Pitees, explorador grec i matemàtic

Qui era Pitees?

Fes-ne una breu ressenya i intenta descobrir si, efectivament, va realitzar tots els viatges que segons sembla va relatar.

Pitees va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec que va viure a Massàlia.

Aquest home va navegar per l’Atlàntic (és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.), va fent un trajecte des del Sud de França fins les illes Britàniques (arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea consistents en Gran Bretanya, Irlanda i moltes altres illes menors que hi són properes), va ser dels primers grecs en travessar l’Estret de Gibraltar (estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica), en aquest viatges que durà uns vuit mesos va estar redactan un escrit on parlava de cada ciutat per on passava, però aquest llibre va ser perdut quan es va cremar la Biblioteca d’Alexandria. (Llibre anomenat l’Oceà).

La ruta del seu viatge va ser:

Massàlia - Estret de Gibraltar - Cabo Sagrado - Cabo Cabeo (Península de Bretanya) - Gran Bretanya - Thule (Terres que avui en dia no saben si són una part d’Islàndia, Noruega o de les Illes Feroe) - cercle Àrtic (Fins que el temporal li va impedir) -

I va ser quan va agafar una altra ruta:

Thule - Bretanya - Costes dels Països Baixos - Alemanya - i a pocs quilòmetres per l’Estuari de Metuonis on hi habitaven la tribu dels Gotones - Illa Abalús - Massàlia -

Quan va tronar el seu país va començar a desenvolupar el comerç i redactar el seu llibre.

• Per què se’ls coneixia amb aquest nom?

Perquè ells es van fer famosos o van guanyar fama perquè comerciaven amb una tinta de color púrpura i aquesta era famosa i molt coneguda per la gent que els coneixia

Va començar petit comerç per Egipte on treballaven el vil i d’allà es seguir pel mediterrani, després costa africana i acaban fondant Cartago el 814 a. C. Des del Nord d'Àfrica es van estendre a les Illes Balears i la Península Ibèrica, on van fundar la ciutat de Cadis en algun moment del segle IV a. C. A la Península Ibèrica, els fenicis van viatjar a l'interior establint rutes comercials pels rius Tajo, el Duero, l'Anas (Guadiana), el Betis (Guadalquivir) i lÍbero (Ebre). Del segle VI a. C. és la fortificació de la Quéjola, a Albacete, construcció destinada al magatzematge d'àmfores d'origen fenici. A Portugal, se sap que els fenicis van comerciar àmfores de vi per plata i estany.Un recent descobriment a l'actual regió vinícola de Valdepeñas, al centre d'Espanya, suggereix que potser els fenicis portessin la viticultura a l'interior de la península. Excavacions a la zona van revelar les restes de l'antiga ciutat ibera del Turó dels Caps, que va ser fundada en algun moment del segle VII a. C., trobant-se diversos exemples de ceràmica, terrisseria i objectes fenicis, incloent utensilis vitícoles.

Els escribes eren:

Encarregats d'inscriure, classificar, comptabilitzar i copiar, utilitzant diversos tipus d'escriptura, com la hieràtica o demòtica, que permetia escriure ràpidament, amb l'ajuda d'un càlam en papir seu Ostraca. Els escribes pertanyien a una casta especial.

Els agrimensors eren:

Encarregats de mesurar els terrenys. La seva activitat s'anomena agrimensura. L'ofici va sorgir a l'Antiga Roma. Els agrimensors, primer sota el nom de finitores o de gromatici i progressivament com mensores, nom que va derivar al segle IV en agrimensores.