Chuletas y apuntes de Latín de Bachillerato y Selectividad

HISTORIOGRAFÍA ROMANA

Origen

La historiografía romana nace a finales del s. III a.C., seguramente impulsada por el fuerte sentimiento de identidad nacional que despertaría tras las victorias obtenidas por Roma en las Guerras Púnicas. Al igual que la mayor parte de los demás géneros literarios, la historia surge a la sombra del modelo griego, el cual ya tenía una larga tradición en la fecha en la que aparecen los primeros textos de autores latinos. Éstos, de hecho, redactaron inicialmente sus obras en griego, bien fuera porque esta lengua les ofrecía recursos literarios de los que aún carecía el latín, bien porque desearan hacer accesible sus obras al público griego, dándole a conocer de este modo las glorias de Roma.

Las obras de... Continuar leyendo "Historiografía Romana: Orígenes, Características y Principales Autores" »

Expressions Llatines d'Ús General

Accèssit (Un)

S'hi ha acostat. Participi perfet del verb accedo (acostar-se).

Addenda (Una)

Coses que cal afegir. Neutre plural del gerundiu del verb addo (afegir).

Àlies / Alias (Un)

D'una altra manera. Adverbi llatí alias. Equival a un altre nom (malnom o pseudònim).

Alter ego (Un)

Un altre jo. Designa una persona de confiança amb qui hom s'identifica.

Esnob (Un)

Sense noblesa. De sine nobilitate. Es refereix a qui té l'actitud d'adoptar qualsevol novetat per semblar ric o distingit.

Lapsus (Un)

Relliscada, error. Equivocació que hom comet per inadvertència o distracció, tant a l'hora de parlar (lapsus linguae) com a l'hora d'escriure (lapsus calami).

Maremàgnum (Un)

Un mar gran. Confusió, desordre, error greu.... Continuar leyendo "Les 50 Expressions Llatines Més Comunes i la seva Traducció" »

Hiru Lagun, Hiru Mundu

Baziren behin hiru lagun, oso desberdinak, baina elkar asko maite zutenak. Betidanik auzokideak ziren, eta haien gurasoak ere lagun onak ziren. Ohitura zuten Gabonak elkarrekin ospatzeko eta udan kanpin batera joateko.

Hiru lagunak hauek ziren:

• Jose, gazteena, 15 urtekoa. Beti bideojokoetan jolasean zebilen eta eskolako lanak ez zituen egiten. Herritik gertuko basoan, zuhaitz-adarrez egindako txabola arrunt bat eraiki zuen jolasteko. Txabolako teilatua zuloz beteta zegoen, eta argi-izpiak zuloetatik sartzen ziren, baita euria eta hostoak ere. Berarentzat, ordea, nahikoa zen.
• Malen, 16 urtekoa eta taldeko ertaina. Olentzerok emandako diruari esker, txoko bat alokatzea lortu zuen. Bertan, lagunekin arratsaldeak igarotzen zituen,

La Oratoria en la Antigua Roma: Un Arte de Persuasión

La oratoria es el arte de hablar bien y con elocuencia; por ello, es también un instrumento poderoso de persuasión. La retórica, por otra parte, es la disciplina que establece las normas para elaborar un buen discurso y ser un buen orador. Su origen se remonta a los sofistas griegos (siglo V a.C.). La oratoria ayudaba a triunfar en la política romana (senado, foros, tribunales, campo de batalla…). El ejercicio público de la oratoria está ligado a la libertad de expresión: cuanto mayores son las libertades públicas y la democracia, mayores son las posibilidades de este género.

Preciceroniana: Los Inicios de la Oratoria Romana

Las laudationes funebres fueron las primeras manifestaciones... Continuar leyendo "Oratoria Romana: Evolución, Figuras Clave y Legado de Cicerón" »

Costumbres y Deidades de la Antigua Roma

Adornos y Aseo Personal

Los romanos, tanto hombres como mujeres, prestaban gran atención a su apariencia personal. Aunque los adornos masculinos eran limitados, las mujeres disfrutaban de una amplia variedad de joyas y ornamentos.

