amb 3 o 5 naus separades per columnes. Quatre grans basíliques: Pòrcia, Maxència, l’Emília i Júlia (acabada per August).
Columnes Commemoratives
Monuments erigits per commemorar algun fet històric o un personatge important.
Aqueductes
Per portar tota l'aigua que consumien els romans, es van construir aqueductes: llargs canals de maçoneria que estaven construïts des de les muntanyes.
Arcs de Triomf i Subministrament d'Aigua
Els Arcs de Triomf eren monuments honorífics. Pel que fa al subministrament d'aigua a les ciutats, el primer va ser l'Aqua Appia; després d’uns anys se'n van construir 11 més.
Administració i Política Local Romana
Característiques de les Magistratures Locals
- La política local estava en mans d’un seguit de magistratures.
- Vigència d’un any.
- S'escollien anualment per sufragi entre els ciutadans.
- Eren magistratures col·legiades: hi havia dos magistrats per cada càrrec (p. ex., dos duumvirs).
- Els magistrats tenien dret de veto sobre les decisions del seu col·lega (de vegades).
- Només podien ser magistrats els ciutadans més adinerats, ja que havien d’organitzar jocs i altres actes de beneficència municipal que pagaven amb el seu propi patrimoni.
El Cursus Honorum Municipal
- Qüestor: S'encarregaven de recaptar impostos.
- Edils: S’encarregaven de la seguretat pública i d’imposar sancions.
- Duumvirs i Quattuorvirs: S'encarregaven d'elaborar el cens dels ciutadans, designar els jutges, administrar les finances municipals i fer complir els preceptes religiosos a la ciutat.
El Senat Local (Cúria) i Magistratures Religioses
En diferents municipis hi havia cúries o senats locals. Els seus membres s'escollien cada 5 anys entre els ciutadans que haguessin exercit alguna magistratura local. D'altra banda, les magistratures religioses eren importants en el servei augustal.