Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

PRIMERA: dea-ae: deessa / femina-ae: dona / pecunia-ae: diners / pugna-ae: lluita / sapientia-ae: saviesa / silva-ae: bosc / advena: foraster / casa: cabana / cumba: barca / SEGONA: velum: vela / dextrum: riu / plastrum: carro / arma: armament / castra: campament / dominus: senyor / equus: cavall / frumentum: blat / liber: llibre / oculus: ull / proelium: combat / verbum: paraula / vir: home / QUARTA: cornu: banya / cursus: cursa / equitatus: cavalleria / eventus: resultat / genu: genoll / impetus: atac / CINQUENA: acies: línia de batalla / dies: dia / facies: cara / fides: fe / species: aspecte / ADJECTIUS: albus: blanc / altus: alt / doctus: savi / multus: molt / niger: negre / parvus: petit / pulcher: bonic / audax: audaç / celer: ràpid... Continuar leyendo "Lèxic, arquitectura i jocs romans: guia completa" »

Lirika

Lira (instrumentua) erabiltzen zen, eta hortik datorkio izena lirikari. Lirika barne-sentimenduak eta emozioak kantatzeko erabili zen poesia da.

Poeta ezagunak

• Safo: Lesbos-en bizi izan zen. Musika, dantza eta poesia irakaslea izan zen. Haren poesiek maitasuna eta edertasuna dituzte kontagai: batzuetan mingarriak, malenkoniatsuak, alaiak, apasionatuak...
• Pindaro: Olinpiar Jokoetako irabazleei odak (kantuak) idatzi zizkien. Odaren banaketa: lehenengo, irabazlearen laudorioa (*alabanza*); ondoren, irabazlearen leinuaren goraipamena; eta amaitzeko, aholku moralak.
• Teokrito: Eglogak asmatu zituen. Geroago, Virgiliok eglogak bere artzain-kantetan (*bukolikoak*) erabili zituen. Teokritok natura idealizatu egiten du artzain-kantetan.

Antzerkia

Greziako... Continuar leyendo "Greziako Literatura Klasikoa: Lirika, Tragedia eta Komedia" »

Ciceró, el més important dels oradors llatins

Un bon orador podia aconseguir que s’aprovessin o no unes lleis determinades, que es designés un candidat o altre per exercir les magistratures, o condemnés o no un acusat.

L’art de l’oratòria era indispensable per a la carrera política. La retòrica (l’art teòric del discurs) va ser la principal matèria de l’ensenyament superior. L’art de fer bons discursos va néixer a Grècia i fou Aristòtil el primer en estudiar les tècniques i va establir les bases del gènere.

L’època d’or de l’oratòria correspon al període republicà.

La vida i les obres

Marc Tul·li Ciceró neix l’any 106 aC a la ciutat d’Arpino al sud del Laci, fill d’una família de cavallers.

Acaba els estudis... Continuar leyendo "Ciceró: L'Orador Llatí Més Important i les Seves Obres Clau" »

Qui era Piteas de Massàlia?

Piteas va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec que va viure a Massàlia (l'actual Marsella). Aquest home va navegar per l'oceà Atlàntic (un dels cinc oceans de la Terra, situat entre Amèrica a l'oest, i Europa i Àfrica a l'est).

Va realitzar un trajecte des del sud de França fins a les illes Britàniques (arxipèlag al nord-oest de la costa europea que consisteix en la Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors properes). Va ser un dels primers grecs a travessar l'estret de Gibraltar, el punt que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i separa Europa d'Àfrica.

En aquest viatge, que va durar uns vuit mesos, va redactar un escrit on descrivia cada ciutat per on passava. Malauradament,... Continuar leyendo "Piteas de Massàlia i el comerç a l'antiguitat" »

Origen de les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques provenen del llatí vulgar.

L'Indoeuropeu: Origen i Cronologia

Es parlava a l'Europa central i a les estepes siberianes. La seva parla es situa al final del Neolític i principis de l'Edat de Bronze (3000-2000 aC).

Descobriment de l'Indoeuropeu

Va ser descobert pels filòlegs lingüistes Franz Bopp i Rasmus Rask al segle XIX.

Grups Lingüístics Derivats de l'Indoeuropeu

• Indoirànics
• Germànic
• Cèltic
• Eslau
• Bàltic
• Itàlic
• Grec
• Albanès
• Armeni
• Anatòlic
• Tokhari

Les Llengües Romàniques

Les llengües romàniques que deriven del llatí són: Italià, Portuguès, Francès, Català i Castellà.