Aderezos

• Hombres: El adorno principal era el anillo, a menudo con forma de sello. Durante la República, solían llevar solo uno, utilizado para firmar documentos. En la época imperial, se hizo común el uso de varios anillos.
• Mujeres: Existía una amplia gama de joyas y ornamentos, elaborados en metales preciosos y con incrustaciones de pedrería de gran valor.

Barba y Cabellos

Inicialmente, los antiguos romanos llevaban barba y cabello largos. A partir del siglo III a.C., comenzaron... Continuar leyendo "Costumbres y Dioses de la Antigua Roma: Belleza, Aseo y Panteón Divino" »

La Domus Romana: Arquitectura i Estructura

La domus era un habitatge unifamiliar situat al nucli urbà, destinat a famílies amb recursos econòmics. Generalment d'una sola planta, el seu disseny bàsic s'orientava cap a l'interior, sense finestres a l'exterior, permetent que l'aire i la llum entressin a través de l'obertura del pati. Era el tipus de residència predominant per a les classes benestants dins de les ciutats romanes.

Parts Clau de la Domus

• Ianua: Porta principal que donava accés a un corredor dividit en dos trams: el vestibulum (espai d'entrada) i les fauces (passadís d'accés a l'atri).
• Ostarius: El porter, encarregat de la vigilància de l'entrada.
• Cella ostiaria: L'espai o habitació del porter, sovint prop de l'entrada.
• Tabernae:

Llibre I

Després de set anys vagant pel mar, Enees i els seus companys es veuen obligats, a causa d'una terrible tempesta provocada per la deessa Juno/Hera, a fondejar a les costes d'Àfrica. Aquí són rebuts amablement per la reina Dido, coneguda com la primera reina de Cartago.

Llibre II

Enees, a petició de Dido, explica la seva història: la caiguda de la ciutat de Troia gràcies a l'engany del cavall; la seva fugida de la ciutat amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascanio i la seva esposa Creusa, que no obstant desapareix pel que sembla raptada per Afrodita però que se li apareix (en esperit, se suposa) per animar-lo a buscar una nova pàtria.

Llibre V

Partint de Cartago, els troians, arriben novament a Sicília. En haver passat un any... Continuar leyendo "Resum de l'Eneida i fundació de Barcino" »

Context Històric i Cultural de Pompeia

Pompeia, ciutat fundada pels oscos, un antic poble de la Itàlia preromana, al segle VII a.C., va ser un enclavament molt important per al comerç entre fenicis i grecs, ja que està situada a la badia de Nàpols. Pompeia va ser anomenada Colonia Cornelia Veneria Pompeianorum per Sila a partir de l'any 80 a.C.

L'agost de l'any 79 d.C., durant el regnat de l'emperador Titus, la ciutat va ser destruïda pel volcà Vesuvi, i va quedar enterrada per les cendres i per enormes fragments de pedra tosca. Els seus habitants van morir asfixiats pels vapors de sofre despresos pel volcà. Nombroses excavacions arqueològiques es van dur a terme durant el segle XVIII i han continuat fins als nostres dies.

Actualment... Continuar leyendo "La Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Un Tresor de l'Art Romà" »

Plauto: Obras e estilo

Atribúenselle a Plauto 130 obras, das cales son auténticas 21. A súa produción abarca tres períodos:

• Iniciación (ata o 200 a.C.): Mercator, Asinaria, Miles, Cistellaria, Stichus.
• Madurez (1º decenio do II a.C.): Amphitruo, Menaechmi, Curculio, Rudens, Aulularia, Persa, Poenulus, Mostellaria, Epidicus.
• Últimos anos da súa vida (191-184 a.C.): Pseudolus, Bacchides, Trinummus, Captivi, Truculentus, Casina.

Os seus modelos son tomados da νεα (comedia nova) grega, sobre todo de Menandro; pero tamén é débedor de Aristófanes, pola amplitude do seu efecto cómico e o seu incontenible derroche de palabrería.

Comentario sobre a súa técnica

A intriga é a miúdo moi complicada, pero a comprensión dos espectadores facilítase... Continuar leyendo "Plauto: Obras e estilo do mestre da comedia latina" »