Plaute i Terenci: Comediògrafs Llatins, Obres i Característiques
Plaute: El Mestre de la Comèdia Llatina
Plaute és considerat el millor comediògraf llatí. Les característiques de les seves obres són:
- Tipus: Fabula Palliata (comèdia grega). Imita els models del teatre grec del segle IV i III a.C.
- Utilitza personatges, accions i llocs grecs amb referències al món romà, resultant en anacronismes i paradoxes.
- Utilitza la “contaminatio”: fusió d'arguments de dues o més comèdies gregues per crear el fil argumental d'una comèdia nova.
- Redueix el nombre d'escenes.
- Amplia els diàlegs.
- Dona més relleu al paper d'algun personatge (esclau).
- No copia models grecs i aplica aspectes formals (pròlegs):
- Comèdia grega: representació d'un resum de l'argument de l'obra.
- Plaute: explica circumstàncies sobre la creació i la representació de l'obra i fa algun prec al públic (silenci).
L'obra està configurada com un drama “continuum”: elimina la divisió en 5 actes. Crea parts lirico-musicals en vers que predominen sobre les parts parlades. L'objectiu era fer riure a l'espectador. L'acció és inconnexa i caòtica i es resol de manera sobtada. S'han definit com a “Fabulae motoriae”, comèdies trepidants o d'embolics. Hi ha poques reflexions morals. La poesia és rica en ritmes variats i originalitat en l'ús del llenguatge:
- Característiques pròpies del llenguatge col·loquial.
- Utilitza el “sermo vulgaris” que li dona gran rapidesa i vivacitat al diàleg.
- Fa jocs de paraules, inventa mots, frases curtes i explica acudits grollers, etc.
Obres destacades de Plaute
Se li han atribuït 21 comèdies:
- Amphitruo
- Asinaria
- Aulularia
- Miles Gloriosus
- Captivi
- Menaechmi
- Bacchides
- Mostellaria
- Curculio
Personatges comuns a les obres de Plaute
- Adulescens: jove esbojarrat enamorat d'una noia esclava.
- Senex: pare del jove, avar i una mica imbècil, que no coneix la personalitat del seu fill i pot estar enamorat de la mateixa noia que ell.
- Servus: esclau molt llest que ajuda al noi a enganyar el pare i aconseguir diners per comprar la noia. És l'heroi de l'obra.
- La noia: esclava al servei d'un alcavot d'un prostíbul. És la filla perduda d'un amic del pare, o semblant, fet que es descobreix pel reconeixement d'alguna cosa que porta la noia (anell, marca de naixement, etc.).
Terenci: Comèdia Psicològica i Refinada
Terenci (Cartago, 194 a.C. - 159 a.C.).
Obres de Terenci
Es conserven 6 comèdies del 166-160 a.C.:
- Andria
- Hecyra (La Sogra)
- Heautontimoroumenos (El botxí de si mateix)
- Eunuchus (L'Eunuc)
- Phormio (Fornió)
- Adelphoe (Els germans)
Característiques de l'obra de Terenci
Comèdia psicològica en vers. Fabula Palliata (subgènere grec). Estructura:
- Prologus: es defensa de les acusacions dels seus enemics literaris per la producció de les seves obres.
- Perioca: resum de l'argument (afegit posteriorment per altres autors a l'inici de l'obra).
Protagonistes: joves amb una preocupació ètica constant. Descripció acurada del caràcter dels personatges: trets psicològics subtils, preocupació pel comportament dels personatges, transmeten un missatge i pertanyen a la Grècia mesurada, amable i honesta. Predomini de les parts dialogades. Utilitzava el llatí pur i refinat parlat als ambients aristocràtics (“Sermo urbanus”) i evita les expressions grolleres (contraposat a Plaute). Gran tècnica de composició: millor estructurades que les de Plaute, l'acció avança progressivament (contraposat a Plaute), millor unió entre les escenes i situacions que a Plaute.