La Llegenda de la Fundació de Roma (753 aC)

Els grecs ocupen Troia, i Eneas s'afanya a defensar la ciutat. Mentre... Continuar leyendo "Història i Origen de les Llengües Romàniques i Roma Antiga" »

Ilerda: assentament i importància estratègica

• Habitants: tribu dels ilergets.
• Situació: turó a prop del riu Segre — estratègica per a comunicacions terrestres i fluvials.
• S. I aC: els romans la conquereixen.
• August: municipium amb el nom Ilerda.
• Esdeveniments històrics importants: oposició a l'ocupació romana (Indíbil i Mandoni) i la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar (49–45 aC).
• Muralla: abasta tot el turó de la Seu Vella i la part baixa.
• Traçat urbanístic: no segueix el model romà habitual a causa de la topografia difícil.
• Encreuament de cardo i decumanus: va donar lloc a termes públiques — s. I dC: zona amb banys i palestra.

Emerita Augusta (Mèrida): història i urbanisme

Història

• Nom i tipus: Mérida (Emerita Augusta), colònia

Glosario de Expresiones Latinas Fundamentales

A continuación, se presenta una recopilación de locuciones latinas de uso frecuente en el español moderno, detallando su significado literal y su aplicación contextual.

*Accésit*

Traducción literal: "Se acercó".

Premio que se otorga a quien, sin alcanzar el primer puesto, obtuvo una votación cercana a la máxima en certámenes **científicos**, **literarios** o **artísticos**. (Ejemplo: Su novela fue premiada con el segundo *accésit*.)

*Addenda (et corrigenda)*

Traducción literal: "Cosas que hay que añadir (y corregir)".

Sección al final de los libros para indicar las palabras o frases que es preciso añadir o cambiar y que no se han podido introducir antes, al haberse detectado tras finalizar... Continuar leyendo "Diccionario de Locuciones Latinas Esenciales: Significado y Uso en el Español Moderno" »

Llatinismes i expressions llatines d'ús freqüent

• 1- Accèssit: recompensa inferior al premi principal.
• 2- Addenda: notes al final d’un escrit (llibre) per completar-lo.
• 3- Àlies: sobrenom.
• 4- Alter ego: persona de la qual hom es fia / persona que s’identifica amb una altra.
• 5- Esnob: persona que adopta tota novetat.
• 6- Estatus: posició social.
• 7- Ex-libris: inscripció dels llibres de biblioteca que indica propietat.
• 8- Hàbitat: medi natural on viu una determinada espècie.
• 9- Lapsus: equivocació que es comet parlant.
• 10- Maremàgnum: confusió de persones o coses, abundància.
• 11- Ínterim: interval entre un fet i un altre.
• 12- Memoràndum: document o nota on s’escriu el que cal recordar.
• 13- Plus: quantitat que es dona de més, com a complement

Oratoria romana

1.1 El ejercicio público de la oratoria

El ejercicio público de la oratoria estaba ligado a la libertad de expresión. La oratoria romana floreció en tiempos republicanos y fue declinando en época imperial, sin perder nunca su importancia. Cicerón marca un antes y un después en esta época.

1.2 La oratoria preciceroniana

Laudationes fúnebres: Fueron las primeras manifestaciones oratorias no escritas; eran discursos pronunciados tras la muerte de algún personaje importante y solían ser pronunciados por las familias.

La oratoria ética: En Roma comienzan a llegar oradores y filósofos que consideraban que la oratoria era una filosofía moral.

Personajes importantes:

• Catón: Le interesaba el contenido del discurso y escribía

Cronología del Imperio Romano

La Monarquía (Siglos VII-VI a.n.e)

Roma permanece bajo la órbita de influencia de los etruscos y domina tan solo la región del Lacio, en el centro de Italia. De la arte de este período solo se conservan restos escasos y fragmentarios.

La República (Siglos V-II a.n.e.)

La ciudad de Roma, tras las Guerras Sociales, consigue el dominio de toda Italia. Las instituciones republicanas se perfeccionan, y tras la victoria sobre Cartago en las Guerras Púnicas, el Imperio se extiende fuera de Italia. Durante los siglos III y II, se conquista el Sur de Italia (la llamada Magna Grecia) y la propia Grecia. La impresión causada por el botín de obras de arte traídas a Roma marcará para siempre el gusto artístico de los... Continuar leyendo "Cronología del Imperio Romano: Desde la Monarquía a la Desintegración" »