La vida quotidiana a l'antiga Roma: Educació i costums
L'educació a l'antiga Roma
L’objectiu d’una família era que els nens tinguessin virtus; això s’aconseguia respectant la família, les lleis divines, les tradicions i, fins i tot, respectant el mos maiorum, que són els costums dels avantpassats. En una primera època, l’educació anava a càrrec dels pares. A partir del segle II, es decideix buscar alguna ajuda i, a partir d’aquesta època, hi ha tres etapes:
- Els pobres no anaven a l’escola.
- Les classes més riques contractaven un paedagogus.
- La majoria de la gent de classes mitjanes anaven a l’escola.
Aquesta escola estava dividida en tres nivells: el Literarius (7-12 anys), el Gramatici (12-16 anys) amb el mestre grammaticus, i el Ludus rhetoris (de 16 a 20 anys). Anaven a classe matí i tarda, amb 6 hores de classe i 10 dies de descans. A l’estiu no anaven a l’escola. Els pares pagaven els professors i l’escola estava en un lloc molt humil, que podia ser un porxo o un local llogat.
Estris per anar a l'escola
En una primera etapa s’utilitzaven unes taules encerades anomenades tabellae. L’estri que feien servir per escriure es deia stilus. Amb l'evolució, es va passar a utilitzar una sèrie de papirs; un conjunt de papirs formaven un volumen. L’altre material que utilitzaven per escriure era el pergamí; un conjunt de pergamins formaven un codex. Per escriure en el papir i en el pergamí utilitzaven el calamus, que era una mena de canya amb punxa i una ploma que se sucava en tinta negra (atramentum), continguda en un tinter (atramentarium). Per guardar i portar tots aquests materials, els alumnes tenien una mena de cartera anomenada capsa.
El matrimoni i la família romana
La família romana estava formada pel pater familias, l'uxor, els heredes i els servis. L’obligació del pater familias era tenir descendència; si no en tenia, estava mal vist. En una primera època es casaven per conveniència i el pare de la núvia li havia de donar una part del patrimoni al futur marit. Per casar-se, la núvia havia de tenir més de 12 anys i el nuvi més de 14. Trobem dos tipus de matrimoni a Roma: cum manu i sine manu. A mesura que va passar el temps, van eliminar el cum manu. Un cop estava tot organitzat, feien una festa dita sponsalia.
Rituals i cerimònies nupcials
Anaven a consultar un oracle dit Auspicis. A la nit del casament, la núvia entregava les seves joguines. La núvia anava vestida de blanc i amb un pentinat per a l’ocasió anomenat seni crines, assessora per una dona anomenada pronuba. El dia del casament es feia un sacrifici i realitzaven el dextrarum iunctio, que consistia a agafar les dues mans i posar-les una sobre de l’altra. Feien una cena nuptialis, sovint a casa de la núvia, i després simulaven una espècie de rapte anomenat deductio. Mentre ho feien, deien «Talassi». Al llindar de la porta del nuvi, la núvia deia: «Ubi tu Gaius, ego Gaia»; després, ell agafava la núvia i se l’emportava cap a dins.
El divorci i la infància
Pel que fa al divorci, en una etapa era poc freqüent, però amb el pas del temps van ser cada vegada més habituals. August va crear lleis per a divorciar-se; els motius eren els següents: que la dona no pogués tenir fills o que l'enganyés. La dona casada gaudia de molta més llibertat que les dones gregues. Quan naixia un nen, la columna on eren abandonats els nens era la Lactària. Quan un nen naixia, el seu nom es componia de praenomen, nomen i cognomen; el de la noia era nomen i cognomen. Si el pare moria abans que el nen nasqués, s’afegia postum darrere del nom.
Menjar i àpats: La gastronomia romana
Antigament menjaven molt poca carn, es bevia poc vi i molta llet. Tenien tres grans àpats:
- Ientaculum: esmorzar de pa amb formatge i olives.
- Prandium: dinar sovint fred, amb les sobres del dia anterior i fruita.
- Cena: el gran àpat de les famílies benestants, que incloïa el gustus o gustatio (aperitius com olives o cloïsses) i la part més forta amb carn i peix.
El triclinium era el lloc on menjaven i el moble on dipositaven els aliments es deia repositorium. A partir del segle I a.C. comencen a tenir tovalles; els tovallons els portava el convidat. No feien servir forquilles, però sí culleres, tot i que sovint menjaven amb les puntes dels dits. Els cuiners eren els esclaus i la cuina va tenir una evolució. Les famílies modestes feien una dieta mediterrània (pa, oli, vi). Després de la cena venien les secundae mensae (les postres) i la comissatio, on xerraven a la taula. En aquesta època hi havia molt de vi; el més popular era el mulsum (vi amb mel). El garum era una salsa molt famosa feta de peix.
La vestimenta i la imatge personal
La túnica era el típic vestit que portava tothom, tant esclaus com homes lliures, i estava feta de llana. Per distingir-se, els ciutadans es posaven una toga, que era difícil de posar i normalment necessitava l’ajuda d’un esclau, deixant l’espatlla descoberta. Hi havia molts tipus de toga:
- Pura: d’un sol color (blanc o crema), per al ciutadà comú.
- Candida: totalment blanca, per als candidats a les magistratures.
- Pulla: de color marró, grisa o negra, pròpia del dol.
Depenent del color era més barata o cara; si era de color púrpura, valia més. Els romans utilitzaven roba interior: calces o calçotets (subligaculum) i sostenidors (fascia pectoralis). En una segona etapa, les dones deixen de portar la toga i passen a portar una stola, un vestit llarg fins als peus amb un cinturó. Les dones també portaven un mantell al cap anomenat palla. Els homes no portaven joies, només un anell per a segellar, mentre que les dones en portaven de tot tipus. No solien portar barret, però si passaven molta estona al sol, feien servir el petasus. Hi havia tres tipus de sabates: calcei (per a grans ocasions), solea (per a casa) i socci (per a quan plovia). La moda de la barba anava i tornava; el barber es deia tonsor i els homes solien portar els cabells curts o rapats.